|
|
|
|
|
|
|
Vocabulari
|
Actuació a plaça
 |
La tradició castellera indica que cada actuació, ja sigui amb una colla, dues o més, consta de tres rondes de castells i una de pilars. Així, cada colla té opció de bastir tres castells i un pilar de comiat, amb la possibilitat de fer una repetició del castell per ronda si aquest fa llenya. Ens els últims anys, però, aquesta antiga "norma" se l'han anat saltant cada vegada més colles, i si bé la majoria d'actuacions encara segueixen l'ortodòxia castellera, cada vegada es poden veure actuacions amb més de tres castells o, fins i tot, menys.
|
|
|
Agulla
|
Persona que es col.loca a l'interior del castell, amb els braços alçats fermant els segons i de cara als baixos. Cada baix té una agulla. Sol ser un casteller alt i prim, amb uns braços llargs. Quan es fa un quatre amb el pilar al mig, les agulles es posen encarades al pilar central i agafant el segon del pilar.
|
|
|
Aixecador
o cassoleta
|
Penúltim casteller que puja dalt del castell. És el més menut de tots, ja que es col.loca eixarrancat sobre les espatlles dels dosos, ben arrupit perquè l'enxaneta hi pugui passar per sobre. Al Vendrell l'anomenen "cassola" i en altres zones de Catalunya"acotxador". Cada castell en sol tenir un, a excepció dels cincs, que en tenen dos: un al tres i un a la torre.
|
|
Aleta
|
Fer l'aleta és l'acció de l'enxaneta d'aixecar el braç un cop és dalt de tot del castell. Quan ho fa, significa que el castell està carregat.
|
|
Baixos
|
Persones cepades, molt fortes, habitualment de baixa estatura, situades a la base del castell, tocant de peus a terra, i que suporten sobre les seves espatlles el pes del castell.
|
|
Cap de colla
|
Cada colla en té un. És el màxim dirigent de la colla, el que pren l'última decisió de quin castell es tira a plaça, el que sol dirigir el castell des de terra. Sempre té diversos ajudants o consellers al seu voltant.
|
|
Carregar
|
Un castell es carrega (o corona) quan l'enxaneta arriba dalt de tot del castell i fa l'aleta.
|
|
Cinc de
|
Estructura formada per un tres i un dos (o torre) simultanis. La torre roman adossada darrera d'una de les rengles del tres. L'enxaneta puja pel tres i després de fer-hi l'aleta travessa el castell i fa una segona aleta a la torre, moment en què es considera carregat el castell.
|
|
Contrafort
|
Persona que se situa immediatament darrera de cada baix, pit contra esquena, evitant que aquest s'obri, s'ensorri o es desquadri el castell. S'agafen pels braços entre ells, i en els casos en què no hi ha crosses, passen els seus braços per sota del baix per fermar-lo. Ha de ser una mica més alt que el baix En algun lloc, també anomenat "contracordó".
|
|
Crossa
|
Persona que acaba de lligar el baix, col.locant la seva espatlla sota l'aixella del baix per donar-li suport i que no s'enfonsi amb el pes del castell. Solen ser persones baixes. Cada baix en requereix dues, una per banda.
|
|
Dau
|
Figura poc usada. Quan no hi ha crosses, és la persona que se sol posar entre baix i baix, amb el seu cap per sota dels braços agafats dels dos baixos perquè no els abaixin.
|
|
Descarregar
|
L'èxit total d'un castell arriba quan, a més de carregar el castell, tots els components de la colla que han pujat aconsegueixen baixar sense fer llenya; aleshores el castell és descarregat o, dit d'una altra manera, completat.
|
|
Dosos
|
Parella d'infants que pugen a sobre de l'últim pis del tronc del castell, agafats entre ells i que són l'inici de la culminació del castell. Cada castell sol tenir dos dosos.
|
|
Enxaneta
|
Nen o nena que culmina el castell, el que puja més amunt. Generalment ascendeix per un costat del castell i descendeix per l'altra banda. Ha de ser petit però amb les cames prou llargues com per poder travessar per sobre l'aixecador sense emportar-se'l. Al Vendrell l'anomenen "aleta".
|
|
Faixa
|
La faixa és un dels altres elements indispensables de la indumentària castellera. Se cenyeix al voltant de la cintura dels castellers i té una doble funció: estètica i, sobretot, de protecció de la ronyonada dels castellers. Amb la faixa, el pes és més suportable i sembla menor.
|
|
Folre
|
Segona pinya del castell al pis de segons, que serveix per donar suport al pis de terços quan el castell és de molta envergadura. Per exemple, per alçar un castell de vuit a la categoria de nou, es posa aquesta segona pinya. Per fer-lo, cal que la colla compti amb molts castellers.
|
|
Gralles
|
Part aliena a la pròpia estructura del castell, però no per això menys important. Les gralles segueixen sempre una tonada determinada durant la construcció del castell, que varia quan el castell és a punt de carregar-se, quan es carrega i quan inicia el descens. Així, tot casteller, ni que no pugui veure com va, pot saber més o menys en quin punt del castell s'està. Cada grup de grallers sol estar compost per un tabaler i tres grallers.
|
|
Intent
|
Quan un castell cau o abans que l'enxaneta hagi fet l'aleta, el castell queda en un intent. Si es desmunta la construcció abans de coronar-la, es considera com a intent desmuntat. En qualsevol cas, el castell no és vàlid.
|
|
Laterals
|
Els mans laterals són les persones que es col.loquen als dos costats dels primeres mans, darrera les crosses, i que agafen els segons pels costats de la cuixa. Han de ser alts, forts i evitar que els segons es desplacin lateralment.
|
|
Llenya
|
Quan un castell cau, ja sigui a mig pujar o a mig baixar, en l'argot casteller es diu que ha fet llenya.
|
|
Manilles
|
Tercera pinya del castell. És una tercera plataforma al pis de terços, a sobre del folre i amb una estructura molt complexa. Els castellers que hi pugen sustenten els quarts amb les mans, i convé que siguin poc pesats. De moment només s'ha donat amb el pilar de vuit, amb la torre de nou, al tres de deu i al quatre de deu.
|
|
Mocador
|
Si bé darrerament s'ha perdut molt la seva utilització, el mocador és un dels elements fonamentals del vestuari i l'estètica castellera. Tradicionalment es duia embolicat al cap, però aquest hàbit s'ha perdut bastant i ara es pot observar com els mans altes se l'enrotllen al canell, alguns membres del tronc a la cuixa (per fer d'escaló als menuts) i d'altres a la cintura o al front.
|
|
Net
|
Es diu que un castell és net quan es basteix sense pinya, lliure, sense que ni baixos ni segons tinguin cap ajut; en aquest cas sol ser preparador d'un castell de pis superior. També es diu que un castell és net quan es tracta d'una construcció habitualment bastida amb folre, però que en aquest cas se li treu tot ajut a pisos de segons i terços (per exemple, quatre de nou net, torre de vuit neta, etcètera).
|
|
Nou de
|
Invent dels Castellers de Vilafranca, que al 1991 van fer un nou de set. És molt poc freqüent, amb un tres central i tres torres agafades a cadascuna de les rengles del tres. Es pot fer amb un enxaneta que coroni els tres poms de dalt del castell o amb tres anxanetes simultàniament. Visualment no té massa bona estètica.
|
|
Peu del castell
|
És la part de la base del castell més interior, en què cada casteller hi té una tasca específica (a diferència de la resta de la pinya). El formen els baixos, crosses, contraforts, agulles i els primers cordons de mans altes.
|
|
Pilar de
|
Construcció formada per una sola persona a cada pis del castell. Antigament se l'anomenava també "espadat". Quan el pilar se situa al mig d'un quatre, en algunes zones se li diu "agulla". Els castellers que pugen als pilars han de ser àgils i tenir molt d'equilibri.
|
|
Pilar aixecat
per sota
|
És un castell d'una sola persona per pis, que s'alça des de baix cap a dalt a pols, per tant primer fa la seva aparició l'enxaneta i després van sortint la resta de castellers. La seva baixada també és per sota.
|
|
Pinya
|
És la base del castell, tot el cos de castellers i persones alienes a la colla que s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Qualsevol persona del carrer pot situar-se a la pinya dels castells, ja que com més gran sigui i més gent hi participi, més compacte serà el castell, més segur i amb més coixí en cas de caiguda.
|
|
Pom de dalt
|
És l'equip de canalla que puja a dalt de tot del castell; el formen els dosos, l'aixecador i l'enxaneta. Sol haver-n'hi un per castell, amb casos excepcionals com el cinc, que en té dos.
|
|
Primeres mans
|
Són uns homes alts i forçuts que es col.loquen darrera de cada contrafort i que amb les seves mans aguanten directament les natges dels segons.
|
|
Puntals
|
Paraula introduïda en el vocabulari casteller al 2002, de la mà dels Castellers de Vilafranca, que intenten el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. És, doncs, un quart nivell de pinya, a l'alçada de quarts i donant suport al pis de quints.
|
|
Quarts
|
Són els castellers que es col.loquen al quart pis del castell.
|
|
Quatre de
|
És el castell en què a cada pis hi pugen quatre castellers.
|
|
Quatre amb agulla
o amb pilar
|
Estructura composta d'un quatre, al mig del qual s'alça un pilar. Els dos castells pugen alhora, es corona el quatre i aleshores l'enxaneta o la cassoleta entren a coronar el pilar del mig. El quatre baixa i el pilar queda sol al descobert, moment en què el castell es considera carregat.
|
|
Quints
|
Als castells de vuit o superiors, són els castellers que s'emparren fins al cinquè pis.
|
|
Segons
|
Persones que se situen al segon nivell del castell, habitualment sobre la pinya.
|
|
Sis de
|
Fins a l'actualitat tan sols se n'ha fet un, al gener d'enguany, quan els Castellers de Vilafranca van fer el sis de set (una torre central i en perpendicular, a cada banda d'aquesta, una altra torre adjacent). Presenta una estètica molt bella, encara que no és un castell que entri dins l'ortodòxia castellera. El culminen dues anxanetes simultàniament, que pugen i baixen per les torres laterals.
|
|
Sisens
|
Figura que apareix als castells de nou pisos; són els castellers que pugen al sisè pis.
|
|
Terços
|
Castellers que pugen a sobre dels segons, al tercer pis del castell.
|
|
Torre de
|
Castell en què hi ha dues persones a cada pis. A fora de Vilafranca, aquest tipus de castell és anomenat "dos de".
|
|
Tres aixecat
per sota
|
Castell amb tres persones per pis que es basteix a la inversa de la manera tradicional. En primera instància apareix el pom de dalt. El castell va sent aixecat a pols, per sota, fins que els segons queden sobre la pinya. L'enxaneta roman a l'alçada de dosos fins que tota l'estructura és dalt, moment en què corona el castell. La baixada es fa a la manera tradicional. La dificultat d'aquest castell és fer una pujada compensada dels seus tres rengles.
|
|
Tres de
|
Castell amb tres castellers agafats a cada pis.
|
|
Tronc
|
Part de la construcció que va des dels baixos fins al pis immediatament inferior als dosos, és a dir, excloent la pinya i el pom de dalt.
|
|
Vents
|
Són els castellers col.locats entre el lateral d'un rengle i el lateral de l'altre rengle, entre crossa i crossa, que amb cada braç subjecten un segon diferent, obrint els seus braços en creu. Ha de ser molt alt per arribar-hi i evitar que els segons es desplacin lateralment. Al Vallès són anomenats "mà-i-mà" i a Valls, "dau".
|
|
|
|
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)