Què?
“Khong Tamasat!” ve a ser l’equivalent, en laosià, de “No transgènics”. Una iniciativa penedesenca (i consensuada amb els propis laosians) sorgida arran de la implantació de blat de moro transgènic a la recentment creada reserva natural a la província de Bokeo (al nord-est de Laos), amb una gens menyspreable superfície de més de 100.000 ha. Un fet que, no només posa en perill la riquesa biològica de la regió (disposen de més d’una dotzena de varietats autòctones diferents de blat de moro que, enguany, ja s’han deixat de cultivar) sinó que els posa en una situació de dependència total a Monsanto, tant pel què fa a llavors com a adobs.

On?
Ban Tup i Ban Donkham són dos pobles situats a uns 80 qms. de la capital de Bokeo, Houei Xai. Ambdós, d’ètnies ben diferents. D’una banda, Ban Tup pertany a l’ètnia h’mong, amb arrels a la Xina i que conformen una minoria de més d’1 milió de persones a Laos i 11 milions en total a Àsia. Tenen llengua pròpia. Ban Donkham pertany a l’ètnia lamet, una comunitat petitíssima, també amb llengua pròpia (a Laos hi ha prop d’una seixantena d’ètnies diferents, la majoria de les quals tenen una llengua pròpia, per bé que la llengua comuna és el laosià) i considerada, per altres ètnies, com a inferior. Ambdós pobles seran els primers beneficiats per aquest projecte.

Per què?
Per què un tractor? Doncs perquè, a més de servir per aturar el cultiu de transgènics (aquest any ha entrat el blat de moro transgènic i, a tot Ban Tup, únicament una família s’ha negat a cultivar-lo, la resta s’ha decantat totalment per les facilitats “mecàniques” ofertes pels transgènics), preserva la selva i oferir recursos alimentaris (les ètnies més pobres, per bé que està prohibit, cremen zones selvàtiques per plantar-hi arròs però, a causa de la manca de maquinària agrícola, només són productives un any. Al següent, cal cremar més selva per tornar-hi a plantar), promoure la incorporació de la dona en la presa de decisions (com a primer pas, amb la creació d’un grup consultor que assessora sobre quins projectes són més necessaries per la comunitat) i oferir un mitjà de transport (Ban Tup està a 14 qms. de la carretera principal i per arribar-hi cal fer-ho o bé a peu, o bé amb una moto de 49 cc).

Com?
Doncs ben senzill. Amb la compra d’un tractor. Si les multinacionals dels transgènics ofereixen el lloguer d’un tractor per plantar les seves varietats, “Khong Tamasat!” també. Perquè cal tenir en compte que, un tractor, en un dia, realitza la feina que h’mongs i lamets tarden setmanes i fins i tot mesos en poder realitzar. Això sí, tot aquell que vulgui utilitzar el tractor caldrà que cultivi varietats autòctones (evidentment, no transgèniques).
Com ho farem? Per utilitzar aquest tractor caldrà que se sembrin varietats de blat de moro no transgèniques. I es gestionarà de la següent manera:

- La gestió del tractor serà portada per 3 membres de cada poble (designats per ells mateixos), així com d’en Jean-François Reumaux (un francès que s’ha encarregat de la creació i ara de la gestió de la reserva amb un originalíssim projecte d’ecoturisme), que vetllaran tant perquè les varietats usades no siguin transgèniques com per gestionar qui, com i quan utilitza el tractor, així com les contraprestacions que ha de donar a canvi.

- “Khong Tamasat!” és un projecte solidari. No pas caritatiu. Per tant el tractor no serà cedit de forma estrictament gratuïta. És a dir, no s’haurà de pagar res per utilitzar-lo però, a canvi, per l’ús del tractor se cediran dies de feina per a treballs comunitaris (fer l’escola nova, arreglar la carretera, el manteniment de la selva...).

- Les dones també participaran en la presa de decisions (tota una novetat, i especialment en l’ètnia h’mong que són profundament masclistes) ja que assessoraran sobre quins projectes comunitaris es poden dur a terme per beneficiar al poble. Al cap i a la fin, són les dones qui coneixen més les necessitats tant dels infants com del dia a dia del poble (són elles qui cultiven, qui van a buscar l’aigua...)


Com hi pots col.laborar? Per col.laborar, només cal que facis un ingrés per l’import que vulguis al número de compte de Caixa Penedès 2081-0000-81-3300119407 (pots fer-ho de forma anònima) i que ho facis saber com a més gent millor.

Quant?
El pressupost, mínim, de la fase inicial és de 10.800 euros (Vegeu ?Per saber-ne més?)

I què més?
Ambdós pobles, Ban Tup i Ban DonKham estan al corrent d’aquest projecte, d’acord amb les condicions, involucrats en ell I entusiasmats amb la idea de podere tenir un tractor que els millori notablement la qualitat de vida. També ja han començat a proposar altres projectes:
- Fer una escola nova per Ban Tup (1.500 euros)
- Comprar un cotxe 4x4 (3.000 euros)
- Aconseguir material escolar
- Panells solars per obtenir electricitat
- Bombes d’aigua i filtres (el 50% dels nens moren per les males condicions higièniques)
- Cablejar (amb cables d’acer) els accessos als camps d’arròs per tal de poder-hi accedir amb tirolina (una forma barata i ecològica de transport)

khongtamasat@lafura.org