MACARRONS AMB OLIVES
Podria semblar una amanida de pasta però el fet de treure-la a taula just sortida de la cassola ho desmenteix. Clar que sempre hi ha la possibilitat de fer el ronso, deixar que perdi temperatura i presentar-ho com una amanida tèbia de pasta. De tota manera, l’important és que vosaltres traieu el plat a taula en la forma que us sembli més adient. Passa com amb la forma de pasta, encara que aquí hi ha una norma basada en la lògica. La pasta llarga tipus espagueti sol ser més recomanable per a salses líquides i sense massa entrebancs. Les altres formes, que reclamen forquilla no per cargolar sinó per punxar, accepten millor els entrebancs i les salses espesses. O no heu vist mai com en els nens, per evitar que deixin la carn dels espaguetis a la bolonyesa, la mare sol tallar-los i donar-los la cullera? Que no tot és evitar que es taquin la camisa.
CONFECCIÓ
Posar aigua abundant en una olla, salar-la convenientment i, quan bulli fort, tirar-hi els macarrons vetllat que no s’enganxin al fons o entre ells. Coure’ls fins que estiguin “al dente”.
Mentre es couen, tallar la polpa de les olives i cisellar el julivert. Pelar el gra d’all. Escórrer i picar les tàperes si són massa grosses.
Quan la pasta estigui cuita, just escórrer-la i passar-la al foc en una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva i ja tèbia. Donar-li un tomb i afegir-hi les olives. Premsar l’all i afegir-lo junt amb les espècies i una mica més d’oli. Passats un parell de minuts, dur-ho a taula.
CONSELLS
Potser la ració de 100 grams de macarrons per persona us sembli excessiva. Penseu, però, que els acompanyaments són més aviat discrets.
Si l’oliva negra que feu servir és morta, augmenteu-ne la quantitat fins als 200 grams. Penseu que quasi tot és pinyol i que aquest també pesa. I no us espanteu de la quantitat. El pes del gust el porten elles.
No totes les tàperes són iguals. Els entesos diuen que les més bones són les més petites perquè, un cop escorregudes, retenen menys vinagre. Però no sempre val la pena pagar més. Aquí, per exemple.
Recordeu, i més en aquesta que tot just escorrem, que la pasta al dente ha de tenir encara una mica d’ànima que es resisteixi a ser mossegada. El temps de la darrera cocció i l’anada a taula l’acabaran de coure.
Un altre recordatori. La regla del 100/10/1. 100 grams de pasta i 10 grams de sal per cada litre d’aigua.
Per tallar la polpa de les olives, podeu fer-ho amb les tisores. Es tracta d’anar repelant el pinyol. Lògicament, podeu agafar olives negres sense pinyol però, no ens enganyem, no tenen res a veure amb les veritables. De fet, són olives verdes ennegrides per un procés de manipulació. Només les verdes tenen prou rigidesa per ser espinyolades.
Us proposo premsar l’all en el darrer moment perquè, com ja us he explicat algun altre cop, l’all comença a desenvolupar la fortor característica un cop el tallem. Necessita reunir dos components que en l’all estan separats. Com algunes coles d’enganxar. Això explica també que a mesura que passa el temps, piqui més. D’aquí la meva proposta. |
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
-Macarrons (400 grams)
-Olives negres (150 grams)
-All (1 gra)
-Tàperes (3 cullerades)
-Gingebre en pols (1/2 culleradeta)
-Nou moscada
-Julivert
-Oli d’oliva
-Sal
-Pebre
CARACTERÍSTIQUES
DIFICULTAT
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
