Una resposta exagerada
L'al·lèrgia és una reacció de l'organisme davant una determinada substància que reconeix com a estranya i a la qual s'anomena al·lergen. Per diferents circumstàncies, l'al·lèrgia és una malaltia que afecta cada vegada a més persones.
El doctor Santiago Nevot, president de la Societat Catalana
d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica.
Es calcula que aproximadament el 17% de la població espanyola pateix algun tipus d'al·lèrgia. Una xifra que va en augment i es preveu que es dupliqui durant els propers vint anys.
Els motius? No estan del tot clars, però sembla que arran del desenvolupament industrial i tecnològic, l'home s'ha vist exposat a substàncies per a les quals no estava preparat: contaminants ambientals, additius alimentaris, substàncies tòxiques en parets i recobriments d'edificis, components químics de pintures i vernissos..., tota una sèrie d'elements que units al fet que cada vegada es viu en habitatges més petits i mal ventilats, sembla que han influït decididament en l'increment d'alguns casos d'al·lèrgia. De fet, hi ha una teoria immunològica que sustenta que a partir de les vacunacions sistemàtiques contra infeccions d'origen víric (xarampió, rubèola, diftèria...) i darrerament també contra les infeccions d'origen bacterià (meningitis) que s'estan administrant, el que s'està fent és protegir el sistema immunològic -especialment el dels nens- d'aquestes malalties "i com que la funció del sistema immunològic sempre és de resposta, aleshores el que fa és respondre contra els al·lergens ambientals, contra aquelles substàncies que són capaces de desenvolupar al·lèrgia" -explica el doctor Santiago Nevot, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital General de Manresa i president de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia-SCAIC. "I si són persones que tenen atòpia -un trastorn del sistema immunològic que es manifesta els primers anys de vida amb dermatitis atòpica-, que tenen constitució genètica, antecedents familiars..., aleshores aquesta persona desenvolupa la malaltia al·lèrgica, l'asma, la rinitis... envers allò que està respirant".
La reacció al·lèrgica
El sistema immunològic o de defensa, en detectar la presència d'una substància no identificada ja sigui en l'aire que respirem, en el menjar que ingerim o en les coses que toquem, reacciona elaborant un anticòs, anomenat immunoglobina E (IgE), destinat a protegir l'organisme en una propera ocasió de contacte.
L'anticòs IgE viatja per la sang i s'estableix als llocs on anteriorment s'havia mantingut el contacte amb la substancia estranya (el nas, els pulmons, la pell...) i s'hi instal·la. Quan la persona té un nou contacte amb l'al·lergen, l'anticòs s'hi enganxa i desencadena la reacció al·lèrgica, que no és res més que el trencament de les cèl·lules on estava dipositat l'anticòs, alliberant potents substàncies químiques com la histamina o l'heparina, que són les causants dels diferents símptomes que acompanyen un procés al·lèrgic
Encara que no es coneixen amb exactitud les causes que provoquen una reacció al·lèrgica, sí que se sap que els factors hereditaris hi tenen a veure. Per exemple, els fills d'una persona al·lèrgica al pol·len tenen més predisposició a presentar al·lèrgia al pol·len que altres.
Una altra causa és estar exposat contínuament als factors al·lergens. En aquest sentit, les persones tenen tendència a fer-se al·lèrgics als al·lergens que hi ha en un determinat indret. Cap al centre de la península, on el principal factor al·lergen és el pol·len de les gramínies, és on hi ha més casos d'al·lèrgies desencadenades pel pol·len d'aquestes plantes. En canvi, a les zones del litoral com per exemple Barcelona, predominen els casos d'al·lèrgia als àcars de la pols, ja que aquests són els principals al·lergens d'aquests llocs.
En tot cas, el que està clar és que hi ha més al·lèrgics a les ciutats que no pas a les zones rurals i que la incidència és molt més forta als països industrialitzats que als països en vies de desenvolupament.
També, depenent de l'al·lergen, es veu afectat un sector o altre de població: la major incidència d'al·lèrgia al pol·len es dóna entre els 15 i 25 anys; l'al·lèrgia a determinats aliments com la llet i els ous es dóna en menors de cinc anys i l'al·lèrgia als medicaments apareix més entre la població adulta, entre altres coses perquè és aquesta la que més quantitat de medicaments pren.
Els símptomes
Els símptomes d'una reacció al·lèrgica varien segons l'al·lergen. El pol·len, la pols o els àcars afecten les vies respiratòries i acostumen a produir quadres de rinoconjuntivitis, però també més d'un 30% dels al·lèrgics al pol·len pateixen asma bronquial, una inflamació de la mucosa bronquial que provoca una producció excessiva de mucositat i l'engruix de la paret dels bronquis i això comporta la sensació de manca d'aire, tos, xiulets i cansament general davant el mínim esforç.
Alguns metalls i substàncies produeixen dermatitis i alguns aliments, urticàries. Però la reacció al·lèrgica més perillosa és el xoc anafil.làctic. Es produeix quan tot l'organisme reacciona conjuntament davant la presència d'un al·lergen i pot posar en perill la vida de qui el pateix, perquè s'inicia amb picor a les mans, els peus, inflor de cara i segons la intensitat, en dificulta la funció respiratòria, s'inflamen diversos òrgans, la pressió arterial disminueix i es perd el coneixement.
Per determinar a què s'és al·lèrgic es realitzen el que s'anomenen proves d'al·lèrgia, que no són res més que aplicar diferents al·lergens sobre la pell i esperar una estona. Si es produeix una inflamació al voltant del lloc on s'ha inoculat un determinat al·lergen, se sap que aquella persona hi és sensible.
Les proves d'al·lèrgia determinen a què s'és al·lèrgic.
La immunoteràpia
Tot i que l'al·lèrgia no es pot curar, sí que és cert que amb determinats tractaments se'n poden mitigar els símptomes i reduir la freqüència de les reaccions al·lèrgiques. Aquests tractaments, coneguts com a immunoteràpia, consisteixen en l'administració progressiva de dosis de l'al·lergen que provoca l'al·lèrgia, amb la finalitat d'estimular al sistema immunològic per fer-lo resistent i evitar la reacció. En el cas d'al·lèrgia a la picada d'abella és on la immunoteràpia s'ha demostrat més eficaç, amb un percentatge del 97-98% de curació. "La immunoteràpia és molt efectiva quan es té identificat l'al·lergen. La immunoteràpia específica al pol·len de les gramínies, a un fong que es diu alternària, als àcars de la pols i als epitelis d'animal -entenent que en aquest cas és millor treure l'animal que no fer vacunació-, l'efectivitat és molt alta, superant el 80-85%", indica el Dr. Nevot, qui assegura que el cos s'immunitza i encara que aquella persona seguirà sent al·lèrgica a allò tota la vida, "no desenvoluparà cap símptoma. El seu sistema immunitari haurà après que quan inhali aquella substància no haurà de respondre de forma excessiva".
De totes maneres, els metges recomanen seguir una sèrie de mesures preventives com ara començar a prendre el medicament per tractar l'al·lèrgia abans del període en què es veuen més afectats -els al·lèrgics al pol·len haurien de començar el tractament abans dels mesos de maig i juny, les èpoques de màxima pol·linització- i sobretot, i això és vàlid per a tots els casos d'al·lèrgies, intentar mantenir el mínim contacte amb els al·lergen.
- La pols de la llar, una barreja de partícules que s'originen a la roba, peluixs, llençols, diaris, llibres, etc. i que estan en suspensió a l'aire.
- Els àcars, uns microorganismes de la família dels aràcnids que s'alimenten de les cèl·lules mortes que es desprenen de la pell de les persones. Els àcars domèstics es troben principalment als matalassos, als coixins i a les mantes.
- La picada d'insectes com l'abella o la vespa.
- Les espores d'uns fongs microscòpics que creixen damunt les parets i altres superfícies i que arriben a formar part de la pols de la casa.
- La caspa dels animals domèstics, les plomes de les aus o la llana de les ovelles.
- El pol·len de les plantes.
- Aliments com el marisc, les maduixes, els ous, la llet o la xocolata.
- Medicaments com l'aspirina o els antibiòtics.
Les reaccions al·lèrgiques més habituals
- Rinitis al·lèrgica: Es caracteritza per l'obstrucció nasal, esternuts freqüents, degoteig i picor nasal. És una malaltia molt freqüent que afecta a un de cada cinc catalans.
- Rinoconjuntivitis al·lèrgica estacional: És la malaltia al·lèrgica més freqüent, que afecta gairebé una quarta part de la població. La seva causa són els pol·lens que omplen l'aire durant els mesos de pol·linització. Es manifesta amb l'aparició de símptomes nasals (esternuts, secreció, congestió), oculars (llagrimeig, envermelliment), faringítics (pruïja, secrecions) i òtics (pruïja).
- Urticàries: Poden ser produïdes per al·lèrgia a aliments, additius alimentaris i fàrmacs. Amb tot, tres de cada quatre urticàries no tenen un origen al·lèrgic, sinó que estan relacionades amb altres causes com l'estrès, els estímuls físics (calor, fred, llum solar, aigua, compressió), irritants, etc.
- Dermatitis atòpica: Consisteix en la inflamació de la pell en un pacient amb una predisposició particular, el que es coneix com a atòpia. És una malaltia benigna, però molesta i es caracteritza principalment per un envermelliment i una sequedat excessiva de la pell.
- Dermatitis de contacte: Es tracta d'una inflamació de la pell produïda pel contacte directe amb una substància. La causa més freqüent de sensibilització en les dones és el níquel (bijuteria, monedes, i altres objectes metàl·lics) i en l'home és el crom (ciment, adobat de pells, pintures...).
- Al·lèrgia als fàrmacs: La reacció mes freqüent és una erupció semblant al xarampió (sense urticària) que apareix després d'uns quants dies de tractament i desapareix en interrompre'l. La complicació més greu ve donada per al·lèrgia a determinats medicaments com la penicil·lina o les sulfamides, que pot desencadenar fins i tot un xoc anafilàctic.
- Xoc anafilàctic: És la reacció al·lèrgica més greu i pot conduir a la mort del pacient. Pot deure's a la reacció a alguns medicaments, aliments i picades d'insectes. S'inicia amb picor a les mans, peus, envermelliment a la pell i faves, inflor de cara i altres símptomes, segons la intensitat de la reacció: conjuntivitis, nas tapat, esternuts, dificultat respiratòria, tos, xiulets, dificultat per engolir o parlar, mareig, debilitat, pèrdua de coneixement que cal tractar urgentment.
|
