L'asma és una de les malalties al·lèrgiques més comunes i consisteix en una inflamació dels bronquis que impedeix que l'aire surti fàcilment dels pulmons, provocant xiulets, tos i el que comunament es coneix com a ofec o fatiga.
El pol·len, la pols i els àcars solen afectar les vies respiratòries i provoquen mucositat,
coïssor, tos i, fins i tot, asma.
Els símptomes es poden presentar de dues maneres: de sobte, en inhalar una substància a la qual hom sigui al·lèrgic –el que es coneix com a crisi asmàtica– o de manera crònica, és a dir, que per inflamació dels bronquis es tinguin, en tot moment, dificultats per respirar. També varien segons l'edat. En els nens, el principal símptoma és la tos, que els afecta especialment de nit, mentre que en els adults els principals símptomes són els xiulets i la fatiga.
Depenent del seu origen, l'asma pot ser intrínseca o d'origen desconegut –es detecta majoritàriament a l'edat adulta–-, o extrínseca o originada per un procés al·lèrgic i afecta principalment als nens i adults joves.
Els causants
Segons la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica-SCAIC, les principals causes de l'asma són l'al·lèrgia respiratòria –un 80% d'asmàtics són al·lèrgics–, factors de tipus hereditari (sobretot tenen valor els antecedents a pares i germans), de tipus ambiental (inhalació de vapors, gasos, aerosols), infecciosos o d'altres com un baix pes en néixer i/o naixement prematur, tabaquisme passiu des de la infància, etc.
En general, l'asma acostuma a aparèixer en persones amb predisposició genètica que desenvolupen al·lèrgia i s'inicia per culpa d'alguna infecció, una exposició intensiva a la substància a la qual es té al·lèrgia o la inhalació d'alguna substància desencadenant.
Hi ha una gran quantitat de substàncies que poden desencadenar el procés asmàtic: a l'exterior, les indústries i els vehicles a motor; a l'interior dels habitatges, els gasos que produeix la combustió incompleta de cuines o calefaccions, els productes de neteja, els aerosols (insecticides, ambientadors, etc), el fum del tabac, les olors fortes...; al lloc de treball, determinats productes com dissolvents, pintures, pols, tints de perruqueria, farines, polsim de la fusta i les serradures, etc.
Hi ha altres factors que també poden desencadenar un procés asmàtic: l'exercici físic fort, alguns analgèsics i antiinflamatoris i fins i tot els canvis climàtics i estats emocionals com l'ansietat, el riure o el plor.
Tipus d'asma
L'asma es classifica com a lleu, moderada o greu, segons la freqüència i intensitat en què apareixen els símptomes, el grau d'obstrucció bronquial i de com repercuteix en l'activitat quotidiana del malalt.
L'asma lleu es pot controlar amb tractament mèdic i no suposa una alteració de la vida normal del malalt. L'asma moderada requereix uns tractaments més severs i interfereix en les activitats diàries del pacient, i l'asma greu exigeix un control continuat i afecta seriosament la qualitat de vida del malalt.
En general hi ha dos tipus de tractaments per l'asma: els broncodilatadors i el tractament de base, constituït pels medicaments profilàctics o antiinflamatoris. Els broncodilatadors són fàrmacs que disminueixen de forma ràpida l'obstrucció bronquial, responsable dels símptomes d'asma, però no actuen sobre les causes d'aquesta obstrucció.
Els tractaments de base disminueixen la inflamació dels bronquis, que és una de les causes de l'obstrucció bronquial de l'asma. Per ser efectius s'han de prendre de forma regular, es tinguin símptomes o no, però no són útils per millorar ràpidament els símptomes d'asma.
L'asma i els nens
Segons dades facilitades per la Societat Catalana de Pediatria, la incidència d'asma entre la població infantil de Catalunya és d'un 8-10% en nens menors de 14 anys. D'aquests, el percentatge dels infants que pateixen asma com a conseqüència d'una reacció al·lèrgica és d'un 25-28% entre els menors de 4 anys i d'un 79,6% entre els majors de 4 anys.
En els menors de quatre anys, la causa més freqüent de símptomes asmàtics és la infecció respiratòria vírica.
Tot i que la incidència de l'asma a Catalunya és similar a la que es dóna en altres països industrialitzats, sí que és cert que cada vegada se'n diagnostiquen més casos. Això, segons la Societat Catalana de Pediatria, es deu a l'augment de l'atòpia i l'al·lèrgia infantils, a l'augment del seu diagnòstic (hi ha una major sensibilitat i coneixement del tema, per la qual cosa augmenta la detecció de casos) i per l'estil de vida occidental. "Les condicions de vida són un dels factors que més influeix i la vivenda -que és on un passa més estona durant el dia- dels països industrialitzats cada vegada tenen una càrrega al·lèrgica més alta: les calefaccions, els contaminants interns... L'organisme es fa al·lèrgic a allò que s'hi posa en contacte", assenyala el Dr. Nevot.
Es cura l'asma?
Fins avui no es pot parlar que es curi totalment l'asma, però sí que determinats casos evolucionen favorablement. Segons explica el pediatre i al·lergòleg Santiago Nevot, en els nens que han començat a patir asma com a conseqüència d'una infecció viral en els primers mesos de la seva vida, a mida que el seu sistema pulmonar vagi madurant, que vagi creixent i no encostipant-se tant, l'asma desapareixerà. "Aquests sí que es curen conforme van creixent. Però n'hi ha un grup amb unes característiques determinades -que tenen dermatitis, familiars amb asma, alteracions en la seva funció pulmonar, que no comencen els seus símptomes als primers mesos de la vida, sinó que comencen a vegades als 2 o 3 anys i ja debuten amb crisis d'asma- que no es curaran si els deixes sols. Si els fas un tractament, un estudi, un seguiment, la majoria es curaran, tot i que sempre n'hi haurà uns quants que no, un 10-15% dels nens asmàtics, que mantindran la seva malaltia durant tota la vida". El president de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica assegura, no obstant, que un cop controlada la malaltia un nen asmàtic pot fer una vida normal. "Qualitat de vida? Tota la que vulguis si està ben controlat. No perquè siguis un asmàtic has de perdre qualitat de vida. Això és una cosa que tots els metges que ens hi dediquem tenim molt present. L'única diferència és que necessiten medicació, però poden jugar a futbol, a bàsquet, fer tot el que fan els seus amics. Que alguna vegada de tant en tant tindrà una petita crisi? D'acord, però ja es compensa amb el tractament".
El programa del nen asmàtic
Amb el propòsit de millorar l'assistència del nen asmàtic, la seva qualitat de vida i garantir-ne el diagnòstic correcte, un tractament eficaç i mesures preventives evitant, tant com es pugui, l'ingrés hospitalari, alguns centres d'atenció primària i àrees bàsiques de salut de Catalunya estan aplicant el que s'anomena "Programa del nen asmàtic". L'ABS Penedès Rural va ser la pionera de tota la seva regió sanitària de posar-lo en pràctica, a primers de l'any 2000. Segons el pediatre Vicente Morales, "aquest programa ens serveix per registrar i comparar si la nostra incidència es correspon a la d'altres àrees i zones i hi coincideix, per administrar el tractament més adequat". El programa fa servir un protocol que inicia l'estudi a partir del tercer episodi d'asma en els menors de 2 anys, i a partir del primer episodi si hi ha antecedents familiars o del segon si no n'hi ha, en els majors de 2 anys. El protocol inclou una sèrie de proves complementàries, tractament en l'asma d'esforç, tractament preventiu i farmacològic de fons i tota una sèrie de normes ambientals a seguir pels nens asmàtics, i fonamentalment "i especialment que no fumin els pares, perquè s'ha comprovat que la probabilitat que un nen de fills fumadors pateixi asma és molt més elevada que la d'un fill de no fumadors", informa el Dr. Morales.
El "Programa del nen asmàtic" també es va començar a aplicar l'1 de gener passat al CAP de Sant Sadurní i cal dir que a la resta de centres d'atenció primària de l'Alt i Baix Penedès i sud de l'Anoia, tot i que no se segueixi aquest programa d'aplicació voluntària, es fa un seguiment i un control molt acurats dels nens que pateixen asma.
Algunes mesures ambientals
Com que les crisis asmàtiques apareixen quan ens exposem a un factor desencadenant, és molt important identificar-lo per poder prendre les precaucions oportunes. "Els al·lergòlegs el que diem és que tan important com saber la malaltia que tenim és saber el que ens pot produir la malaltia", diu el doctor Santiago Nevot. És a dir, conèixer si és el pol·len de determinades plantes o els àcars de la pols el que ens provoca l'asma, de cara a poder-la prevenir. En qualsevol cas, aquí van una sèrie de mesures ambientals encaminades a disminuir i evitar tant com sigui possible el contacte, vàlides tant per a asmàtics com per als que l'al·lèrgia els provoca un altre tipus de símptomes:
Per als al·lèrgics als àcars de la pols:
- No tenir animals domèstics o en cas de tenir-los, rentar-los cada setmana i no deixar-los entrar al dormitori, que és on més hores passem. Si per casualitat es va a algun lloc on hi hagi animals amb pèl, s'aconsella que es porti el medicament a sobre per pal·liar una possible crisi.
- No fer servir coixins ni edredons amb plomes i cobrir els matalassos amb fundes de plàstic hermètiques. Si no es fa servir roba de llit especial per a al·lèrgics, rentar els llençols i els pijames cada dos dies i els coixins i les mantes cada deu, passant-los directament de l'estenedor al llit, sense guardar-los a l'armari.
- Al dormitori evitar peluixs, catifes, moquetes i qualsevol altre material que pugui acumular pols, com per exemple llibres o pòsters. És preferible que a l'habitació hi hagi tan sols el llit i la imprescindible tauleta, a poder ser de fusta natural. No cal que hi hagi quadres ni cap altra ornamentació. L'habitació s'haurà de ventilar i aspirar cada dia i treure-hi la pols amb un drap humit.
- A la resta del domicili s'han d'evitar objectes o superfícies que acumulin pols (moquetes, nines), tenint una especial atenció en els sofàs i butaques i aspirar-los cada dos o tres dies. S'ha de procurar mantenir una humitat baixa a l'ambient i netejar sempre amb aspiradora.
- L'estada temporal en segones residències sovint és causa precipitant de reaccions al·lèrgiques i d'atacs d'asma. En aquest sentit, és preferible arribar-hi de dia per tal de ventilar bé l'habitació i netejar-la a fons abans no hi entri la persona al·lèrgica. Pel que fa a la tapisseria del cotxe, s'han de seguir les mateixes pautes que a casa, aspirant-la tot sovint.
Per als al·lèrgics al pol·len:
- Vigilar de mantenir tancades les finestres en èpoques de màxima pol·linització i procurar no sortir al carrer al migdia i a la tarda, quan les concentracions de pol·len són més elevades.
- Si es viatja, fer-ho sempre amb les finestres de l'automòbil tancades.
- Evitar tant com es pugui el contacte directe amb els pol·lens: les excursions al camp, escombrar jardins o tallar la gespa.
- Conèixer a quines plantes s'és al·lèrgic per intentar evitar-les.
Per als al·lèrgics als fongs:
- Evitar llocs o coses infestades amb fongs com subterranis, cellers, fullaraca, gespa tallada, pallers
- Intentar que la humitat de la llar no superi el 40% (és aconsellable controlar-la amb un higròmetre), usant, si cal, deshumidificadors o aire condicionat (que estigui net).
- Ventilar la casa a diari, també a l'hivern, i tenir una calefacció que no faci condensacions (vidres mullats per dintre). També ventilar els banys i la cuina, evitant que la humitat que s'hi fa passi a la resta de la casa.
- Vigilar que no es formin fongs darrere de mobles, a dins dels armaris, lavabos, cuina Tampoc no és aconsellable tenir plantes d'interior ja que la terra humida acumula fongs.
- Treure de casa (o aïllar adequadament) coses que acumulin fongs com ara gra, farina, fruits secs, patates, palla
Per a tots els casos d'al·lèrgia, asma o hiperreacció bronquial:
- No fumar dins la mateixa cambra on es trobi l'infant.
- Evitar ambients de fums i olors irritants, ambientadors, aerosols i altres productes químics.
Prevalença de l'asma
L'asma és una malaltia que preval als països industrialitzats. Es calcula que arreu del món hi ha més de 150 milions d'asmàtics.
A l'Estat espanyol, més d'un 10% dels nens i un 5% dels adults pateixen asma. En total, aquesta malaltia afecta més de 2 milions de persones. A Catalunya, 480.000 persones pateixen asma (288.000 adults i 192.000 nens) i se sap que més del 80% d'aquestes asmes tenen un origen al·lèrgic.
L'asma és la causa més freqüent de visites pediàtriques a urgències i la cinquena causa de consulta en atenció primària. De les urgències ateses als serveis de pneumologia, un 60% són degudes a crisis agudes d'asma provocades, en una gran part dels casos, per no complir degudament el tractament prescrit.
El cost de l'asma a l'Estat espanyol supera els 40.000 milions de pessetes entre despeses directes (medicaments, metges i hospitals) i indirectes (baixes laborals).
L'al·lèrgia a una determinada substància es pot presentar de sobte, cosa que es coneix com a sensibilització i els al·lergens més habituals són la pols, el pol·len, els àcars, determinats aliments i alguns medicaments, que donen lloc a reaccions que, clínicament, es tradueixen com a rinitis, conjuntivitis, asma bronquial, urticària, dermatitis atòpica o dermatitis de contacte. Les vies de contacte més freqüents amb l'al·lergen poden ser per inhalació (pol·len, pols, àcars), per contacte (cosmètics, metalls...), per injecció (medicaments i algunes picades d'insectes) o per ingestió (aliments com la llet, l'ou, algunes fruites o medicaments).
Segons un estudi publicat recentment a la Gaseta de la medicina de Nova Anglaterra, els efectes d'un tractament d'immunoteràpia que es porti a terme durant tres anys continuen tres anys després d'interrompre l'administració de vacunes.
|
