Josep Vallverdú:
"El primer que ha de fer un llibre infantil
és divertir"
Nascut a Lleida l'any 1923, l'escriptor, traductor, assagista i dramaturg Josep Vallverdú ha publicat una cinquantena de llibres de narrativa per a joves, uns vuitanta contes breus i ha traduït uns setanta títols. Té en curs de publicació l'Obra completa de literatura infantil i juvenil (Editorial La Galera) que es calcula en unes quatre mil pàgines. Ha estat premiat i distingit amb la Creu de Sant Jordi, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi de la Generalitat, el Premio Nacional, el Joaquim Ruyra, el Folch i Torres,
el Crítica Serra d'Or...
La seva obra ha estat traduïda a l'italià, el francès, el rus, el castellà i el basc. D'una de les seves novel·les més populars, Rovelló, se n'ha fet una adaptació en dibuixos animats a TV3.
Josep Vallverdú.
– Com valora l'evolució de la literatura infantil i juvenil des de després de la Guerra Civil?
Molt positivament, jo vaig ser un dels pioners de la represa. La literatura infantil i juvenil s'ha extès molt. S'han creat editorials, col·leccions, han sorgit molts autors, s'han fet seminaris... No hi ha grans escriptors d'abast internacional, perquè la llengua catalana encara és poc traduïda a fora, no hi ha un ressò mundial, però sí que a Catalunya es podria dir que hi ha més d'un centenar d'escriptors de literatura infantil i juvenil i entre aquests, uns deu o dotze escriptors de primera línia. Lògicament, si els escriptors fossin un miler, estadísticament tindríem més probabilitats de ser traduïts a fora, però potser d'aquests tan sols dos o tres, perquè la literatura infantil catalana, ni tampoc l'espanyola, no interessa massa a fora. Jo he traduït més de vuitanta llibres de l'anglès i curiosament cap dels meus llibres ha estat traduït a l'anglès.
– A què es deu aquest poc interès?
Al fet que les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra gastronomia, no s'avenen gaire als gustos dels països del nord. I en aquest sentit, la nostra literatura tampoc no compta massa.
El món anglosaxó si tradueix, que no li cal, perquè té un abast grandíssim entre els Estats Units, Anglaterra, Escòcia, etc., ho fa de cultures afins; el que passi a l'illa de Sardenya, per exemple, no els interessa massa perquè no saben gairebé ni on és.
– Quins són els valors que inculca un llibre infantil?
No crec que el llibre inculqui cap valor. Els valors els ha de treure el mateix lector. Per mi, el primer que ha de fer un llibre infantil és divertir; si diverteix enganxa i crea lectors i aquests lectors després esdevenen crítics, saben què triar. Un llibre infantil ha de tenir gràcia, ha d'enganxar. I per això els escriptors procurem fer una gran varietat de temes, amb la qual cosa, de passada, ens divertim nosaltres.
– Les inquietuds dels lectors juvenils són diferents en cada generació?
Sí, les inquietuds del segle XXI diferiran molt de les nostres. El model de família, d'escola, s'ha transformat i la invasió de la informàtica farà variar el panorama. El lector serà menys reposat i més lector d'impacte.
– Un escriptor com vostè, que porta tants anys escrivint i que ho ha fet per a tantes generacions, ha hagut de canviar el seu llenguatge o estil per adaptar-se als nous lectors?
No he adaptat res, sóc un escriptor de tendències clàssiques, amb un llenguatge una mica noucentista. Les peripècies que passen als meus llibres deriven moltes vegades de la novel·la del segle XIX. Parlo de la gent que viu al camp, les coses que els passen, i recorro molt a la història. I aquesta és una variant literària juvenil que seguirà vigent. L'acció de la meva darrera novel·la, per exemple, transcorre al segle XIV.
Hi ha autors que sempre estan amatents a les novetats, van a remolc de les modes, però això també els obliga a canviar molt i pot fer que el seu estil no quedi prou definit.
Durant el segle XXI penso que tot variarà molt. El mateix corrent migratori crearà un nou tipus d'interès literari; crec que serà tot un repte marejador.
– Ha hagut de revisar llibres de cara a noves edicions?
En tot cas he retocat alguna expressió perquè no l'acabava de trobar adient, alguna errada tipogràfica o alguna cosa que m'ha aconsellat el corrector d'estil. Però molt poca cosa
– Pensa que el llibre convencional desapareixerà "devorat" pel llibre electrònic?
En absolut. El llibre és una base de comunió entre l'esperit de l'autor i –quan hi és– el de l'il·lustrador amb el lector. I això necessita una etapa de tast lent. El sistema electrònic és més aviat una lectura d'impacte, una apreciació ràpida que desvetlla la mainada, però la lectura reposada cal que segueixi existint i que se'n segueixi gaudint. D'acord que hi haurà lectors d'impacte però cal també que hi hagi lectors que gaudeixin d'una lectura reposada.
I aquesta és feina de l'escola, però també de la família. La família ha deixat a mans de l'escola la tasca de la lectura i això ha de ser una feina conjunta. El nen que té una família acostumada a llegir, que veu llibres a casa, ràpidament adquireix aquest hàbit. I llegint es crea llenguatge.
– De cara a arribar a nous lectors, vostè publicaria un llibre a Internet?
No ho sé, no m'ho he plantejat mai. Prou feina tinc a manejar l'ordinador.
|
