Antoni d'Ocon:
"A l'hora d'adaptar una novel·la busques que el text sigui visual"
Antoni d'Ocon (Barcelona, 1958). Als 17 anys va dirigir i promoure la seva primera pel·lícula. Va crear l'empresa D'Ocon Films Productions al 1985, on va desenvolupar un sistema informatitzat que dota de més flexibilitat l'animació tradicional, patentat mundialment. L'any 1990, D'Ocon Films crea la sèrie de televisió Els Fruitis i el catàleg creix en nombre de projectes d'animació en el mercat internacional. Companyies com Universal, Sony, TF1, RAI i Bohbot hi col·laboren per produir sèries de qualitat com Enigma, Herlufs, Problem Child i Spirou.
Creà la sèrie Rovelló, coproduïda amb Enciclopèdia Catalana i TV3 i premiada amb el Premi Nacional de TV de la Generalitat de Catalunya 2000 i el premi Salvà i Campillo al projecte audiovisual 2000.
Antoni d'Ocon.
– Quins requisits ha de tenir un llibre infantil o juvenil perquè sigui adaptable a la televisió o al cinema?
En realitat a l'hora d'adaptar una novel·la no busques uns requisits determinats. Potser el que és més important és que el text original sigui visual, que al llegir la novel·la et trobis dins la història. En el cas de Rovelló, el llibre escrit per Josep Vallverdú ens va servir com a inspiració per crear una nova història. De fet hi ha autors que quan escriuen ja ho fan visualment mentre que n'hi ha altres que no. Aquest requisit, que la novel·la sigui visual, seria, sens dubte, el més important.
– L'èxit d'una adaptació, de què depèn?
L'avantatge d'adaptar una obra que ja està al mercat és que comptes amb l'èxit del text original, saps com ha respost prèviament el públic. De tota manera l'èxit o el fracàs no tenen una definició clara. En el cas de Rovelló l'èxit es deu al fet que el text original era molt bo i que a D'Ocon Films hi hem incorporat elements nous que eren necessaris, com ara més personatges, per adaptar l'obra al llenguatge audiovisual.
– A partir de l'adaptació televisiva molts infants coneixen personatges de la literatura infantil o els grans clàssics d'aventures. Mostren després interès per llegir els llibres d'aquests personatges?
Sí, rotund. Totes aquelles històries que s'han escrit i s'han passat per pantalla creen una nova expectativa, creen més interès i alhora també noves històries. Els nens estan tornant a llegir, i així ho constaten obres com Harry Potter o el mateix Rovelló. En el nostre cas, les noves tecnologies han fet que els més petits suggereixin via e-mail noves històries per a nous capítols.
– El cinema, la televisió, el multimèdia, resten lectors a la literatura infantil i juvenil?
Jo diria que no. Potser el que sí que fan és restar hores per a la lectura. Fa un temps només existia el cinema i la lectura. En aparèixer la televisió, aquesta li va restar hores i això és el que està passant amb el multimèdia, internet... Resta hores, però, penso, no pas lectors.
– Vostè que ha apostat sempre per les noves tecnologies, creu que el llibre electrònic substituirà el llibre convencional editat en paper?
En principi no veig perquè ha de ser així, encara que la tecnologia accelera el procés. De tota manera, tot i les noves tecnologies, si el text és massa llarg avui dia la gent continua imprimint-se'l en paper perquè la vista es cansa. Cada cosa té la seva utilitat i l'important és saber donar-l'hi.
|
