Dansant durant quaranta anys
El programa de Festa Major de l'Arboç està dedicat enguany a l'Esbart Sant Julià amb motiu del seu 40è aniversari i serà la presidenta de l'entitat durant els darrers deu anys, Maria Antònia Gumà, l'encarregada de pronunciar el pregó. El grup arbocenc de dansa tradicional catalana acabarà de celebrar tan destacada efemèride el proper mes d'octubre, amb la presentació de sis nous balls.
Linyola, agost 2000. Encants populars.
Una mica d'història
Per repassar la història de l'Esbart Sant Julià de l'Arboç ens hem de remetre al llibre L'Arboç dansaire, que els historiadors arbocencs Esteve Cruañes i Josep M. Jané van escriure fa quinze anys, coincidint amb el 25è aniversari de l'Esbart.
La presentació oficial de l'Esbart Sant Julià tingué lloc el 28 d'agost de 1961, dilluns de Festa Major, a l'envelat de la Badalota i amb l'acompanyament musical de la Cobla Melodia del Vendrell. Va ser un any abans quan la nova Junta del Centre Parroquial, que acabava de remodelar el local, va voler donar una vida més intensa a l'entitat i, entre altres coses com agrupar la secció de teatre, va pensar crear un Esbart Dansaire.
De fet, a l'Arboç ja n'hi havia hagut un, l'Esbart Dansaire Arbocenc, creat el 1930 dintre l'entitat parroquial Joventut Catòlica i que va anar actuant amb continuïtat fins a la Guerra Civil espanyola, l'any 1936.
Justament van ser dos antics dansaires de l'Esbart Arbocenc, Josep Albornà i Montané i Josep Urpí i Soler, els que promogueren la iniciativa de crear un nou esbart que començà a assajar, a finals de 1960, sota la direcció de la vendrellenca Josefina Soldevila de Pell.
Encara no feia un any que s'havia presentat oficialment, que l'Esbart Sant Julià va guanyar el concurs d'esbarts organitzat per l'Organización Juvenil Española de la Sección Femenina de Tarragona, un concurs que tornaria a guanyar en les dues següents edicions, els anys 1963 i 1964. En aquest darrer any, l'Esbart també es va independitzar del Centre Parroquial, constituint-se com a entitat presidida per una junta directiva que acordà establir l'Agrupació de Protectors de l'Esbart, uns socis que mitjançant una quota voluntària anual ajudaven a cobrir les despeses que generava el manteniment i la creació del material que necessitava l'Esbart. També s'adoptà el nou escut, dibuixat per Esteve Cruañes, que fou reproduït en la senyera, les ensenyes de solapa i la medalla d'honor de l'entitat.
A finals del 70 va passar per l'etapa més difícil de tota la seva història. Els problemes de salut del seu president, Josep Urpí, van coincidir amb un moment en què molts dansaires van plegar de l'Esbart. Amb tot, sota la gestió del nou president, Jaume Vinyals, de mica en mica es va anar recuperant i reprenent els actes, les sortides i els intercanvis habituals.
L'any 1986, l'Esbart Sant Julià va celebrar molt reeixidament el seu vint-i-cinquè aniversari. A més de la presentació del llibre que hem esmentat i que serveix per documentar aquesta petita història, es van organitzar exposicions i el passi de pel·lícules sobre l'Esbart i es va celebrar un festival amb homenatges als exdansaires, una cercavila, un dinar de germanor i una ballada de sardanes.
Més de 500 actuacions
Des de la seva fundació, l'Esbart Sant Julià ha fet més de 500 actuacions, principalment arreu dels Països Catalans, però també a diferents indrets de l'Estat espanyol i a altres països com França, Itàlia, Alemanya, Andorra, Dinamarca, Holanda, Bèlgica i el Vaticà. Ha fet enregistraments per a Televisió Espanyola i ha estrenat prop de cent danses diferents.
Destacables també són les actuacions i les trobades amb un personatge insigne de la vila de l'Arboç, l'abat de Montserrat Aureli M. Escarré. La primera, l'any 1968, amb motiu de la visita que l'abat féu a la seva casa nadiua de l'Arboç i la segona i darrera, a una clínica de Milà, on l'abat, tot i el seu precari estat de salut, va voler saludar personalment als dansaires, acompanyants i directius que amb motiu d'una visita a Itàlia s'havien desplaçat fins a Vilbodone, on l'abat estava exiliat a causa de les declaracions que va fer al diari francès Le Monde en contra del règim de Franco.
Quaranta anys que han estat possibles gràcies als dansaires que al llarg de tot aquest temps han anat passant per l'entitat, però també, i molt especialment, a la dedicació i a l'esforç que han destinat tots aquells que han intervingut en la direcció artística, la coreografia, els arranjaments musicals, el vestuari, l 'organització tècnica o el servei de megafonia.
Un moment dolç
Segons que explica Jordi Rovira, director-coordinador de l'Esbart Sant Julià de l'Arboç, actualment els esbarts passen per un moment dolç "cada vegada n'hi ha més. El moviment dansaire és una cosa que està molt viva a Catalunya". Només a la província de Tarragona ja hi ha una dotzena d'esbart
La tradició dels esbarts dansaires se circumscriu als Països Catalans. A partir d'una base tradicional catalana, hi ha esbarts que es dediquen a representar els balls tal com es feien abans, i esbarts que es dediquen a moure's i afegir al seu repertori danses d'altres indrets, introduint petites variacions coreogràfiques. "Nosaltres tenim una mica de tot" –explica Rovira– "ens basem fonamentalment en danses d'aquí Catalunya, però també fem balls de Mallorca i de València. No ballem tal com es ballava sinó que es fa una coreografia que introdueix variacions. I aquestes variacions es fan perquè a nivell d'espectacle és diferent un ball de plaça, on tothom va a la seva, que una representació a nivell de grup com la fem nosaltres".
Anys enrere, per les circumstàncies polítiques i socials, els esbarts venien a ser un estendard del sentir i de la identitat catalana. S'ha perdut avui aquest paper? "Més que perdre's és que potser no es porta com s'hauria de portar. Que tampoc no se sap com ha de ser. Hi ha moltes discrepàncies entre la gent que hi entén i que està al davant, i això fa que no hi hagi el moviment que hi havia anys enrere. Abans, era una manera d'expressar el que eren els Països Catalans; actualment prima més l'espectacle que no pas la mostra d'identitat", argumenta Rovira.
L'Esbart Sant Julià de l'Arboç compta amb la col·laboració d'en Jaume Guasch, de l'Esbart Santa Tecla de Tarragona, com a assessor coreogràfic; d'en Lluís Calduch, de l'Esbart Ciutat Comtal de Barcelona, com a director de danses; i d'Albert Sans, antic membre de l'Esbart Dansaire de Rubí, que és qui s'encarrega del repertori de danses "sempre basades en balls tradicionals de les poblacions. Per exemple el Ball del vano i el ram es balla cada any a Sant Cugat del Vallès per la seva festa major, però altres balls no hi ha la possibilitat de veure'ls, perquè s'han perdut", informa l'actual director de l'Esbart.
Origen reculat
L'origen d'aquestes danses és molt reculat, "nosaltres les representem amb una evolució, però sempre basant-nos en la tradició de com es balla al lloc d'origen. La majoria de balls són arranjaments, perquè sempre hi ha la variació de ballar-lo a plaça". Així, La farandola és una coreografia a partir de les farandoles que es feien a la Provença o la Gascunya i el Ball francès està inspirat en el ball que es ballava a les localitats franceses de Belda i Enviny, "es ballen amb la mateixa particularitat, però amb desenvolupaments diferents". Les partitures compten amb la instrumentació de compositors reconeguts com Cohí Grau, Joaquim Serra, etc.
La intenció de l'Esbart Sant Julià és moure's, a nivell musical i de danses, pels Països Catalans "tenim el Ball del vano i el ram i les Corrandes altes d'aquí del Principat, ens aproximem a la part del Rosselló amb La farandola i el Ball francès, fem danses del sud del Principat com les Danses de l'Ebre, anem cap al País Valencià amb la Festa de Castelló i travessem la Mediterrània i anem cap a Mallorca amb les Danses mallorquines"
Argentona, abril del 2001. Ball del Vano i el Ram de Sant Cuga
Música enregistrada
Sempre que actua a l'Arboç, l'Esbart ho fa acompanyat de música de cobla, un privilegi que no es pot permetre en els desplaçaments a causa del seu alt cost i que ha de suplir amb música enregistrada. El repertori que fan en cada actuació on se'ls lloga varia en funció del contracte. "Normalment consta de vuit a deu danses, que ens permeten oferir un espectacle d'una hora i quart, una hora i mitja de durada". Cada sortida mobilitza una seixantena de persones entre dansaires i els que s'encarreguen del vestuari, el maquillatge i el muntatge tècnic.
La majordomia de l'Esbart és la que s'encarrega de buscar el vestuari més adient per a cada dansa a partir de la zona o de l'època en què es ballava. Això suposa tota una feinada quant a recerca de documentació prèvia. Un cop aconseguida, la majordomia l'ha de dissenyar, fer el patronatge, tallar i confeccionar tot el vestuari, així com conservar-lo en bon estat després de cada actuació. Cal pensar que cada ball requereix un abillament diferent i encara que a vegades es pot aprofitar algun vestuari d'anys anteriors quan les danses són semblants, les despeses en vestuari sempre s'enfilen "hi ha més despeses que ingressos", confessa el seu director. L'Esbart Sant Julià es mira de finançar amb el que cobra per cada actuació, de les subvencions institucionals i de l'ajut econòmic dels col·laboradors.
Amb tot, cada temporada miren d'incorporar al repertori un parell de danses noves, sis aquest any per coincidir amb tan destacada efemèride.
Sis noves danses
Per celebrar el seu 40è aniversari, l'Esbart Sant Julià de l'Arboç estrenarà sis noves danses, l'origen majoritari de les quals se situa al País Valencià: Les corrandes altes, Danses mallorquines, Marineries de Castelló, Seguidilles de Castelló, Bolero de Castelló i la reestrena del Ball pla de Sant Mateu, "que sempre l'havíem ballat amb sis parelles i ara ho farem amb vuit", explica Rovira.
Aquesta estrena tindrà lloc al proper més d'octubre, concretament el dia 27, a 2/4 d'11 del vespre, al Pavelló Municipal de l'Arboç, i serà l'acte de cloenda i el més important de tots els que s'han anat celebrant amb motiu del 40è aniversari.
Una celebració que es va iniciar al mes de maig passat amb una trobada de danses infantils i juvenils en la qual hi participaren, a més del cos infantil i juvenil de l'Esbart Sant Julià, l'Esbart Santa Tecla de Tarragona i el Grup de Jotes de Vall-de-roures, un grup amb el qual sempre hi ha hagut molt bona relació i s'han mantingut intercanvis.
Al juny tingué lloc la tradicional actuació d'exdansaires, una trobada que se celebra cada deu anys per fer una ballada conjunta i que enguany va aplegar més de cinquanta exdansaires de totes les edats, a més d'una gimcana i un ball.
La propera actuació prevista serà la de Festa Major, el divendres 24 d'agost a 2/4 d'11 de la nit, a la plaça de la Vila, acompanyats de la cobla La Principal del Llobregat. En principi, l'Esbart Sant Julià només ballarà tres o quatre danses perquè, com ja és habitual des de fa quatre anys, per l'actuació de Festa Major es convida un altre esbart perquè hi representi el seu repertori. La tanda d'invitacions es va iniciar fa quatre anys amb l'Esbart de l'Orfeó Reusenc, seguida, durant dos anys consecutius, de l'Esbart Santa Tecla de Tarragona. Aquest any està prevista la presència de l'Esbart Dansaire del Centre Mural d'Arenys de Munt, "ells representaran unes set o vuit danses típiques de la seva zona, la Costa Brava i l'Empordà". Finalment, al setembre també està previst convidar un esbart, encara per determinar.
Objectius de futur
En arribar als quaranta anys d'història sembla un moment obligat per fer un balanç, però també és un bon moment per establir-se uns objectius de futur. A nivell artístic, els de l'Esbart Sant Julià de l'Arboç passen per agafar una identitat pròpia "perquè ara ens basem en coreografies d'altres autors i a mi m'agradaria fer coreografies a partir de la zona de casa nostra". Rovira diu que una dansa es pot crear a partir de qualsevol fet. "Una dansa pot començar de zero, sempre respectant la base tradicional catalana: els punts, les progressions... El ball per excel·lència de la dansa catalana és el ball pla i el ball pla té diferents variacions. Tu crees una dansa i introdueixes el ball pla o qualsevol punt del ball pla". Una tasca que ha de realitzar el coreògraf amb l'ajut dels compositors, però que, per la seva complexitat, representa un cost elevat i una gran despesa per a l'Esbart.
Rovira destaca el que estan fent alguns esbarts punters de Catalunya, a resultes de l'evolució dels mateixos esbarts, de la música i de la dansa com a espectacle "i és ballar cançons del Serrat, de la Maria del Mar Bonet i d'altres cantautors, a partir de punts de base tradicional". Una innovació que entén i comparteix, "jo crec que això és part del futur dels esbarts, sense perdre mai les bases del passat que són les que ho marquen tot. Jo estic a favor d'aquesta evolució de les danses i sobretot d'utilitzar altres arguments dalt d'un escenari, com pot ser el cant coral o el cant d'un compositor qualsevol".
Manca de dansaires infantils
En aquests moments, l'Esbart Sant Julià està format per 45 dansaires: 24 del cos de dansa i 21 al cos juvenil i infantil. Jordi Rovira reconeix que hi ha pocs membres al cos infantil i juvenil, "patim una manca de gent a partir de les seccions de baix, hi havia arribat a haver uns quaranta dansaires infantils", però assumeix que part de la culpa la té el mateix Esbart, per no fomentar i divulgar la dansa tradicional catalana de cara a les escoles. "Costa de fer, perquè de vegades dius: no sortirà bé i això pesa més que la part optimista."
La Mercè Arnan i la Judit Rovira són les responsables del cos de dansa infantil, que acull nens i nenes dels 5 als 14 anys i on se'ls ensenyen danses tradicionals i populars que es ballen tal com les ballen als llocs d'origen. A partir d'aquesta edat, depenent de la preparació que tenen, es poden incorporar al ball d'adults. De fet, el cos de dansa d'adults està integrat per gent molt jove, amb una mitjana d'edat de 24 anys.
Mercè Arnan explica que el pas del cos infantil al de dansa es fa paulatinament, "no entren a formar-ne part de cop, sinó a poc a poc. Encara no han deixat la secció juvenil que ja comencen a ballar cosetes fàcils, s'hi van introduint a poc a poc, tot i que sempre hi ha algú que avança més de pressa". Els membres del cos infantil també integren el ball de cercolets que surt per la Festa Major.
Tenir una nodrida secció infantil i juvenil és molt important, perquè començar a ballar sense cap base, de gran, és més difícil, "si comences als 13 o 14 anys pots anar una mica més retardat que la resta de dansaires", assenyala la Mercè. En canvi, iniciar-se en la dansa de petit permet agafar un sentit del ritme, "comença a entendre la música, a saber desplaçar-se, es va educant en els moviments i veus que progressa", de molta utilitat si de gran vol formar part del cos de dansa.
Per això, tot i aquesta manca de dansaires infantils, el director de l'Esbart es mostra optimista i està convençut que la celebració del 40è aniversari servirà per donar a conèixer les activitats de l'entitat i per engrescar a futurs dansaires: "el cos de dansa està obert a tothom. Per ballar l'únic que es necessita és tenir-ne ganes"
|
