Nou-cents anys d'advocació a Sant Sadurní
El diumenge que ve, 29 d'abril, se celebren els nou-cents anys de la consagració de l'església de Sant Sadurní de Castellví de la Marca. L'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, presidirà una missa concelebrada que cantaran el poble i la coral Amics del Cant de la Múnia.
L'estat actual de conservació de l'església fa inviable pensar restaurar-la.
Durant aquest mes d'abril s'han dut a terme al municipi de Castellví de la Marca diferents actes per commemorar un insigne aniversari: els nou-cents anys de la consagració de l'església de Sant Sadurní. Així, l'1 d'abril passat, la Coral Amics del Cant de la Múnia i el Cor Orfeó Parroquial del Vendrell, acompanyats de l'Orquestra de Cambra de Vilafranca, van protagonitzar un concert a la Societat Coral La Munienca. El divendres 20 d'abril, el doctor Josep Maria Martí i Bonet, canonge i arxiver i delegat diocesà del patrimoni cultural de la diòcesi de Barcelona, va oferir una conferència-col·loqui a la sala polivalent de Castellví i l'endemà, a la parròquia de Sant Sadurní de Castellví, es va celebrar, dins l'Eucaristia, el sagrament de la confirmació presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Enric Vives. Una exposició sobre l'estat actual de conservació del patrimoni de Castellví de la Marca, els dies 21 i 22 a la Múnia i demà i diumenge a Castellví, i diversos tallers i treballs realitzats al llarg d'aquesta setmana pels alumnes de l'escola El Castellot de la Múnia, completen el programa d'actes que es clausurarà aquest diumenge, a les 5 de la tarda, amb una missa concelebrada presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles, que se celebrarà a prop de les ruïnes de l'antiga església de Sant Sadurní i que serà cantada pels assistents i la coral Amics del Cant de la Múnia. En acabar l'Eucaristia, al camp d'esports de Castellví se celebrarà una festa popular en la qual participaran les entitats culturals i folklòriques del municipi.
L'acta de consagració
L'església de Sant Sadurní de Castellví de la Marca és, juntament amb les de Sant Miquel i Sant Pere d'Olèrdola, Sant Marçal de Terrassola i Sant Esteve de Castellet, les úniques quatre esglésies romàniques de l'Alt i Baix Penedès que conserven llurs actes de consagració.
L'acta de consagració original es va perdre, però a l'Arxiu Diocesà de Barcelona se'n conserva una còpia fidedigna del segle XVIII, transcrita per diversos autors.
La consagració de l'església en memòria del màrtir francès i bisbe de Toulouse Sadurní tingué lloc el 29 d'abril de l'any 1101 i la féu el bisbe de Barcelona, Berenguer Folch, qui li assignà les trenta passes per al fossar i els delmes i les primícies amb les afrontacions del seu terme parroquial, confirmades i concedides pels senyors i els seus vicaris: "a la banda de llevant el terme comença a Sitjar, passa pel costat de l'església de Riba Grossa i per l'Olivera i segueix el camí per on van a l'església els parroquians de Palau, fins al torrent; a migjorn termeneja amb el torrent de Castellví, d'on prové l'aigua, a ponent el terme comença a l'espluga de Telvira, va per les planes fins a Puig Rodó i continua per l'alou de Bonfill Guitard fins a la fornal; a tramuntana termeneja amb el cim de les muntanyes superiors".
L'acta establia també el cens que l'església havia de pagar anualment al bisbat de Barcelona: tres sous menys dos denaris, i feia constar que el mateix dia de la consagració el prevere Mir Pere féu la donació a l'esmentada església de tot el seu alou (propietat territorial exempta de càrrega i dret senyorial) i d'unes vinyes.
D'origen romànic
Tot i que no se sap amb certesa quan es va construir l'antiga església parroquial, se suposa que va ser a mitjan segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó. Abans de la seva consagració a Sant Sadurní ja es troba documentada: el 12 de juliol de l'any 1066 s'hi celebrà un judici per adulteri, solucionat d'acord amb la Llei Visigòtica. A finals d'aquell segle fou profanada, segurament per una ràtzia islàmica, i es va refer abans de la seva nova consagració sota l'advocació de sant Sadurní. Tal com es recull a Catalunya romànica, l'edifici original constava d'una única nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i amb un absis semicircular a llevant.
L'església torna a sortir documentada el 1293, quan Mir de Castellví i altres homes del terme, en nom propi i del de tots els parroquians de l'església parroquial de Sant Sadurní i amb el consentiment del rector, van donar a la capella del castell de Castellvell de la Marca diversos censos, perquè s'instituís un prevere i s'hi celebrés missa cada dia. Tal com recull Salvador Llorac al seu llibre Castellví de la Marca. Passat, present i paisatge, a partir del segle XIV l'església es troba esmentada a les visites pastorals realitzades pels bisbes i els seus delegats.
Durant bona part del segle XIII i al primer terç del segle XIV fou ampliada i modificada; s'hi va afegir una nau al costat nord, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, seguint després un període de decadència que es perllongà fins al segle XVI, quan fou de nou engrandida amb la incorporació a la segona nau de tres capelles de planta quadrada. El 1679 es va construir el porxo de l'entrada i es va reformar la rectoria. Segons consta en successives visites pastorals, durant el segle XVIII la fàbrica de l'església estava en molt mal estat, amb goteres, la teulada del campanar amenaçant ruïna i la sagristia molt empobrida.
El trasllat de la parròquia
Segons relata mossèn Jaume Rafanell i Vilalta, prevere i rector de la parròquia del 1954 al 1964, a Notes històriques de Castellví de la Marca, editat el 1959, la idea de traslladar la parròquia a un lloc més accessible per a tothom ja es va expressar l'any 1779, quan el rector escriqué al bisbe i li digué que: "per tal de defugir de penalitats, la solució passa per mudar la parròquia i la rectoria a un altre indret més proporcionat per a totes les cases de la parròquia".
Finalment, la família Sans de cal Noya va cedir uns terrenys al nucli els Masets dels Cosins on s'edificà el nou temple parroquial, d'estil neogòtic, que s'inaugurà el 29 de novembre del 1925.
D'aquesta manera, l'antiga església va quedar convertida en capella del fossar que té adossat i, malgrat que hi restaren els altars i algunes imatges, la imatge de la Mare de Déu del Castell, coneguda popularment per Mare de Déu de la Salut, va ser traslladada al nou temple.
L'octubre del 1934, el temple fou assaltat i incendiat i el juliol del 1936 se n'acabà de destruir tot l'interior, inclosa una talla del Sant Crist del segle XIV. Amb tot, se'n pogué salvar part de l'orfebreria, que avui resta en custòdia a l'Arxiu Diocesà de Barcelona.
A mans d'un particular
El 22 d'abril de 1947, el bisbat de Barcelona es va vendre l'antic temple parroquial, amb tots els seus annexos, per 4.500 ptes. La compradora va ser la propietària de la finca de Castellvell, terrenys que circumdaven el temple i els terrenys annexos, i la transacció comercial es va fer en base a dos pactes o condicions: "que la nova adquiridora s'obliga a reconstruir o restaurar i conservar l'església, deixant-la en condicions per fomentar el culte a la Verge del Castell, tan tradicional i arrelada a la comarca; i que el rector de Castellví tindrà absoluta llibertat per celebrar-hi els cultes que cregui convenients".
Unes condicions, però, que ni la propietària primer, ni després els seus hereus, han complert mai. Una desídia que ha acabat per sumir l'antiga església en un estat ruïnós, davant la impotència dels successius rectors i dels fidels que veuen com un edifici tan emblemàtic s'ensorra irremeiablement, víctima del desgast i l'erosió quan no d'actuacions vandàliques.
Intents de recuperar l'església
Els rectors mossèn Jaume Rafanell cap allà el 1960 i després el seu successor, mossèn Joan Esteve, van fer els primers intents d'impugnar el document de compra-venda per incompliment de les clàusules acordades, però sense cap resultat fins avui. "El tema porta quaranta anys passejant-se pel bisbat de Barcelona i pels jutjats", explica mossèn Ferran Bueno, rector de les parròquies de Sant Sadurní de Castellví de la Marca i de Santa Maria de la Múnia des del 1996. Mossèn Bueno, que procedia de la parròquia de Sant Martí del Clot de Barcelona, tan bon punt va arribar a Castellví, va quedar consternat en veure l'estat tan deplorable en què es trobava l'antiga església. Fa un parell de mesos li van comunicar que, definitivament, el cas judicial s'havia tancat "el jutge no volia saber res més del tema, perquè la clàusula diu que la propietària es compromet a arreglar l'església, però no especifica quan".
El mateix Ajuntament de Castellví des del 1990 està fent tràmits amb els propietaris actuals perquè aquest conjunt monumental passi a ser de propietat municipal i es pugui restaurar. El projecte, com informa mossèn Bueno, "preveu la reconstrucció original de l'església i de la rectoria i donar-li a aquesta última alguna mena d'utilitat, com ara convertir-la en un edifici-museu o un centre d'esplai".
Constitució d'una fundació
Mossèn Bueno està especialment sensibilitzat per l'estat de l'antiga església, "la meva preocupació principal no és tanta la de reconstruir l'església sinó la de poder recuperar un edifici que és del poble; jo, d'alguna manera, em sento obligat a treballar-hi perquè m'estimo el poble".
Amb motiu de la proximitat del nou-cents aniversari de la seva consagració, es va constituir una comissió que ha organitzat tots els actes i que ha buscat el suport econòmic per poder-lo celebrar. Més endavant, el rector no descarta que es pugui crear una associació o fundació que vetlli per aconseguir que el conjunt medieval sigui retornat al municipi per, posteriorment, poder-lo restaurar. "Després de la festa els proposaré de reunir-nos per mirar de crear una associació, tipus Amics de l'Església de Sant Sadurní, de cara a buscar alguna fórmula per aconseguir-ne la reconstrucció, potser a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural", encara que reconeix que de valor arquitectònic, el conjunt no en té massa, "de tota la construcció el més preuat és l'absis, de construcció llombarda, fins i tot els tècnics diuen que té un cert valor per les arcades cegues".
Mossèn Bueno destaca la curiosa coincidència de dates que es donen entre el dia de la consagració i la festa de commemoració que tindrà lloc el proper diumenge: "La consagració va tenir lloc el 29 d'abril del 1101, i nosaltres celebrarem la festa un mateix 29 d'abril, nou-cents anys després" i resum així l'objectiu principal d'aquesta efemèride: "El nostre objectiu és que amb motiu d'aquest aniversari es desvetlli la consciència de poble."
|
