Falcons de Vilafranca

Pilar de cinc aixecat per sota.

Història

Pel mes de setembre del 1959, un grup de joves de la JOC van veure unes quantes figures de falcons, fets pels Falcons de Llorenç; més tard a un festival organitzat per la JOC, aquest grup de joves va fer un parell de figures que havien vist feia poc. Dies més tard es van trobar amb en Carles Domènech, &laqno;el Mènec», a la Rambla i li van demanar que els fes d'entrenador. Fou aquí on s'encengué la flama falconera. Al mateix mes de setembre comencen els assaigs al pati de l'Acció Catòlica i quatre mesos més tard, concretament l'1 de gener de 1960, té lloc la primera actuació. La colla era composta per 14 o 15 falconers i entre altres figures fan el primer pilar de tres net. Cal destacar dins d'aquest any 1960 que els Falcons de Vilafranca, entre altres, fan la primera actuació a les Fires i actuen també per la Festa Major.
Durant la història dels Falcons de Vilafranca s'han succeït moltes anècdotes i al llarg d'aquest resum us n'anirem explicant algunes.
Ara que parlem del primer any i de la Festa Major, us diré que els administradors de la festa no volien deixar actuar els Falcons amb l'argument que no era una cosa típica de la vila. Llavors se'n va assabentar un mossèn i digué: &laqno;Si el primer dia que va sortir el Drac, no l'haguéssiu deixat sortir, ara potser no faríem Festa Major». És ben cert, no creieu?
Durant els anys 1961 i 1962 continuen els assaigs i les actuacions, però a final del 1962 i començaments del 1963 s'entra en un període de decadència durant el qual fins i tot deixen de fer actuacions, ni tan sols actuen per la Festa Major, a la qual havien actuat els dos primers anys. El següent any, el 1964, tan sols es fan dues actuacions, igual que l'any 1965, però cal destacar que aleshores es va, per primer cop, a la romeria de Vilafranca a Montserrat, el següent any també hi ha poques actuacions, però cal destacar que durant aquest temps la colla va augmentant de falconers i és el 1966 que carreguen per primera vegada el pilar de quatre net. També és important aquest any 1966, ja que els Falcons de Vilafranca estrenen escut.
L'any 1967 desapareix la figura del cap de colla i entren en funcionament les juntes i comissions; més endavant explicarem les que hi ha actualment i què fa cada una.
Fins aquests deu anys, els aniversaris se celebraven el dia 1 de gener, amb un vermut al Casino, però per commemorar el desè aniversari, el dia 1 de gener de 1970, es va celebrar amb un bon dinar al Grill.
En aquest dinar, un falconer -concretament en Santi Mangas- va dir que si els Falcons arribaven al vintè aniversari, ell pagava un dinar -val a dir que els Falcons de Vilafranca han passat dels vint i dels trenta-, encara que a l'hora de la veritat no ho va fer, però sí que se li van fer pagar les fàries, faltaria més!
De la dècada dels 70 podem destacar que l'any 1970 ja es van fer el primer pilar de cinc i el primer tres de sis net, l'any 1974 la primera pira 5x5, l'any 1975 la primera 6x5, l'any 1977 la primera 6x6 carregada, l'any 78 la primera piràmide drets de cinc i també la primera escala de vuit.
Fins a l'any 1970, exceptuant el primer any, no se celebraven els aniversaris, i és a partir d'aquest any 1970, quan s'escau el desè aniversari, que es tornen a celebrar i ja no deixaran de fer-ho, fins i tot amb festes i actes per tota la vila que alguns anys tenen una durada de fins a cinc dies.
Fins a l'any 1975 els Falcons de Vilafranca no intenten el pilar de sis normal; no ho aconsegueixen, però des del 1976 ho proven aixecat per sota.
Una de les anècdotes del començament dels anys 1980 és que els Falcons de Vilafranca, amb l'ajuda dels exfalconers, fan dues actuacions a l'hora, una a Coma-ruga i l'altra a Sant Quintí de Mediona. L'any 1983 és un any molt bo, ja que s'assoleixen figures importants per la colla, com el primer pilar de sis per sota carregat, l'escala de nou, el tres de set net per sota i l'escala de deu; cal destacar també que es fan dos tres de sis nets alhora i també dos pilars de quatre i un de cinc alhora. L'any 1984 es descarrega per primera vegada la pira 6x6.
Aquesta dècada dels 90 en la qual ens trobem, els Falcons de Vilafranca arriben a ser més de 65 components i els èxits també són molt importants. Es carrega la primera escala d'onze el 1993 i dos anys consecutius es carrega el pilar de sis per sota, concretament els anys 1994 i 1995, i després de vuit anys de ni tan sols intentar-la van carregar l'agost del 1995 la pira 6x6.
Aquestes són unes quatre ratlles resumides pel que fa als 37 anys de la història dels Falcons de Vilafranca.


Figures

Pel que fa a les figures que realitzen els Falcons de Vilafranca avui en dia, direm que s'han decantat per les figures de la vessant castellera, mentre que altres colles fan figures de la vessant gimnàstica. Les dels Falcons de Vilafranca totes estan coronades per l'anxaneta posant els braços en creu, talment un falcó en posició de vol. Val a dir que les figures dels Falcons poden ser: de peus a les espatlles com els pilars, castells o piràmides drets; agenollats com la piràmide agenollats; acotats com l'escala o la pira. Fins i tot hi ha figures que combinen les tres posicions, com l'estrella. Per últim, en moviment, com podrien ser els ventalls.
Una de les figures més emblemàtiques dels Falcons de Vilafranca és l'escala, que a la vegada és la figura que necessita més falconers. La seva forma -en triangle- fa que sigui molt característica i espectacular i permet a l'anxaneta pujar per un cantó, com si fos una escala. Una escala de vuit, per exemple, té vuit components a la base i vuit pisos, sense comptar l'anxaneta que la corona. La màxima fita assolida fou el desembre del 1993, amb motiu del 34 aniversari de la colla, amb l'escala d'onze carregada.
Una de les figures també importants són els pilars per sota, aquesta tècnica ha estat, al llarg dels temps, molt desenvolupada per part dels Falcons de Vilafranca. Fou la primera colla que féu pilars per sota i després altres colles castelleres van introduir aquest sistema en les seves actuacions.
La pira és una de les figures més apreciades pels Falcons i al mateix temps una figura que fa molt de respecte per l'alt nombre de components i per la disposició dels mateixos. Cada pis està format per dues persones que, acotades i sobre l'esquena del de sota, es miren davant per davant. La figura és composta de quatre columnes, dues dites les dels acotats i les altres dues dels agenollats. Segons el nombre en alçada de les persones que componen la rengla dels acotats i dels agenollats, parlem de pira 5/4, 5/5, etc. La forma de pujar dels components recorda la tècnica d'escalada. Les màximes fites aconseguides són haver descarregat l'any 1984 i 1986 la pira 6/6.


Música

Pel que fa a la música, no és fins a mitjans dels anys 70 que els Falcons de Vilafranca fan una actuació amb gralles, més tard i ja de forma continuada ja formaran part les gralles amb el nom de Grallers dels Falcons. Així podem dir que cada figura té identificada una música concreta, veiem uns exemples: l'escala, &laqno;El febrer»; la pira, &laqno;Burgos»; els pilars i els castells, &laqno;Toc de castell»; la piràmide drets, &laqno;La cirereta»; els ventalls, &laqno;Els porrots»; els pilars de tres, &laqno;Vermut de Barcelona»; la torreta, &laqno;Toc de torreta».
A més, en acabar l'actuació, que acostuma a ser amb dos pilars de quatre, els grallers interpreten la coneguda &laqno;Marxa dels Falcons».


Junta i comissions

Hem avançat abans que l'any 1967 desapareix la figura del cap de colla i entren en funcionament les comissions.
Temps enrera els membres de la junta eren de fora de la colla, avui en dia són components de la colla els qui ocupen els càrrecs i surten per votació de la mateixa colla.
Actualment existeix la junta, composta per president, vicepresident, secretari i tresorer. El president és l'encarregat de la presidència i dels protocols, firma les cartes, els convenis, és a dir, fa les funcions d'un president. El vicepresident és l'ajudant del president i desenvolupa les funcions de president quan aquest no hi és. El secretari és l'encarregat de conduir les assemblees i les reunions, anunciant l'ordre del dia i actuant una mica de moderador. El tresorer és el comptable de l'empresa, disposa de firma en el compte i és qui s'encarrega de cobrar en les actuacions i del capital de la colla.
Existeixen també unes comissions, que són les següents: tècnica, de sortides, de local, gastronòmica, d'arxiu, de &laqno;botiquín» (farmaciola) i de la pancarta. La comissió tècnica s'encarrega de conduir els assaigs i les actuacions, dient en tot moment les persones que pugen en una figura concreta, un dia concret, i decidint quines figures es faran aquell dia; assaja a la gent i decideix si un component nou és apte per entrar a formar part de la colla. La comissió de sortides és l'encarregada de buscar les actuacions i d'enginyar-se la manera de fer-ho, ja sigui trucant o visitant la gent o fent fulletons i enviant-los. La comissió de local procura que el local sempre estigui en condicions, ja sigui de net o que simplement no falti beguda a la nevera. La comissió gastronòmica té cura d'organitzar els dinars en el cas que hi hagi una sortida al matí i una altra a la tarda i s'hagi de dinar fora, o que sigui al vespre i es torni tard; s'encarrega també d'organitzar el dinar de l'aniversari i la Festa Major. La comissió d'arxiu agafa les propagandes o programes de les festes majors on van els Falcons i les classifica, i ordena l'arxiu de la colla amb el material que es va aportant a cada actuació. La comissió de &laqno;botiquín» (farmaciola) és l'encarregada, com bé diu la paraula, de la farmaciola, prendre-la a cada actuació i procurar anar renovant els medicaments i reposant els que fan falta. Els Falcons de Vilafranca, cada vegada que fan una actuació i van amb autocar, porten una pancarta penjada al vidre del darrera; la comissió de pancarta es fa càrrec de portar-la, penjar-la, treure-la i, en el cas que s'embruti, rentar-la.


Per fer-se'n una idea

Perquè us feu una idea de la vida de la colla durant un any, us ensenyem les xifres d'actuacions de l'any 1995.
L'any 1995 els Falcons de Vilafranca van fer quaranta-quatre actuacions, que es poden dividir en tres grans grups: 24 al Penedès, 14 a Catalunya i 6 a l'estranger.
Les actuacions del Penedès podem dividir-les en tres grups: 10 a Vilafranca, 12 a l'Alt Penedès i 2 al Baix Penedès.
Les actuacions de Catalunya es poden dividir en: 3 a Barcelona capital, 3 a la província de Barcelona, 4 a la província de Girona i 4 a la província de Lleida.

Oriol Udina


Les figures

· Pilar
· Pilar per sota
· Piràmide
· Escala
· Pira
· Ventall
· Torreta
· Estrella