L'agenda del foc

El Girafoc (Lliçà d'Amunt)

A Lliçà d'Amunt ja tenen a punt el Girafoc d'aquest any

El Girafoc, amb 13 metres d'alçada, és la foguera de Sant Joan més gran i original de Catalunya. Es tracta d'un foc amb vida pròpia, ja que en cremar l'aire calent provoca un impressionant moviment de rotació en un sistema circular instal·lat a la part superior de l'estructura de fusta. Un autèntic espectacle de llum i foc. Cada any s'aprofita l'escalfor de la foguera per utilitzar l'interior de l'estructura com a forn, on es cou un plat que serveix d'esmorzar a la matinada de la revetlla de Sant Joan.

Enguany, la revetlla la podeu gaudir amb un sopar popular, un espectacle de corda volant, concert gratuït amb Radio Tarifa, sessió amb el dj Frank i, a la matinada, esmorzar popular.

www.girafoc.org

Festes de Sant Joan de Ciutadella (Menorca)

Les festes més importants de Menorca on el protagonisme és de cavalls i cavallers, que realitzen caragols (unes giragonses típiques) pels carrers i places de la ciutat que estan a vessar de gent. Cal destacar, especialment, l'acolorit Caragol des Born.

www.infotelecom.es/ciutadella/santjoan

Les fogueres de Sant Joan a Alacant (País Valencià)

Tot i ser força noves (l'origen és de 1928), s'han implantat amb una gran força en aquesta ciutat. En un principi, sorgeixen per contrarestar la gran importància de les falles de la ciutat de València però arrelen ràpidament entre la població. Monuments impressionants fets pels artesans, la música que no para de sonar per carrers i places, les mascletàs, l'ofrena de flors a la Verge del Remei, la Desfilada Folklòrica Internacional... I a la màgica nit de Sant Joan, evidentment, la "cremà" de les falles.

La flama del Canigó

Provinent d'aquest massís de la Catalunya Nord, una cadena humana baixa la flama que encendrà les fogueres d'arreu dels Països Catalans.

Baixada de falles als Pirineus (Alins, Barruera, Boí, Isil, Lési Arties i Pont de Suert)

 

La falla d'Isil és la més coneguda.

 

Declarades d'interès nacional per la Generalitat, és un ritu d'agraïment als déus per l'èxit en les bones collites i l'arribada del bon temps. Les falles són troncs resinosos d'uns dos metres d'alçada que els joves del poble preparen a la muntanya. Allí s'hi planta un pi, anomenat far, des d'on encenen la falla. Tot seguit, comença el descens de la muntanya cap al poble. Un cop a la plaça Major, es forma una foguera amb les falles cremades. Les falles amb més anomenada són les d'Isil, tot i que cada poble, evidentment, té les seves variants.