Patrimoni rural en perill
Per tot Catalunya trobem nombroses construccions de pedra en sec sense materials d'unió: marges, parets, barraques, pous i altres construccions complementàries. Poques deuen ser les comarques que no tenen construccions fetes amb aquesta tècnica. No són exclusives de Catalunya, però sí molt característiques de casa nostra.
CONCEPTES CLAU
La decadència agrícola de moltes comarques comporta la degradació de les terres de conreu.
Cal que tothom valori i estimi aquest rústic i magnífic patrimoni arquitectònic.
Estan realitzades amb pedres manejables per un sol home, que es troben abundants als camps, on fan nosa per conrear-los. Arreplegant les pedres de la terra es millora la finca i es té primera matèria per a aquestes construccions. Així veiem com en zones pendents i muntanyoses es formen marges escalonant la muntanya i s'aconsegueixen uns replans cultivables. Muntanyes ermes foren transformades, per la constància i l'esforç dels pagesos catalans de generacions passades, en terra cultivable i productiva. Per això, els castellans diuen: "los catalanes de las piedras sacan panes". La gran transformació del paisatge es va anar fent al llarg dels segles, ampliant i mantenint aquestes obres, buscant el màxim i millor aprofitament del terreny secallós i muntanyós. Però heus aquí que la sòlida i arrelada economia agrícola, per molts factors, esdevé ara decadent i ruïnosa.
Els pagesos abandonen els camps deficitaris, i aquelles terres, ben treballades en altres temps, es converteixen en garrigues i boscos. Aquells marges, aquelles barraques, aquelles cisternes, aquells aixoplucs i tants detalls sàviament construïts i dignament mantinguts fins ara, cauen i es perden. Desapareix l'obra i el treball d'aquells esforçats, abnegats i pacients pagesos que volgueren crear riquesa on només hi havia matolls i pedres.
Estem assistint a la decadència agrícola de moltes comarques i, en conseqüència, a la degradació de les terres de conreu, paral·lelament a l'abandó i la posterior destrucció de les barraques, els marges i altres elements construïts de pedra en sec. Tots aquests elements constructius no només compleixen una funció utilitària per a l'agricultura sinó que configuren i adornen el paisatge, el complementen i li donen vida i, a més, són autèntiques joies arquitectòniques.
La sàvia i harmònica col·locació de les pedres formant un marge, o estructurades formant una barraca, amb la gran varietat de formes i sistemes sustentaculars de la coberta, no hi ha dubte que són obres d'art.
Les extraordinàries barraques de falsa cúpula que, sense cap mena de material d'unió, són formades per una gran volta, de vegades de quatre metres de diàmetre, són sens dubte uns monuments d'arquitectura popular que cal valorar i mantenir.
Alguns treballem en la qüestió des de fa anys, però cal que tothom valori i estimi aquest rústic i magnífic patrimoni arquitectònic. Una primera acció –molt senzilla– és el registre fotogràfic, amb la corresponent localització geogràfica. Aquest treball de camp està en mans de tots els excursionistes, afeccionats a la fotografia i habitants dels pobles on n'hi ha.
Cal també sensibilitzar els propietaris d'aquestes interessants construccions perquè mantinguin en bon estat aquests testimonis de la bona laboriositat dels nostres avantpassats.
Esperem que aquest patrimoni que hem heretat, amb la col·laboració de tots es mantingui sencer i pugui arribar a les generacions que vindran.
Josep M. Jujol, president d'Amics de l'Arquitectura Popular
|
