Les barraques de pedra seca al Baix Penedès

---

A les construccions de pedra seca que hi ha a la comarca del Baix Penedès, sobretot a les vinyes de marges, les anomenem barraques. Són rústegues i senzilles, però boniques. Són tan discretes i mimètiques i estan tan integrades a l'entorn on s'han bastit que la seva presència i rural bellesa no ofenen mai el paisatge.

---

Barraca de planta circular (l'Ortigós)

1. Clau de la cúpula

2. Cúpula am lliris de barraca per aguantar la terra de recobriment amb les arrels.

3. Cèrcol que remata el parament o paret vertical circular, abans de l'arrencada de la cúpula.

4. Llinda del portal d'entrada.

5. Mènsula sortint que redueix la llum o amplada de la llinda.

6. Pedres grans que formen els muntants del portal.

7. Parets de la barraca aixecades amb pedra més petita.

Actualment estic realitzant un estudi d'aquests refugis de pedra al terme de la meva vila de la Bisbal del Penedès, que és amb tota seguretat el territori on en queden més de tota la comarca. Probablement n'hi havia més de tres-centes, de les quals ara en queden almenys dues-centes que estic fotografiant i fitxant-ne els elements singulars per després poder catalogar i dibuixar les més característiques.

Algunes d'aquestes construccions deuen ser molt antigues, ja que l'art de fer treballs en pedra seca s'ha conreat en aquesta zona des de temps immemorial tal com correspon a l'antic territori ibèric de la Cossetània oriental. Malgrat tot, jo crec que la majoria de barraques actuals hauríem de datar-les als segles XVIII i XIX, arribant fins al primer terç del segle XX, pel fet que el gran increment de la demografia del nostre poble obligà a eixarmar tots els costers i turons del terme per plantar-hi sobretot garrofers i oliveres. L'hereu de la vella masia de Freié apuntava al seu diari: "Nota de la harabasa que fa treura Joan Jané de Frahé hen lo any 1838 ha la seva hisenda pe lo que li costarà per cada any de harabasau hi hapariar las rocas... Nota de fer los margas y aspadragau..." Entre els anys 1838 i 1853 a la hisenda de Freié es pagaren 1.863 jornals a pesseta i mitja, això és 2.794 pessetes, per fer noves rabasses amb els seus corresponents marges i barraques.

Encara que de bell antuvi totes les barraques semblin iguals, quan es comparen se'n troben diversos models. El tipus més comú a la Bisbal és el de planta quadrada o rectangular amb les cantoneres atalussades, mentre que cap a la part baixa de la comarca predominen les de tipus circular. La majoria tenen només un portal d'entrada i un sol espai interior, encara que n'hi ha algunes, entre un 5 i un 7 %, que són dobles i disposen d'una estança per al pagés i un estable. També es poden classificar per la llinda de la porta d'entrada, que pot estar formada per una llosa plana o per arcs de diverses formes: de mig punt, rebaixat, ametllat, amb arc de descàrrega... Sovint es col·loquen lloses sortints a manera de mènsules i fins i tot he trobat un exemplar amb una llinda formada per dues lloses recolzades en punxa.

Una característica que distingeix les barraques bisbalenques és que la gran majoria, almenys un 90%, tenen la llinda del portal formada per un arc, mentre que plana avall i a l'Alt Camp es decanten per la forma més senzilla i menys elaborada d'una llosa plana.

Quant a la seva construcció, els experts margeters o barraquers triaven les pedres per fer les cantoneres i parets del perímetre. Mentre que per anar aixecant la cúpula o coberta aprofitaven pedres planes o llosenques que anaven aixecant lleugerament amb falques de reble fins arribar a tancar-la amb la pedra clau. L'arc del portal d'entrada sembla que es feia apilant feixos de garbons de redoltes col.locats a manera de cindri. Aquest darrer sistema constructiu no el trobo gaire versemblant encara que m'ho ha explicat una persona que va arribar a veure bastir alguna d'aquestes construccions. Finalment s'enterrava la coberta i s'hi plantaven els anomenats lliris de barraca perquè les seves arrels aguantessin la terra.

L'obra dels barraquers i margeters era més o menys reeixida a causa de diversos factors entre els quals un de molt important és el tipus de pedra. Amb pedra plana el treball era més senzill, encara que l'experiència i el bon ofici d'aquells constructors ens han deixat excel.lents resultats emprant la pedra rodona d'algunes partides del terme. Per això, més que el material que utilitzaven, encara tenien més influència per fer una bona feina la destresa i el bon quefer del margeter que sabia triar l'indret de la vinya on era més adient bastir la barraca: sobre un rocallís, a recer de l'aire, recolzada a un marge, a vegades adaptant l'estructura de pedra a una petita cova natural, vora el pas o baixador de les marjades de manera que fos accessible des de qualsevol punt de la peça de terra... També coneixien la correcta configuració i l'escaient proporció d'aquells refugis de pedra, sabien situar el portal que normalment s'orientava al migdia i, sobretot, els bons margeters eren mestres en la disposició i col·locació de pedres i reble.

Barraca rodona amb portal de llinda plana (la Bisbal del Penedès).

De fet l'obra d'aquells treballadors ha quedat vista durant segles i exposada a la valoració i la mirada crítica de qui s'hi vulgui fixar, ja que aquí sí que no hi ha arrebossats ni acabats que dissimulin els defectes de la paret de suport tal com passa sovint en treballs de construcció poc elaborats o mal executats. La majoria de barraques, en canvi, són prou ben acabades i agradables, dins de la seva simplicitat, i han complert la seva finalitat durant moltíssims anys.

La barraca que he dibuixat per acompanyar el text és un exemplar ben pensat i executat amb molta correcció. És de planta circular i de bella proporció. La paret o tronc de la barraca, lleugerament atalussada i formada per pedra de mida mitjana, està acabada o lligada per un cèrcol de pedra col·locada amb una mica d'inclinació. La cúpula queda rematada i closa per la pedra clau i està coberta amb terra on s'han plantat els lliris de barraca. S'han triat pedres més grosses per fer els muntants del portal mentre que la llinda plana es recolza sobre dues pedres sortints a manera de mènsula que redueixen la llum de l'obertura. Tot plegat designa la bona feina i l'ofici del desconegut margeter que la va aixecar.

Malauradament cada any hi ha barraques que desapareixen o cauen per causes diverses. Les que han quedat abandonades als pendents de la muntanya es van enrunant per l'abandó de les terres mentre que el bosc i la brossa encerclen i s'emparen de les seves parets, la cúpula queda desenterrada i l'aigua de la pluja es comença a filtrar al seu interior. També s'han enderrocat les que han tingut la mala sort de quedar dins d'alguna urbanització del terme. I encara un altre enemic per al gran treball dels nostres passats que aparellaren marges i barraques, són les extenses i monòtones plantacions agrícoles actuals que, malgrat semblar que modernitzen els conreus, allò que fan, en cert sentit, és tornar a barbaritzar un territori perfectament repartit, arranjat i civilitzat des de fa mil·lennis.

Ara que la nostra comarca es transforma a un ritme tan accelerat hauríem de ser curosos a l'hoa de conservar elements característics i que donen personalitat al nostre territori com ara barraques de pedra, marges, pous, pallisses, camins... que han conformat des de segles la terra i el paisatge. Almenys hauríem de preservar els exemplars més sencers i ben acabats. Si no ho fem així ja sabem quins seran els resultats. Tindrem una comarca desfeta, anodina i mediocre, semblant a altres indrets del nostre país que han crescut desordenadament. El progrés no consisteix en esborrar tot allò que van fer els que ens van precedir, sinó en afegir-hi millores, reformes i ampliacions ben pensades i ben executades tant a les zones urbanes com a les rurals perquè les viles, pobles, masies i el territori que les envolta formin un conjunt cada vegada més agradable i harmònic.

Benjamí Català Benach

[ Patrimoni rural en perill ] [ Els marges en el paisatge] [La riquesa tipològica de la cabana o barraca]