1. ELS FORNS DE CALÇ

El fondo de la Bovera

Per parlar de la calç a les nostres contrades ens hauríem de remuntar molts anys enrere en la nostra història. Es creu que ja els ibers fabricaven aquest material a causa de les favorables condicions geològiques; perquè les serralades Litoral i Pre-litoral en molta part estan formades per pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci.

En les valls del Foix, del Gaià de Miralles i del massí del Garraf era una activitat molt habitual i aquest era un treball complementari en el cicle de feines del pagès.

El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció.

Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.

Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. Normalment el propietari de la muntanya donava aquesta llenya perquè aquesta neteja vegetal propiciava que el bosc fos més productiu i evitava el risc d'incendis. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots.

El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del "curull" les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o "boca" per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell.

Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o "curull" amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús.

D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.

En aquest recorregut que us proposem, passarem pel costat d'un d'aquests forns. És el forn Gran del fondo de la Bovera, i segons testimoni del senyor Ventura Raventós, veí de Torrelletes, que de jove havia fet aquest treball, a més a més d'aquest, al mateix fondo n'hi havia dos més, a part de molts més repartits per aquesta zona. També podrem gaudir del magnífic fondo de la Bovera amb les seves impressionants coves i balmes. I des de les eres de la Casa Alta i Can Balaguer, podrem albirar part de la plana del Baix Penedès, el pantà de Foix i la mar Mediterrània.

Recorregut

 

1. Sortirem des del poble de Torrelletes en direcció als dipòsits d'aigua. Aquest camí no té pèrdua perquè està marcat amb ratlles blanques i vermelles de sender de gran recorregut GR-92 (aquest sender no el deixarem fins a sota de la masia de la Casa Alta).

 

2. Al cap de poca estona de passar els dipòsits d'aigua, trobarem una cruïlla. Agafarem el braç dret que baixa el fondo de la Font de l'Alzina.

 

3. En arribar al llit del fondo, trobarem el fondo de la Bovera. Aviat a la nostra dreta ens quedarà el pou de la Bovera, que antigament era el lloc on els veïns de Torrelletes anaven a buscar l'aigua potable. Anirem seguint l'ample camí, deixant a la nostra esquerra el fondo de la Cervereta.

 

4. Aviat en aquesta mateixa vessant podrem agafar mides de l'espectacularitat de les coves i balmes de la Bovera. En alguna d'aquestes formacions hi ha signes i restes d'haver estat habitades antigament. També aquest lloc té un gran valor ornitològic. Abans d'arribar al fondo de la Cova de Llunes, toparem, al costat del camí, amb el gran forat rodó del Forn Gran de la Bovera, d'uns 5 metres de diàmetre, l'únic que en l'actualitat és visible en aquesta vall.

 

5. Anirem seguint el fondo amb suau pujada, deixant a l'esquerra un altre interessant fondo, el de Sant Joan. Al cap de poc trobarem a la nostra dreta un sender força costerut que puja directament a la Casa Alta. Aquesta masia, com les altres que anirem trobant en aquest recorregut, està en un estat d'avançada ruïna.

 

6. En arribar a l'era de la Casa Alta, anirem a buscar la pista. En direcció a la dreta, a la vora del camí trobarem les masies enrunades de Can Casanyes, Cal Cremat i Can Balaguer. En arribar a aquesta última, prop de la casa, a la dreta, devalla un senderó fent alguna que altra ziga-zaga en direcció al fondo de la Font de l'Alzina. Un cop s'arriba al llit del torrent, ja solament ens quedarà l'última pujada, fins arribar al poble de Torrelletes.

MUNICIPI	Castellet i la Gornal.
DIFICULTAT	Fàcil, a peu.
HORARI	2.30 hores aproximadament.
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de la Generalitat. Alt Penedès, 1:50.000. Agrupació Excursionista Atalaia, de Vilanova i la Geltrú. Marxes socials d'orientació per descripció. Santa Margarida i Torrelletes, 1:25.000.
OBSERVACIONS	Cal portar aigua