2. LA RABASSA MORTA

El turó dels Pins de Samuntà (452 m)

El turó dels Pins de Samuntà es troba a les últimes estribacions descendents de la serra del Montmell, en direcció nord, abans que aquestes es morin suaument cap a la plana de la depressió penedesenca. Aquest turó estaria en el més absolut anonimat si no fos per la polèmica que va envoltar aquest indret pel projecte d'obertura d'una pedrera.

Des del començament, aquest projecte va tenir un gran rebuig social i va comptar amb una gran mobilització popular al redós de la campanya "Salvem el bosc de Samuntà", que va fer possible que les postures conservacionistes primessin sobre els interessos econòmics, i s'aconseguí que fos denegat el permís d'extracció de pedra.

Però Samuntà, com molts altres llocs del Penedès, no seria la primera vegada que rebria una forta sotregada mediambiental. Les seves vessants esgraonades en són un testimoni prou evident. Els munts de marges que sobresurten en la vegetació, que sembla com si ja fossin part del paisatge, són per causa d'una activitat agrícola anomenada rabassa morta. Prové de l'època feudal i consisteix en el fet que el propietari d'un terreny, normalment muntanyós, boscós o erm, el deixa al pagès perquè el condicioni per cultivar-lo. Quasi sempre s'hi plantava vinya o, més excepcionalment, oliveres. Aquest contracte tenia validesa mentre els primers ceps fossin productius, o també en alguns llocs tenia una vigència màxima de trenta anys. Després tornava a passar al propietari original o als seus descendents.

Cap a finals del segle XVIII, pels catalans es van obrir nous horitzonts econòmics, perquè el decret de Carles III va permetre als comerciants del Principat fer negocis amb els mercats d'ultramar. Un dels productes que van tenir més demanda en aquest mercat van ser el vi i els aiguardents. Aquest fet va comportar una gran expansió de la vinya en moltes zones muntanyoses de les serralades Litoral i Pre-litoral catalanes. Aviat nombrosos boscos van desaparèixer en ser roturats per plantar-hi ceps. Això va provocar la desaparició d'espècies, tan vegetals com animals, en destruir el seu hàbitat natural. També aquests fràgils terrenys amb pendent van accelerar l'empobriment del seu sòl a causa de la forta erosió que van sofrir en ser estassats els vegetals que els fixaven. I per últim, totes aquestes transformacions van produir un profund canvi en la fisonomia del paisatge.

La decadència de la rabassa morta no va es produir fins a finals del segle XIX, quan arribà a casa nostra la plaga de la fil.loxera, que va arrasar totes les plantacions de vinya.

L'excursió al turó dels Pins de Samuntà no solament és interessant per les perspectives que ens ofereix sobre la muntanya de Montserrat i el Castellot, sinó que a més podrem observar la multitud de marges i treball que va realitzar l'home per amotllar el medi a les seves necessitats. També, tot caminant, aquest pot ser un lloc idoni per reflexionar en un conjunt de paraules que tan significatives són per la nostra societat com progrés, economia, treball, futur, medi ambient i qualitat de vida. Ja ho veieu, tot plegat, un complicat trencaclosques que en molts casos té una gran dificultat per poder-lo fer encaixar.

Recorregut

 

1. La petita barriada del Romaní encara és un lloc tranquil i embolcallat pels quatre cantons per vinyes. Per arribar-hi, cal anar per la carretera local que uneix Sant Martí Sarroca amb la Bleda. Ens caldrà desviar-nos en el trencall direcció a la Torre i el Romaní, per la pista de terra en bon estat.

 

2. A la mateixa cruïlla d'arribada al llogaret del Romaní, sortirem seguint la pista ascendent cap al coll de Samuntà. Després, aquesta davalla cap a l'altra vessant. La seguirem molt poca estona, fins a trobar, a l'esquerra, una pista ascendent que ens portarà fins a dalt del turó de Samuntà (452 m). En aquesta part del camí veurem el munt de marges a cada banda, perfectament escairats fins quasi a dalt del mateix cim.

 

3. A dalt del turó s'acaba la pista. Seguirem, en direcció a ponent, per un carrerany poc definit, seguint la boscosa carena i posant força atenció per no perdre les fites, fins a trobar el camí ja més marcat que ens portarà al coll de Font de Maiol.

 

4. A la cruïlla de la Font de Maiol, seguirem per l'esquerra, per un senderó que suaument va vorejant el turó dels Pins de Samuntà. Aquest camí ens portarà a una altra cruïlla on neixen dues pistes. A partir d'ara agafarem la de l'esquerra i de baixada per al pista principal (trobarem algunes pistes més que van a parar al mateix lloc).

 

5. El fondo del Bolet és la vall que es forma entre el turó de Samuntà i el puig de Can Mata (332 m). Quan el trobem, veurem que el fons de la vall està conreat per camps i vinyes. Anirem perdent alçada. En acabar la fondalda, trobarem una cruïlla i agafarem el camí de la dreta que ens portarà a Can Banyuls. Després, en direcció a l'esquerra, per la pista principal fins a tornar al Romaní.

MUNICIPI	Sant Martí Sarroca.
DIFICULTAT	Fàcil.
HORARI	2.30 hores aproximadament a peu.
CARTOGRAFIA	Intitut Cartogràfic de la Generalitat. Alt Penedès, 1:50.000 Àrea Metropolitana de Barcelona. Castellví de la Marca (N). Full VII - 014. 1:10.000.
OBSERVACIONS	Cal portar aigua