3. LES MADRIGUERES PER LA RIERA DE LA BISBAL

Cap i cua

Ens serà difícil explicar a les generacions venidores com era el litoral abans que quedés modificat per un desenvolupament urbanístic sense límits, causat per nous hàbits de la nostra societat com són el fenomen del turisme, de la segona residència i afegint-s'hi també la indiscriminada especulació del terreny.

Actualment són ja ben pocs els bocins de costa que s'han lliurat de tenir com a rerefons unes enormes siluetes de formigó, a causa d'això en aquests últims anys cada cop més han aparegut per part de grups conservacionistes campanyes de sensibilització per recuperar com a patrimoni natural aquests espais costaners encara verges. A les nostres comarques han estat prou significatives les campanyes de "Salvem els Colls", un indret ubicat entre Sitges, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, com així la portada pel Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès per salvaguardar la platja de les Madrigueres.

Les Madrigueres, a part del seu interès paisatgístic, també són importants ecològicament per la seva fauna i vegetació. I més quan aquest espai recentment ha estat inclòs en l'inventari de zones humides de les conques internes de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat. És probable que quan aquest estudi estigui acabat aquest indret quedi protegit per Llei. Per altra banda, la importància d'aquesta platja sobretot rau en el fet que és l'únic espai del litoral del Baix Penedès no urbanitzat.

Però el vertader pal de paller d'aquest sistema natural és la riera de la Bisbal, que drena i condueix les aigües de la conca hidrogràfica del Montmell al mar. També la llera d'aquesta riera ha servit tradicionalment com a carrerada per al trànsit de bestiar transhumant amb els seus periòdic smoviments estacionals buscant pastura. Això converteix les Madrigueres en un lloc significatiu, ja que depenent de la direcció d'aquests desplaçaments aquesta platja era el cap o la cua d'aquest important i oblidat patrimoni que és la xarxa de camins ramaders que unia les altes valls del Pirineu amb les zones baixes de la marina.

Els camins ramaders són uns béns de domini públic. A Catalunya, aquesta xarxa equival a uns 10 mil quilòmetres i són protegits per la Llei de Vies Pecuàries del 3/1995. Aquestes vies acostumen a esquivar les zones de conreu, per això majoritàriament passen per les clenxes de les muntanyes. També és normal passar per les lleres de les rieres, on és fàcil trobar pastura i aigua per abeurar. Altres vegades, aquestes rutes se solapen amb altres antigues vies de comunicació com són les calçades romanes o els camins rals. La reglamentació d'aquests camins també en permet altres usos complementaris, a part del pas de bestiar, com és l'ecoturístic. A més a més, aquestes rutes tenen gran importància com a corredors biològics.En aquest itinerari seguirem la part final d'una important carrerada que fins no fa gaires anys es feia servir per a les anades i tornades dels ramats al Pirineu. Encara que el seu valor paisatgístic ha estat força transformat, a causa de tota una sèrie d'agressions que van des dels abocadors incontrolats d'escombraries fins als desgavells urbanístiqcs. Així i tot, aquest recorregut té l'interès alliçonador de fer-nos adonar que tot espai territorial està inter-relacionat entre ell; i que la platja de les Madrigueres no solament té rellevància natural en l'àmbit comarcal sinó que, com ho demostra la Carrerada, aquesta importància va molt més enllà d'aquests límits geogràfics.

Recorregut

 

Sortirem del poble de la Bisbal del Penedès per l'antic camí ral, que passava pel costat de les actuals escoles públiques, i seguirem pels carrers Àngel Guimerà i Sant Sebastià; després, per un carreró estret, devallarem cap a la riera de la Bisbal. Podrem observar que a cada costat de la llera hi ha horts i els seus corresponents pous. Una mica més avall, trobarem abandonats i mig enrunats la font i els safareigs comunitaris.

Al cap de poc de passar el primer pont (dels deu que travessarem en aquest recorregut) trobarem un camí asfaltat que seguirem cap a la dreta. Podrem observar que aquest camí conserva les parets de pedra de cada cantó.

En arribar a la urbanització de la Miralba trobarem el Torrent de la Llàntia, que anirem seguin en direcció a l'esquerra fins que es torni a ajuntar amb la riera de la Bisbal, que ja no deixarem fins arribar al mar.

Anirem seguint el recorregut per l'esquerra o la dreta del llit de la riera, tot depenent del pas més adient; passarem per la barriada de les Masies del Torrent. Més endavant, trobarem una resclosa i, ja entremig d'urbanitzacions, arribarem a la vila del Vendrell.

Al mig del Vendrell toparem amb el característic pont de França, al costat dret veurem unes escales, per on s'uneix el branc de carrerada que prové de Roda de Berà i que passa pels carrers de Roda i Cristina Baixa del barri de França.

Quan passem el pont del ferrocarril del Vendrell, el llit de la riera és fa d'una considerable amplada, ja que encara que circula quasi sempre aixuta, després de fortes pluges pot portar un cabal d'aigua important. A partir d'aquí, entremig de camps i conreus, ja ens quedarà poca estona per poder trepitjar la sorra de la platja.

MUNICIPI	La Bisbal del Penedès, Albinyana, el Vendrell.
DIFICULTAT	Fàcil.
HORARI	1 hora 30 minuts amb bicicleta. 3 hores a peu.
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de la Generalitat. Baix Penedès. 1:50.000.
OBSERVACIONS	Caldrà preveure un vehicle per recollir-nos a l'arribada.