6. CAMINS DE SACRAMENT

Mas d'en Guerra

Des de la més llunyana antigor, l'home va tenir l'imperiosa necessitat de vestir la més elemental xarxa de camins per tal de cobrir les seves necessitats, que en el transcurs del temps es va anar consolidant i convertint en una important eina pel pas de mercaderies i de persones amb les seves d'idees, propiciant el desenvolupament i evolució de la nostra societat.

Antigament cada camí tenia una funció específica i era regulada per uns usos i costums; lentament aquesta xarxa de comunicacions va anar variant i millorant depenent de les necessitats que imposaven els avenços tecnològics tant en el domini de la velocitat com també en la comoditat. El gran progrés en la motorització dels vehicles també va comportar la construcció de vies que fossin capaces d'afavorir aquesta rapidesa. Aquesta suma de factors va provocar la concentració de molta part del transport en les carreteres actuals. Poc a poc carrerades, camins rals, fariners i un llarg etcètera van caure en el més absolut abandonament.

Però els camins no solament els hem d'entendre en un sentit comercial sinó que n'hi havia que també tenien altres funcions com podria ésser l'espiritual. La religió també va necessitar camins per tal de transmetre i reafirmar les seves creences; d'aquest tipus en podem trobar de romeries, de pelegrinatges o com els d'anar a missa; i potser, un dels més significatius i més oblidats són els camins de sacraments, que normalment servien de pas per traslladar el difunt fins al seu lloc d'enterrament.

"El Costumari Català" fet per la Mancomunitat de Catalunya, per la seva oficina d'estudis jurídics de l'any 1921, ens descriu: "El camí de sacraments és el que mena al portal d'una casa o portal d'un barri i fa de pas pel Santíssim Viàtic i serveix pels bateigs i pels trasllats de morts". En l'apartat de l'amplada ens comenta que "ha de tenir l'espai suficient per passa-hi amb un llit de morts". En molts casos, aquests camins coincidien en llocs en què els habitants de masies i barriades que de vius territorialment eren d'un municipi; però que de morts, per raons de proximitat al lloc d'enterrament, en pertanyien a un altre.

El trasllat d'un decés normalment es feia en un llit de morts (una llitera amb quatre agafadors), mai sobre el llom d'un animal ni un carro de fer feines. Tal com ens relata l'Albert Borredà ­fill de Cal Segaló de Can Marc­ en zones muntanyoses, on era difícil transitar-hi, el sistema era diferent: es feia servir una "pianya" (que és un lluc d'una atzavara que quan està seca es transforma en una barra, força resistent i lleugera) a on es penjava la caixa lligada amb uns llibants. Ell, després de tants anys, encara se'n recorda de tan dura que era la tasca; doncs, de jovenet, li va tocar de fer torns de portant per tal de dur un difunt al cementiri de Marmellar. També, com a anècdota, en el cor de la Serra de Prades, en el costerut i estirós camí que duu del llogarte de la Bartra fins al cementiri de Rojals; trobem que l'únic petit replà del recorregut en els mapes toponímicament queda reflectit com "el reposador dels morts".

En l'actualitat molts d'aquests camins funeraris han desaparegut fins i tot en la memòria col.lectiva de la gent. La causa va ésser la pèrdua de la seva utilitat, ja que a finals del segle passat es va anar introduint paulatinament una nova eina per aquests menesters: "el carro de Morts".

Recorregut

 

Aquesta ruta és un interessant camí de Sacrament que va a parar a les portes del cementiri de Rodonyà, l'usaven una sèrie de masies de la part occidental de la serra del Montmell, que territorialment pertanyien al municipi de Vila-rodona.

Des del poble de Rodonyà, anirem per l'evident camí que porta al cementiri. En rribar a les parets d'aquest, ens decantarem a l'esquerra que és a on comença el Camí de Sacraments; aquest és sempre evident passant entremig de les vinyes.

Passarem per sota del pont de l'autopista, i a mesura que ens anem acostant a la interessant i bonica masia de Mas d'en Guerra, el camí es va fent més perdedor, ja que en alguns llocs la vegetació l'ha tapat completament; però per referència encara queden les parets de pedra seca als seus costats. Anirem seguint, per la dreta i l'esquerra, per on millor s'escaigui fins que toparem amb la carretera que va a Can Ferrer.

Posant-hi atenció en la punta del camp d'ametllers (marcat amb ratlles vermelles), girarem a la dreta, per un camí poc definit per anar a trobar un camí de carro que s'endinsa en el bosc; que ens portarà a una fondalada i que segons ens comenta en Josep Borràs ­pagès de Rodonyà­ antigament rebia el nom del &laqno;Fondo de la Cosometa».

A l'arribar a la ben conservada barraca de vinya d'en Magí Estadella, el camí es fa més estret i difús (torna a estar senyalitzada de color vermell). Anirem guanyant alçada, entremig de marges abandonats de rabassa morta, que ens portaran a l'ample coll de la muntanya del Papiol. Allí trobarem una pista que la seguirem a la dreta en sentit descendent, a la nostra esquerra quedaran les runes del Castellot de Mas Mateu. Després trobarem uns descontrolada urbanització. Travessarem pel pont de l'autopista; i, ja per un camí sense pèrdua, passarem per davant del Cementiri fins al poble de Rodonyà.

MUNICIPIS	Rodonyà, Vila-Rodona i la Joncosa del Montmell
DIFICULTAT	Fàcil
HORARI	2 hores a peu
CARTOGRAFIA	Cartografia de la Generalitat. Alt Camp 1:50.000
OBSERVACIONS	Cal portar aigua