7. LA REVETLLA DE SANT JOAN

Els roures que curaven la trencadura

Poques festes tenen un encís tan singular com la revetlla de Sant Joan. Aquesta és una barreja de vells costums i d'antigues creences que estaven estretament relacionades amb els mites del món rural. Ja se celebrava en les antigues civilitzacions perquè coincideix amb el solstici d'estiu, que és quan el sol, amb la seva eclíptica, es troba en el punt més allunyat de l'equador, provocant que sigui una de les nits més curtes de l'any. Els nostres avantpassats tenien el convenciment que aquesta revetlla era una nit màgica, ja que creien que passaven fets extraordinaris.

En la seva foscor es fa el ritual purificador de les fogueres, tan esteses arreu d'Europa. És nit d'amor, de gresca i de coca; també de bruixes, bruixots i d'encanteris. En el món natural, es creu que en aquesta nit les herbes remeieres que es cullen tenen un poder guaridor excepcional i les aigües posseeixen unes gràcies i unes virtuts especials.

A més a més, alguns arbres en aquesta curta nit tenen el do peculiar de curar. Cada espècies d'arbre té una forma particular de transmetre l'energia benefactora. El lledoner ens dóna vigor, l'alzina ens ofereix la potència i el roure ­com diu la dita popular­ és l'arbre de la força. És poc coneguda la propietat curativa que té cada arbre. Ja en l'antigor eren pràctiques molt esteses en cultures arrelades amb el bosc. Solien ésser unes cerimònies que barrejaven creences mitològiques i cristianes.

Era a principis de la dècada dels quaranta, i encara ho té ben present la senyora Maria Molina ­filla de les Cases Noves de les Ventoses­, que els seu avi, en Joan Llenas, en la nit de Sant Joan es va desplaçar a Can Ferrer de Marmellar per participar en el ritual per curar un nadó que havia patit una trencadura prematura (hèrnia). Aquesta cerimònia consistia a passar la criatura despullada entremig d'un roure esberlat per tal de transmetre la malaltia a l'arbre i, al mateix temps, empeltar-se de la seva força.

Segons explica Joan Amades en el Costumari català, aquesta cerimònia curandera, depenent de la zona, tenia variants, però la base de totes era la mateixa: "Es triava un roure jove i se li feia un esvoranc de dalt a baix, es posaven dos tascons als extrems per tal que s'hi fes l'espai suficient per passar l'infant. La cerimònia tenia dos oficiants, aquests havien de tenir la condició de dir-se un Joan i l'altre Pere, i també hi calia la presència dels dos padrins de la criatura. El dia senyalat era la revetlla de Sant Joan, al punt de la mitja nit, i la seva durada era entre la primera batallada del campanar fins a l'última. Es passava l'infant tants cops com es podia, recitant una espècie d'oració que començava l'oficiant que es deia Pere, dient: 'Joan, aquí us dono aquest infant; trencat us el dono'. En Joan a l'agafar-lo contestava: 'Pere, l'infant us torno; curat us el dono'. En acabar, treien els tascons per tornar a ajuntar a l'arbre. Normalment, a la cicatriu del roure s'hi embolicava la roba del nen i si aquest es revifava i continuava vivint, el nen es curava."

En aquests últims anys, la ciència de la medicina ha evolucionat molt tant en coneixements com en avenços tecnològics. Avui dia, operar una hèrnia a una criatura és una tasca relativament senzilla, però cinquanta anys enrere no n'era tant i encara que ens costi de creure en la nostra mentalitat actual i s'aparti de qualsevol raonament científic, segons el testimoni de la Maria, el nadó que varen passar pel roure de Can Ferrer de Marmellar es va curar.

Recorregut

 

Pocs dels roures que van patir aquesta pràctica van sobreviure. Algun altre com és el de Can Ferrer, que es va refer, malauradament no fa gaires anys va desaparèixer en ser tallat juntament amb el bosc que l'envoltava. Però al Penedès en queda algun que altre exemplar. És prou notable el del Maset del Soler (en el terme de Mediona), en el qual es pot admirar el gran cercle que es va anar formant a partir de la ferida que se li va practicar.

Sortirem des del poble de Mediona per la carretera, en direcció a la Llacuna. Al cap de pocs metres de passar el pont de la riera de Mediona, a la nostra esquerra, surt un camí que està marcat amb ratlles blanques i vermelles (GR 7.2 Reus-Montserrat).

Anirem seguint aquest camí fins a trobar l'ample camí que va de Can Jombo al Maset del Soler. El seguirem per l'esquerra, en sentit ascendent i ben senyalitzat, fins a les portes del mas.

Després el camí continua pujant. Al cap d'aproximadament 670 metres deixarem la pista principal i ens decantarem a la dreta, passarem pel costat d'uns conreus i la pista ens portarà a l'altre vessant del torrent de Puigfred.

Enllaçarem amb una altra pista i la seguirem a la dreta, en sentit descendent, deixant una cruïlla a la dreta i una altra a l'esquerra, fins que arribarem a la bonica masia de Puig Fred. Des d'aquesta masia continuarem davallant fins a trobar la carretera de la Llacuna. La seguirem, en sentit a la dreta, i ja sense cap pèrdua fins al poble de Mediona.

MUNICIPI	Mediona
DISTÀNCIA	Aproximadament 8,500 km
DIFICULTAT	Fàcil
HORARI	1 h 30 minuts en bicicleta
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de Catalunya. Alt Penedès 1:50.000. Ancosa-Brufaganya 1:25.000. Editorial Montblanc
BIBLIOGRAFIA	Costumari català de Joan Amades "Els roures remeiers" de Joan Virella i Bloda (Gran Penedès, octubre 88) La nit de Sant Joan de Joan Grau (Editorial Columna)
NOTA	Per visitar el roure, cal demanar permís