8. EL CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA

De Vilafranca a la Llacuna

Cada any milions de persones es desplacen, fent llargs viatges, motivats per unes inquietuds espirituals. Qualsevol religió té algun indret que serveix de referent per tal de reafirmar les seves creences religioses.

Arreu del món podem trobar singulars pelegrinacions, com és el cas de la muntanya sagrada del Kailas de 6.714 m, en el cor de l'Himalàia en la regió del Tibet, on es dirigeixen milers de peregrins de religions budistes, induistes i bons on van a fer "la kora" que és la circumval.lació a peu dels 52 km que té aquest cim, superant colls de 5.500 m d'alçada.

En l'islamisme un dels cinc preceptes bàsics és la pelegrinació. Almenys els seus creients, un cop a la vida, han d'anar a la Meca a donar tombs a la Kaaba. Però sense cap mena de dubte, la ciutat que més atreu peregrins és Jerusalem, ja que per les tres religions monoteistes és la Ciutat Santa. Pel judaisme és la Terra Promesa de Déu, pel cristianisme és on el Fill de Déu es va encarnar en Home i pels musulmans a Jerusalem és on Mahoma va pujar al cel.

En l'actualitat, la indústria del turisme també ha incorporat la vessant religiosa a la seva variada oferta, fent que aquests viatges siguin més còmodes i ràpids; però antigament pelegrinar solia ser un llarg viatge on el temps es convertia en una pura anècdota, una aventura plena de riscos que molts cops no tenia retorn però que en aquella època era una de les poques ocasions que tenia una persona en conèixer món. Majoritàriament, aquestes peregrinacions es feien per complir una promesa o per la imposició d'una penitència per tal de redimir els pecats. Un dels grans destins cristians de l'edat mitjana va ésser el de Sant Jaume de Galícia, el mite d'aquest lloc va començar a principis del segle IX, segons diu la llegenda, una llum sobrenatural va indicar a un pietós ermità l'emplaçament d'un sepulcre; aviat aquestes despulles es van atribuir a l'apòstol Jaume. Encara que aquest, segons les confuses narracions de la història, va morir decapitat a Jerusalem per ordre d'Herodes. Però el gran fluix de peregrins a Galícia no es va consolidar fins que l'Islam va conquerir Terra Santa a l'any 1078.

Actualment, el camí de Sant Jaume més popular és el camí francès, que canalitza tots els fidels que venien i vénen d'Europa. Però no sempre ha estat així, ja que aquest anava variant depenent dels avatars polítics i bèl.lics del moment.

Durant tota l'edat mitjana, tots els grans camins comercials portaven creients al sepulcre de l'apòstol. En la vessant mediterrània, una de les rutes més importants era la via Mercadera. Aquesta sortia de Barcelona, entrava al Penedès per les valls del Garraf, es dirigia cap a la Llacuna i Santa Coloma de Queralt per després endinsar-se al centre i nord de la Península.

Els pelegrins que venien de la Mediterrània Oriental, en arribat al port de Barcelona, també usaven la via mercadera. Una prova d'aquest trànsit de devots pel Penedès es són els hospitals de la Llacuna i el d'Olesa de Bonesvalls. El primer va ésser aterrat per construir-hi l'església parroquial, però el d'Olesa, en canvi, es conserva en bon estat ­construït a finals del segle XIII­ i és considerat un interessant monument de traspàs del romànic al gòtic. En aquest hospital, encara en segle XVIII, a tots els pelegrins que en el nom de Déu demanavan acolliment, els donaven una lliura de pa i de vi, i s'hi es quedaven a passar la nit, sopa, una arengada i llit.

Recorregut

 

Aquest mil.lenari camí, actualment se'l coneix com "la carrerada", ja que a part dels pelegrins i mercaders també ha estat, durant segles, una important via de trànsit de bestiar transhumant en els seus emplaçaments estacionals, en busca de pastura.

Sortirem de Vilafranca, per la carretera de les Cabanyes. En arribar en aquest poble, el travessarem pel carrer núm. 5. Deixarem enrere les Cabanyes seguint un ample camí, amb tendència a la dreta, fins anar a topar a la important cruïlla de camins de la Plana de Can Saumell.

En aquesta cruïlla és on empalmarem amb la carrerada principal que ve de les Gunyoles i que ja no deixarem fins arribar a la Llacuna. Seguirem per l'esquerra per l'evident camí que ens portarà al centre del poble de Guardiola; i al costat de les caves Ferret, continua la carrerada. En arribar a la urbanització de Can Rovireta, agafarem un vial, a l'esquerra, que ens portarà a la carretera de Font-rubí i la seguirem poc tros fins trobar l'indicador de Mas Moió, on ens decantarem cap a l'esquerra.

Travessarem el torrent de les Baltanes, seguirem primer per pista enquitranada i després per camí fins a fregar la casa de la Baltana Nova. A partir d'aquí, la pista es fa més ampla i comença a guanyar alçada. Quan aquesta es decanti a la dreta, el camí vell que hem de seguir surt recte cap al llom de la serra, on trobarem un dipòsit d'aigua. Seguirem l'única pista, fins al Mas de Bonavista, on ens decantarem a la dreta per arribar fins a Font-rubí. Travessarem la carretera de Guardiola i, ja sense pèrdua, anirem seguint les indicacions fins al Coll de la Barraca.

Des d'aquest coll, la carrerada davalla per anar a traspassar la pista enquitranada que va a les Llambardes. L'itinerari segueix recte pel camí que anirà flanquejant el Puig d'Espinagosa (811 metres) ­atenció de no agafar una pista a la dreta­, passarem per davant de la casa enrunada de Cal Fadrí, amb un pi molt característic, fins arribar a la caseta dels peons caminers. El camí segueix a tocar les parets d'aquest edifici i aviat es torna molt costerut (a l'esquerra hi ha una pista alternativa) fins arribar al Coll de la Serra (740 metres).

Des del coll mateix, el camí davalla sobtadament, pel fondo de la Drecera. A mitja baixada el camí queda tallat per una pista; però, si ens fixem, a la nostra dreta i ja sense pèrdua torna a continuar fins a la plaça de la Llacuna.

MUNICIPI	Vilafranca del Penedès, les Cabanyes, Font-rubí i la Llacuna
DISTÀNCIA	Aproximadament 22,700 km
DIFICULTAT	Difícil
HORARI	3 h 30 minuts en bicicleta
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de Catalunya. Alt Penedès 1:50.000. Ancosa-Brufaganya 1:25.000. Editorial Montblanc
BIBLIOGRAFIA	"Els vells camins del Penedès" de Josep M. Masachs. Miscel.lània Penedesenca 1979
NOTA	Caldrà preveure un vehicle de retorn