10. ESCLAUS DEL TEMPS

Els rellotges de sol de la vall de Sant Marc

Poques persones ens podem escapar del jou diari d'arrossegar la feixuga agenda, d'arribar puntualment a les més variades tasques i obligacions, i és que un dels trets més característics que ha arribat a la nostra civilització occidental, és la desmesurada dèria per la programació i l'aprofitament del temps que fa que en molts casos ens convertim en els seus esclaus.

El concepte de temps va ésser creat per l'home, possiblement a conseqüència de la seva sedentarització, ja que va necessitar unitats de temps més exactes que no pas els cicles naturals del dia i la nit o les estacions climatològiques. Però mesurar-lo ja no va ser tan fàcil, ja que va fer falta una llarga i continuada observació astrològica i uns acurats càlculs matemàtics per esbrinar la durada de la rotació de la terra sobre si mateixa i també respecte del sol. Ja antigues civilitzacions van descobrir que l'ombra que produïa un pal al sol s'allargava o s'escurçava depenent del moment del dia, i també que aquesta ombra es modificava segons l'estació de l'any. I aquests períodes s'anaven repetint cíclicament, coincidint amb el que entenem com a any terrestre.

A l'antiga Mesopotàmia, 3.500 anys aC, els caldeus ja van dividir la jornada en 24 hores utilitzant el quadrant, que és un instrument per mesurar l'alçada del sol a l'horitzó. Més tard, els grecs el varen perfeccionar. Després els àrabs, desenvolupant els coneixements matemàtics, varen aplicar al quadrant la trigonometria per tal que fos més exacte. Paral.lelament, altres civilitzacions com els indis, els xinesos, els japonesos i les cultures precolombines, sud-americanes també tenien les ciències astronòmiques força avançades.

Els rellotges solars es van anar estenent, en el segle XV, per tot Europa. Primeirament, es van fixar en les façanes de catedrals i edificis públics per a l'ús de tots els ciutadans. En els segles XVIII i XIX van tenir un ús més popular i van estar a l'abast de moltes construccions privades.

A les nostres comarques, molt d'aquest instruments segueixen el model tan habitual en el llevant peninsular d'estar pintats. Estan formats pel pla del quadrant, que és la superfície on es marquen les franges horàries, i per l'estil, que és la barreta (normalment de metall) l'ombra de la qual indica l'hora corresponent. La persona que tenia l'ofici de construir rellotges era el quadranter, que tenia coneixements sobre gnomònica, que és l'art de confeccionar aparells que indiquin l'hora a través de la posició d'un astre celest. Majoritàriament a les nostres contrades aquests rellotges de sol són verticals declinant, que és quan no estan encarats directament al migdia i que per dibuixar-hi l'horari és necessari saber la inclinació exacta entre la pared i el meridià local. La decadència d'aquests rellotges es va començar a gestar en el segle XIV, quan van aparèixer els rellotges mecànics, els quals inicialment a causa de la seva imprecisió no van tenir gaire acceptació. Peró en el trascurs dels segles, es van anar perfeccionant i es van acabar imposant sobre els de sol.

L'inexorable pas del temps ens ha portat a les portes de la celebració del nou mil.lenni. Uns dels grans protagonistes d'aquest llarg període han estat els rellotges solars que van mesurar un temps per a unes persones que en tenien un concepte molt més pausat que no pas el nostre actual.

Recorregut

 

Els rellotges del sol són els últims testimonis d'un món antic, avesat a tenir un concepte de temps solar. Formen part d'una multitud de detalls que junts constitueixen el nostre patrimoni arquitectònic. Els de la vall de Sant Marc sembla que estiguin fets pel mateix mestre quadranter, ja que molts tenen com a característica una franja que separa el rellotge en dues parts: en la superior hi ha al.lusions a la vida social de l'època i en la inferior hi ha la part horària. En l'actualitat, aquestes joies es troben majoritàriament deteriorades; paradoxalment, a causa de la funció per a la qual van estar creades.

Aquest recorregut comença a la Casa Gran d'Aiguaviva, on hi ha dos rellotges cantoners. Seguirem pel costat de la bassa i la font, en direcció a l'esquerra, per un camí que ens portarà a la tranquil.la i bonica carretera TV-2443 que va fins a can Ferrer de la Cogullada; l'anirem seguint, en direcció a la dreta, passant per davant de les cases del can Joan de la Torre i ca l'Anton de la Torre. Quan trobem un revolt i un pont, a mà dreta, surt una pista en molt bon estat que ens portarà, sempre amb tendència a l'esquerra, cap a mas Solà. A la façana hi ha pintades dues moixetes que són esparvers vulgars. Davant de la casa puja un camí que porta a unes vinyes, més endavant es troba llaurat i cal continuar per l'esquerra del marge fins a trobar una pista seguint la qual, a la dreta, arribarem al coll de mas Solà. Deixarem la pista que devalla al fondo de cal Llenas, per pujar per una altra que guanya alçada sobtadament fins arribar a l'ermita de Sant Marc ,que està situada a dalt d'un puig, a 711 metres. Indret amb molt bones vistes a la serra del Montmell i al poble abandonat de Celma. Davallarem pel cantó oposat, seguint un senderó marcat amb ratlles verdes i vermelles que ens deixarà molt a prop de la masia de cal Magí Vidal. Continuarem per l'esquerra, per la carretera TV-2443, fins a trobar la cruïlla del llogaret de Sant Marc, on hi ha la casa de cal Soldat, amb un notable exemplar d'aquests rellotges. Anirem seguint cap a la masia de cal Saumell, on podrem veure un altre d'aquests originals rellotges. El camí descendeix cap al conjunt de cases enrunades de Vallflor, i per una pista evident arribarem a la carretera de coll d'Arca, que seguirem, a l'esquerra, fins a tornar a trobar el poble d'Aiguaviva.

MUNICIPI	La Joncosa de Montmell
DISTÀNCIA	Aproximadament 11 km
DIFICULTAT	Fàcil
HORARI	2 h en bicicleta de tot terreny
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de Catalunya. Alt Penedès 1:50.000.
BIBLIOGRAFIA	El Montmell. Soste del Baix Penedès de Benjamí Català Benach. Els rellotges de sol del Penedès de Salvador Mortó i Via.
OBSERVACIONS	És interessant portar prismàtics per observar els rellotges amb més detall.