11. PENA DE MORT

El puig de les Forques

Encara avui dia, un centenar de nacions apliquen rigorosament la pena de mort; fins i tot en algun d'aquests llocs s'executa públicament, com si d'un espectacle es tractés. Ja fa dècades que és prou viu en moltes societats el debat ètic i moral entre la derogació o la instauració de la pena capital. Els defensors de les execucions argumenten que tenen la seva vessant exemplaritzant i intimidant pels presumptes assassins. Però el que sí que s'ha demostrat, en estadístiques i estudis socials, és que després d'un ajusticiament, en comptes de minvar fa que augmentin els delictes criminals.

La història de la pena de mort és tan antiga com l'home. Les societats tribals ja la realitzaven sense cap tipus de miraments. Durant segles, el reu el feien sofrir al màxim abans de morir. Més modernament, s'ha anat humanitzant i reduint els supòsits de la seva aplicació. També cada cultura o societat ha desenvolupat diferents mètodes per executar-la, dels quals en podem trobar un ample ventall en el llarg del temps com la crucifixió, la decapitació, la foguera, la lapidació..., fins passar, més modernament, a la cambra de gas, la cadira elèctrica o la injecció letal.

Com a curiositat, la Xina és el país capdavanter en el nombre d'execucions. Als Estats Units són prou coneguts els corredors de la mort on centenars de presos esperen per passar a les mans del botxí, ja que 37 dels 50 estats la tenen en vigor i en 17 d'aquests poden condemnar a un menor de 18 anys. En els estats d'Indiana o Vermont la poden aplicar a partir dels 10 anys. Es calcula, en tot aquest segle que més de 200 nens han estat executats, majoritàriament de raça negra.

L'execució a la forca és una de les condemnes més universals. Aquesta, originalment, era un pal clavat al terra i bifurcat en la seva part superior, on penjaven el coll del reu, subjectant-lo amb un bastó entre les dues pues fins que es moria per asfíxia. Les forques que s'utilitzen avui dia en conserven el nom però són diferents. La que encara es fa servir a l'estat de Washington és un cadafal que consta d'una barra on hi penja una corda de cànem, de 9 metres de llargada, on hi ha una plataforma mòbil que en obrir-se deixa caure el cos al buit fins que s'escanya.

A casa nostra, l'interessant llibre de La Bisbal, el llarg batec d'un poble del Penedès ens explica diferents històries d'execucions a la forca. Aquestes estaven plantades en llocs ben visibles, a prop de les poblacions o al costat dels camins per tal d'atemorir a la gent. Segons ens comenta l'autor, als dominis senyorials de la Bisbal n'hi havia de plantades al costat del camí ral, en el coll de Santa Cristina i a la Penyora de Freié.

L'instrument emblemàtic de la justícia espanyola és el garrot, la procedència del qual es creu que és xinesa. El va establir definitivament per tot l'Estat el codi penal a l'any 1848. La pena de mort va ser abolida a la II República, però aviat, a l'any 1938, amb l'arribada dels feixistes es va tornar a restablir. Les últimes execucions de la justícia espanyola es van efectuar a l'any 1975 i va ser per motius polítics. En la constitució de l'any 1978, la pena de mort va ésser derogada definitivament del codi civil.

Al Penedès, l'última sentència que es va executar va ésser l'any 1896, al camp del Rolls de Vilafranca, on van passar públicament pel garrot els quatre comdemnats pel crim del rector del santuari de Foix. I com acaba l'autor del llibre Entre cel i terra: Foix: "Sort que aquesta va ser la darrera vegada que s'executava a Vilafranca una sentència de mort i hem d'esperar que mai més no torni un fet semblant".

Recorregut

 

El puig de les Forques és un dels cims de la llarga carena occidental del Montmell que va des del coll de Sant Pere fins molt a prop de Rodonyà. Aquesta part de la muntanya és força desconeguda i poc trepitjada, ja que queda eclipsada per la seva vessant oriental que té més alçada, com també les restes de l'antic castell i l'ermita romànica de Sant Miquel. Actualment, aquest indret sembla que estigui molt allunyat dels nuclis de població, però durant molta part de l'edat mitjana va ser el centre neuràlgic de la vida social de les disseminades masies d'aquestes valls. Molt a prop d'aquestes construccions hi ha el puig de les Forques, topònim que probablement ve del fet que al redós d'aquest cim es penjaven públicament els sentenciats a la forca.

Aquesta excursió comença al davant de l'església del petit poble de la Juncosa del Montmell. Seguirem per un corriol a l'esquerra, passant entremig dels horts. En la seva part superior hi ha una gran bassa que recull l'aigua d'una dou. En la seva part inferior hi ha una gran arcada que ens porta fins a una sala, on hi havia instal·lat l'antic molí fariner de cal Cintet. Seguirem per un corriol molt marcat que ens portarà a la pista que puja al coll de Sant Pere, per on continuarem a la dreta. En passar una font, on creuen una línia de telèfon i una d'elèctrica comença a l'esquerra l'antic camí que unia la Juncosa amb Canferrer; seguint amb molta atenció les marques de color groc (està marcat des de la pista fins a dalt del cim del Purroig). Aquest vell senderó guanya alçada ràpidament, supera diversos ressalts rocallosos fins a l'ample coll del puig del Migdia. Continuarem per la dreta, per un viarany poc definit que ens farà perdre una mica d'alçada. Després tornarem a guanyar desnivell per l'estirós i embrossat llom que ens portarà al del cim del Purroig. Seguirem, per un camí que va resseguint l'estreta carena i que, sense pèrdua, ens portarà al puig de les Forques (707 metres). Uns metres abans d'arribar en aquest cim, el camí davalla sobtadament a la dreta fins arribar al coll de Sant Pere. Seguirem per la dreta la pista i en arribar a l'església nova del Montmell deixarem la pista, per tal d'estalviar-nos una llarga marrada, per agafar un carrerany, a la dreta, fregant les parets d'aquesta ruïnosa construcció. Per un senderó ben fressat arribarem en una font, passarem pel costat dels lavabos de l'àrea recreativa i seguirem davallant fins que enforcarem amb la pista que abans havíem deixat. L'anirem seguint, ja sense pèrdua, fins a la Juncosa del Montmell.

MUNICIPI	La Joncosa de Montmell
DIFICULTAT	Mitjana
HORARI	A peu 3.30 hores
CARTOGRAFIA	Mapes del llibre El Montmell. Sostre del Baix Penedès, de B. Català Benach.
OBSERVACIONS	Entre cel i terra, de Lluís M. Udina Castell. La Bisbal, el llarg batec d'un poble al Penedès, de Benjamí Català Benach.