13. BARRANQUISME

Torrent de la Bleda

El barranquisme és una especialitat dels anomenats esports d'aventura. Aquest és una barreja que combina la natació, l'escalada i l'espeleologia; i consisteix en descendir barrancs, gorgs o canons mitjançant tècniques i materials adients. Com altres esports de risc varen ésser, els nostres veïns del nord, els francesos, els impulsors i divulgadors d'aquesta afecció.

Ja a finals del segle passat, el francès Lucien Briet va explorar la majoria de barrancs de l'Alt Aragó. Però a casa nostra, els descensos de barrancs no van ser populars fins a la dècada dels 80; a causa, en part, de la redescoberta dels canons de la privilegiada serra de Guara, a la província d'Osca. Va atreure a un munt d'adeptes per practicar aquesta activitat, promocionant aquest lloc i convertint-lo en un referent per al barranquisme estatal i europeu.

Els engorjats acostumen a ésser una part del nostre paisatge força desconegut, normalment la ubicació i la seva complicada orografia els han fet inaccessibles a la presència humana. La formació d'aquests talls geològics ha estat conseqüència d'un llarg procés erosiu provocat pel pas de l'aigua. A les nostres comarques penedesenques també podem trobar algun que altre interessant engorjat, encara que el cabal d'aigua que circula per aquestes lleres, comparat amb el d'altres contrades, és força minso; excepte quan les tempestes estacionals deixen anar forts aiguats, convertint a aquestes en dinàmics i agressius torrents que aprofiten per accelerar les fases de dissolució de la roca.

Les aigües de les rieres de les rodalies del poble de Canaletes han treballat initerrompudament, esculpint un conjunt de fraus i salts d'aigua de gran bellesa; a la riera del Gramar hi trobem el salt de la font dels Capellans, al torrent de la font Fresca hi ha l'espectacular salt dels Cups i a la riera de la Bleda hi ha ubicats el salt de la Mala Dona i el salt del Cargol. Aquests laberints de roca han estat excavats sobre un terreny format per sediments al.luviats bastant compactes, semblant al conglomerat, però de menys resistència. Els barrancs de roca conglomerada solen estar encaixonats entre parets verticals, acostumen a produir formes arrodonides i les seves aigües davallen per rampes i saltants amb forma de tirabuixó.

El torrent de la Bleda és una petita joia geològica embolcallada d'espessa vegetació, és un interessant barranc aquàtic i és ideal per començar a tastar aquest refrescant esport. També hi ha uns altres al.licients com és el de poder passejar per un molt ben conservat bosc de ribera. La millor època per davallar aquesta gorja és quan la calor estiuenca apreta, malgrat que el seu cabal hídric sigui força baix. Cal tenir experiència i coneixements en la tècnica de descens en corda i és necessari portar el material adequat, fins i tot vestit de neopré per tal de protegir-nos del fregament directe de la pell en la roca i evitar la sensació de fredor de l'aigua.

El descens de barrancs és una activitat que ofereix al practicant un munt de sensacions gratificants, però aquest ha de saber que el trànsit per aquests recòndits indrets pot alterar el seu fràgil ecosistema. Per això seria bo que si algun cop l'anem a visitar, tinguem el màxim respecte per l'entorn i fem que el nostre pas quedi del tot desapercebut.

Recorregut

 

Quasi a la ratlla del Penedès i l'Anoia es troba el poble de Canaletes, lloc on hem d'anar per poder cercar el torrent de la Bleda. Cal seguir uns 500 metres per la carretera, direcció a Sant Jaume Sesoliveres; i a l'arribar a la masia de la Bleda deixarem la carretera, per agafar una pista que davalla per l'esquerra fins que trobem el llit de la riera de la Bleda. La seguirem aigües avall fins que el torrent es despenja per una espectacular cascada de raig anomenada "el salt de la Mala Dona". Quasi en el buit hi ha instal.lat un ancoratge per passar la corda i poder baixar un desnivell desplomat de 15 km. Es pot evitar aquest ràpel baixant per la riba esquerra, per un corriol.

L'itinerari continua per la llera suaument durant uns 1.500 m, entremig d'un estret passadís d'atapeïda vegetació fins que l'aigua de la riera s'escola en un profund solc; això ens indica que ja hem arribat al començament de la gorja del salt del Cargol. Aquí hi ha la segona instal.lació per passar la corda per davallar a un pou d'uns 12 m que ens portarà al mig d'un pèlag. A partir d'aquí la frau es recargola i s'encaixona tornant-se quasi subterrània. Hem de travessar algunes cadolles sense cap mena de complicació. Fins que de sobte l'estretor de la gola s'obre en un gran esvoranc, aquí l'aigua es precipita al buit en forma helicoïdal; a aquesta formació se l'anomena "el salt del Cargol", que curiosament dóna nom a aquesta part del barranc. En aquest lloc s'hi troba la tercera instal.lació que ens permetrà fixar la corda per rapelar aquest salt de 18 m que ens deixarà al bell mig d'un toll. En aquesta part de riera la frau fa un gran amfiteatre d'altius murs de conglomerat i en el seu sòl hi creix una luxuriosa vegetació.

Per tornar al cotxe cal seguir per un camí poc definit que segueix el curs de l'aigua. Traspassarem l'aiguabarreig que forma la riera de la font Fresca. Continuarem descendint el torrent i quan la vall s'eixampla i les timbes perden verticalitat, a la nostra dreta, comença un costerut camí que, en tendència a la dreta, ens portarà a una pista que va vorejant la part superior d'aquest torrent; que resseguint-la ens portarà al salt de la Mala Dona i a la masia de la Bleda, on hem deixat el vehicle.

MUNICIPIS	Cabrera d'Anoia
DIFICULTAT	Molt difícil
QUILOMETRATGE	4 hores
HORARI	Rieres de Canaletes. Revista Vèrtex, núm. 103
CARTOGRAFIA	"Guia pràctica del descens de barrancs i engorjats de Catalunya" de Pere Miralles. "Els recòndits salts de Cabrera d'Anoia" per Joan Virella i Bleda. Revista Vèrtex, núm. 103
BIBLIOGRAFIA	Cal posar atenció en recórrer les lleres de les rieres després de forts aiguats.