13. BARRANQUISME
Torrent de la Bleda
El barranquisme consisteix en descendir barrancs, gorgs o
canons
mitjançant tècniques i materials adients.
El barranquisme és una especialitat dels
anomenats esports d'aventura. Aquest és una barreja que combina la
natació, l'escalada i l'espeleologia; i consisteix en descendir barrancs,
gorgs o canons mitjançant tècniques i materials adients. Com
altres esports de risc varen ésser, els nostres veïns del nord,
els francesos, els impulsors i divulgadors d'aquesta afecció.
Ja a finals del segle passat, el francès Lucien Briet va explorar
la majoria de barrancs de l'Alt Aragó. Però a casa nostra,
els descensos de barrancs no van ser populars fins a la dècada dels
80; a causa, en part, de la redescoberta dels canons de la privilegiada
serra de Guara, a la província d'Osca. Va atreure a un munt d'adeptes
per practicar aquesta activitat, promocionant aquest lloc i convertint-lo
en un referent per al barranquisme estatal i europeu.
Els engorjats acostumen a ésser una part del nostre paisatge força
desconegut, normalment la ubicació i la seva complicada orografia
els han fet inaccessibles a la presència humana. La formació
d'aquests talls geològics ha estat conseqüència d'un
llarg procés erosiu provocat pel pas de l'aigua. A les nostres comarques
penedesenques també podem trobar algun que altre interessant engorjat,
encara que el cabal d'aigua que circula per aquestes lleres, comparat amb
el d'altres contrades, és força minso; excepte quan les tempestes
estacionals deixen anar forts aiguats, convertint a aquestes en dinàmics
i agressius torrents que aprofiten per accelerar les fases de dissolució
de la roca.
Les aigües de les rieres de les rodalies del poble de Canaletes
han treballat initerrompudament, esculpint un conjunt de fraus i salts d'aigua
de gran bellesa; a la riera del Gramar hi trobem el salt de la font dels
Capellans, al torrent de la font Fresca hi ha l'espectacular salt dels Cups
i a la riera de la Bleda hi ha ubicats el salt de la Mala Dona i el salt
del Cargol. Aquests laberints de roca han estat excavats sobre un terreny
format per sediments al.luviats bastant compactes, semblant al conglomerat,
però de menys resistència. Els barrancs de roca conglomerada
solen estar encaixonats entre parets verticals, acostumen a produir formes
arrodonides i les seves aigües davallen per rampes i saltants amb forma
de tirabuixó.
El torrent de la Bleda és una petita joia geològica embolcallada
d'espessa vegetació, és un interessant barranc aquàtic
i és ideal per començar a tastar aquest refrescant esport.
També hi ha uns altres al.licients com és el de poder passejar
per un molt ben conservat bosc de ribera. La millor època per davallar
aquesta gorja és quan la calor estiuenca apreta, malgrat que el seu
cabal hídric sigui força baix. Cal tenir experiència
i coneixements en la tècnica de descens en corda i és necessari
portar el material adequat, fins i tot vestit de neopré per tal de
protegir-nos del fregament directe de la pell en la roca i evitar la sensació
de fredor de l'aigua.
El descens de barrancs és una activitat que ofereix al practicant
un munt de sensacions gratificants, però aquest ha de saber que el
trànsit per aquests recòndits indrets pot alterar el seu fràgil
ecosistema. Per això seria bo que si algun cop l'anem a visitar,
tinguem el màxim respecte per l'entorn i fem que el nostre pas quedi
del tot desapercebut.
Recorregut
-
- Quasi a la ratlla del Penedès i l'Anoia es troba el poble
de Canaletes, lloc on hem d'anar per poder cercar el torrent de la Bleda.
Cal seguir uns 500 metres per la carretera, direcció a Sant Jaume
Sesoliveres; i a l'arribar a la masia de la Bleda deixarem la carretera,
per agafar una pista que davalla per l'esquerra fins que trobem el llit
de la riera de la Bleda. La seguirem aigües avall fins que el torrent
es despenja per una espectacular cascada de raig anomenada "el salt
de la Mala Dona". Quasi en el buit hi ha instal.lat un ancoratge per
passar la corda i poder baixar un desnivell desplomat de 15 km. Es pot
evitar aquest ràpel baixant per la riba esquerra, per un corriol.
- L'itinerari continua per la llera suaument durant uns 1.500 m, entremig
d'un estret passadís d'atapeïda vegetació fins que l'aigua
de la riera s'escola en un profund solc; això ens indica que ja
hem arribat al començament de la gorja del salt del Cargol. Aquí
hi ha la segona instal.lació per passar la corda per davallar a
un pou d'uns 12 m que ens portarà al mig d'un pèlag. A partir
d'aquí la frau es recargola i s'encaixona tornant-se quasi subterrània.
Hem de travessar algunes cadolles sense cap mena de complicació.
Fins que de sobte l'estretor de la gola s'obre en un gran esvoranc, aquí
l'aigua es precipita al buit en forma helicoïdal; a aquesta formació
se l'anomena "el salt del Cargol", que curiosament dóna
nom a aquesta part del barranc. En aquest lloc s'hi troba la tercera instal.lació
que ens permetrà fixar la corda per rapelar aquest salt de 18 m
que ens deixarà al bell mig d'un toll. En aquesta part de riera
la frau fa un gran amfiteatre d'altius murs de conglomerat i en el seu
sòl hi creix una luxuriosa vegetació.
- Per tornar al cotxe cal seguir per un camí poc definit que
segueix el curs de l'aigua. Traspassarem l'aiguabarreig que forma la riera
de la font Fresca. Continuarem descendint el torrent i quan la vall s'eixampla
i les timbes perden verticalitat, a la nostra dreta, comença un
costerut camí que, en tendència a la dreta, ens portarà
a una pista que va vorejant la part superior d'aquest torrent; que resseguint-la
ens portarà al salt de la Mala Dona i a la masia de la Bleda, on
hem deixat el vehicle.
MUNICIPIS |
Cabrera d'Anoia |
DIFICULTAT |
Molt difícil |
QUILOMETRATGE |
4 hores |
HORARI |
Rieres de Canaletes. Revista Vèrtex, núm. 103 |
CARTOGRAFIA |
"Guia pràctica del descens de barrancs i engorjats de Catalunya"
de Pere Miralles.
"Els recòndits salts de Cabrera d'Anoia" per Joan Virella
i Bleda. Revista Vèrtex, núm. 103 |
BIBLIOGRAFIA |
Cal posar atenció en recórrer les lleres de les rieres
després de forts aiguats. |
Editat a La Fura 932 del 14 al 20 de juliol del 2000
|