14. UNA HISTÒRIA D'AMOR

L'alzina de cal Ros i el roure de Can Codorniu

En aquests últims anys, l'enorme pèrdua de massa boscosa ha fet que es tornés un problema preocupant per les greus conseqüències que en el futur pot ocasionar la vida en la terra. Majoritàriament, les principals causes d'aquest reculament vegetal són els incendis forestals. Per constatar-ho, només cal fer una mica de memòria i recordar les estadístiques de la tardor de l'any 1997; que a causa, en part, del caprici del fenomen del &laqno;corrent del Niño» en alguns determinats llocs va donar peu a unes condicions ambientals òptimes per a la propagació d'incendis. I per altra banda la desídia i el descontrol de molts governs corruptes que juntament amb els foscos interessos econòmics de determinats grups industrials de la fusta, l'agricultura i ramaderia, van provocar que solament a Malàisia, Borneo, Sumatra i Java quedessin calcinades per les flames quasi un milió d'hectàrees de bosc tropical.

Geogràficament, casa nostra està situada en una franja climàtica de la Mediterrània molt propensa a patir aquests estralls. Per evitar-ho, cada estiu s'efectuen nombroses campanyes de conscienciació per a la prevenció d'incendis, com també costosos desplegaments, tan humans com tècnics; la qual cosa malauradament no impedeix que cada any milers d'hectàrees quedin arrassades pel foc. Fins i tot cíclicament es converteixen en grans catàstrofes mediambientals, com la del juliol de 1998 quan a la comarca del Solsonès, en un tres i no res, vint-i-set mil hectàrees de vida és van convertir en un munt de cendra.

A partir del segle XVI el nostre país ha sofert una constant desforestació; el creixement demogràfic, la transformació del bosc en terres de cultiu i la necessitat de combustible i fusta per a usos domèstics i industrials han deixat una bona part del territori sense arbredes. Però és a partir de la segona meitat del nostre segle que el problema es capgira; el despoblament de zones rurals fa que la massa boscosa augmenti considerablement malgrat l'inconvenient que això comporta, ja que molts espais conreats, que antigament feien de tallafocs naturals, s'han tornat a colonitzar espontàniament pel bosc, condemnant-los ser més propensos a patir incendis de grans dimensions.

En el nostre paisatge encara resta algun escadusser exemplar descendent d'aquells frondosos boscos. Actualment, molts d'aquests arbres estan protegits amb la declaració d'arbres monumentals a càrrec de la Generalitat de Catalunya. A la nostra comarca és prou conegut el Roure de can Codorniu. Les seves excepcionals mides han fet que sigui un dels arbres més emblemàtics de Catalunya i la seva edat oscil·la entre els 350 i els 500 anys. Al llibre Memòries d'un cabaler de finals del segle XVIII, Jaume Raventós ja ens explica curiositats sobre aquest arbre; fins i tot ens en descobreix les intimitats, perquè aquest roure està enamorat d'un altre arbre monumental: l'alzina de cal Ros.

Aquesta història d'amor entre aquests dos grans arbres ens ha de servir d'exemple a tots, per tal de respectar més aquest món arbori. La nostra societat consumista no solament ha d'entendre el bosc pel seu interès econòmic, sinó també amb un concepte multifuncional, perquè és el pulmó de la Terra, és el gran regulador hídric, és el que frena el canvi climàtic i és el que evita l'erosió i la desertització. Per això cal exigir a les administracions una política forestal acurada, amb una gestió coherent i eficaç per a la conservació i el desenvolupament sostenible d'aquest tresor natural.

Recorregut

 

L'alzina de cal Ros és un arbre monumental no gaire conegut. Encara avui, la seva imponent silueta intueix el seu esplendor del passat. Actualment, la seva salut està molt malmesa a causa d'una plaga de barrinadors: banyariquer (Serambyc cerdo).

Abans d'arribar al poble d'Ordal, per la N-340 a l'esquerra, trobem can Parellada, casa característica on comença aquest recorregut. Passat aquest edifici, deixem l'asfalt per agafar una pista a l'esquerra; travessem una riera i amb una suau pujada anirem fins al maset enrunat d'en Parellada (fins aquí marcat amb ratlles blanques i vermelles GR-5). Per la seva esquerra, surt una pista que a poc a poc va guanyant alçada seguin la clenxa de la serra del Pi del Motlló. En el seu cim hi ha una gran antena de telefonia.

Davallem per l'altre vessant fins que la pista es bifurca, continuem per la dreta i al cap de pocs metres, també a la dreta, surt un senderó que ens portarà fins a l'alzina de cal Ros (marcat amb ratlles vermelles). Retornarem pel mateix camí cap a la pista, la seguirem en sentit descendent cap a can Vidal, fins a trobar la carretera dels Casots. La seguirem a l'esquerra, uns 250 metres, fins a trobar una ampla pista a la dreta que porta a una urbanització. Avançarem uns 250 metres per tornar a canviar de direcció i agafarem un camí a l'esquerra que baixa fins a Can Rossell, resseguint les abandonades instal·lacions d'una bòbila. Aquí, el camí fa algunes giragonses per enfilar-se després pel carrer central d'aquesta barriada.

En les últimes cases comença l'antic camí de Lavern que ens portarà a can Savall. En arribar a aquesta masia, passarem a fregar el pal indicador PR-Subirat Parent, on ens decantarem en horitzontal a la dreta per una pista que ens portarà al mas de Labardera. Seguirem en direcció als Casots, deixarem una casa a l'esquerra, cal Xato, molt a prop de la qual surt un trencall a l'esquerra en sentit descendent que ens portarà a la maset de Labardera. Després la pista davalla a la dreta, entre vinyes, per travessar l'autopista A-7 per un pas soterrat. Anirem seguint per la dreta d'aquesta via fins a enllaçar la carretera BP-2427. Travessarem el pont de la riera de Lavernó, continuarem per aquesta via, posant atenció als indicadors fins a arribar a les caves Codorniu i Raventós Blanc, on hi ha el famós roure.

MUNICIPIS	Subirats i Sant Sadurní d'Anoia
DIFICULTAT	Fàcil
DISTÀNCIA	14,500 km
HORARI	2,30 hores en bicicleta
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de la Generalitat. Alt Penedès 1:50.000
BIBLIOGRAFIA	"Tot un símbol", de Jordi Mestre. La Fura núm. 363
OBSERVACIONS	Cal preveure un vehicle per a la tornada