15. FIRAR-SE PER SANTA LLÚCIA

De Cunit a l'Arboç per la carrerada de Santa Coloma

Durant molts segles les fires van ser tant un eficaç model comercial com, també socialment, un dels grans esdeveniments que atreia a un munt de gent de la contornada. Moltes d'aquestes manifestacions econòmiques giraven en l'entorn de compra venda d'animals i de bestià.

A Catalunya, la fira de més renom d'animals de treball era la de Salàs del Pallars. En aquest petit poble hi arribava bestià de tot el Pirineu. Alguns anys s'hi podien aplegar la ratlla dels quaranta mil caps. També eren importants, la d'Organyà, la de Puigcerdà, la de Vilaller, la de Vielha i la de Verdú. A l'Aragó també eren famoses les de Graus i Barbastre.

Al Penedès, amb una gran activitat agrícola, hi havia una gran demanda d'animals de feina; una de les maneres més habituals d'adquirir-los era a través de les fires. A les nostres comarques, se'n celebraven a les poblacions de Torrelles, el Vendrell, Vila-rodona, Sant Sadurní d'Anoia i l'Arboç. En aquesta última hi ha referències que ja es feia des de l'any 1210; en el transcurs del temps, va anar canviant les dates fins que queda fixada el 13 de desembre, per santa Llúcia. A principis de segle aquesta fira tenia una gran vitalitat, la seva anomenada traspassava els límits comarcals. En el seu firal s'exposaven cavalls, matxos, mules i ases; també hi havia bous, vaques i porcs; a més de tot un munt de parades de firaires amb els més variats articles.

Un dels personatges fonamentals en una fira, era el tractant d'animals. Aquesta activitat consistia en la compra de bèsties a les comarques productores per anar-los a vendre als llocs on eren necessaris per a tasques agrícoles i de transport. En Josep Badia, "el Julià" de Vilafranca del Penedès, n'era de tractant, ofici que havia après del seu pare i del seu avi. Ell anava a fires pirinenques a comprar animals joves entre 3 i 4 anys; per després baixar-los caminant "encuats", és a dir, en fila índia i lligats per la cua un rere l'altre fins arribar a les terres del Penedès. En la distància de Vielha a Vilafranca s'hi esmerçaven sis dies. I en la de Salàs del Pallars en tardaven quatre.

Al Penedès, l'animal idoni i que més s'amollava a les característiques del conreu de la vinya era el "matxo", que és una barreja entre cavall i ase. Aquest híbrid mascle, a diferència del cavall i la mula, era més polivalent, ja que tenia molta força i al mateix temps era molt lleuger, permetent més rapidesa en les inacabables feines com és la de llaurar; a part tenia l'avantatge d'ésser més resistent a les adversitats i a les malalties. La vida útil d'aquestes bèsties era d'una mitjana de quinze anys.

La nissaga dels Julià, en alguns anys de la dècada dels cinquanta, havien arribat a vendre més de 600 animals. En Josep ens comenta que una bèstia de tir en una casa de pagès era com un més de la família, ja que de la feina d'ell tots en depenien. La seva compra representava una gran despesa econòmica. En el seu negoci, majoritàriament les vendes eren de confiança, mai no hi havia cap paper i tots els tractes eren de paraula; normalment, una part del pagament era a terminis ja que molts pagesos, amb poder adquisitiu que fluctuava depenent del resultat de la collita, acabaven de liquidar el deute al cap de dos o tres anys.

L'agonia de les fires va ser ràpida, en els anys 60 el món agrari va tenir una gran transformació, els animals de treball van ser substituïts pels ingenis mecànics dels tractors. Aquest canvi va significar l'acabament d'un model tradicional de vida que feia segles que perdurava per donar-ne pas a un altre de nou i tecnològic.

Recorregut

 

Per una fira, era important estar ben comunicada per una xarxa de camins, per tal de facilitar el trànsit a les persones i a les mercaderies. Al Penedès, és freqüent trobar camins amb el sobrenom de "carrerada de Santa Coloma". Santa Coloma de Queralt és una vila de la Segarra on se celebraven també importants fires. La via pecuària que surt de Cunit comunicava la marina amb l'interior de Catalunya. Aquesta podria haver estat un extraordinari corredor ecològic, però les agressions que ha sofert per autopistes, urbanitzacions i tancats il·legals l'han desfigurat.
Aquest recorregut comença a la platja del poble de Cunit, travessarem la via del tren per un pont elevat. Seguirem pel llarg carrer de la carrerada de Santa Coloma. Traspassarem la carretera C-246 pel costat d'un monument. Seguirem per l'altra banda, fins que s'acaba la zona urbanitzada, on comença un camí pista tallat amb una cadena. El camí va resseguint la serra de Sant Antoni, fent-se cada cop més estret fins que arribarem a l'autopista Pau Casals que barra la carrerada. Continuarem a la dreta pel lateral fins a trobar un pont que travessarem, i seguirem en direcció a l'esquerra fins que trobarem un senderó a la dreta (marques verdes) que va agafant alçada, seguint la clenxa de la carena fins al cim de puig de Tiula.
A l'arribar a les primeres cases de Costa Cunit, el camí davalla cap a una rotonda. A partir d'aquí comença el tram amb construccions, sense cap interès excursionista, a part de l'aspecte pedagògic d'una desmesurada i agressiva realitat urbanística. Traspassarem la urbanització Costa Cunit i Trenca-roques, pels carrers Via Làctia i avinguda Clariana. En forta pujada arribarem a dalt la carena de les Tortes. Continuarem per l'ampla pista que travessa la urbanització de la Creu. Deixarem a l'esquerra la masia del Rectoret i a l'última corba abans d'arribar a la carretera de Clariana deixarem la pista per continuar, a la dreta, pel camí vell, per anar a creuar la carretera BV-2116; davant de la cruïlla que ens portarà a la fàbrica Clarianacal. A l'arribar a la seva alçada, la vorejarem per l'esquerra per continuar ja, sense pèrdua, per l'antic camí que ens portarà al poble de l'Arboç, passant abans per la Creu de terme i per cal Teclu.

MUNICIPIS	Cunit, Cubelles, Castellet i l'Arboç
DIFICULTAT	Fàcil
QUILOMETRATGE	A peu 3'30 hores
HORARI	Rieres de Canaletes. Revista Vèrtex, núm. 103
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de la Generalitat. Alt Penedès 1:50.000
BIBLIOGRAFIA	El llibre de l'Arboç, d'Esteve Cruañes i Oliver
OBSERVACIONS	Aquest recorregut és ciclable en sentit de l'Arboç a Cunit