16. MALEÏTS IMPOSTOS

El cup dels Delmes

De tant en tant, les institucions que administren la hisenda pública ens fan campanyes de conscienciació cívica, amb eslògans que "Hisenda ho som tots", recordant-nos conceptes que són tan antics com el mateix home, des del dia en què aquest decideix organitzar-se socialment. Aquest model d'estructura col.lectiva va comportar el naixement d'estrats socials ben diferenciats: un de minoritari que manava i ostentava el poder i, l'altre, la immensa majoria, que era la que obeïa i la que no li quedava altre remei que pagar per mantenir els altres.

Arreu del món podem trobar les més inversemblants i inimaginables càrregues fiscals; i és que en el transcurs del temps, els governants han esmolat l'ingeni per adaptar els impostos a les millors possibilitats recaptadores; deixant de banda qualsevol mirament moralista entre si són justos o no i quasi sempre amb una vessant lucrativa amb benefici d'uns pocs.

El delme és un impost religiós, el seu origen és jueu; però molt aviat el cristianisme el va adaptar per finançar l'Església. Aquest fou cobejat per la noblesa i la jerarquia eclesiàstica en el feudalisme de la societat catalana; ja que aquest tribut era el més eficient i pesat sobre els productes obtinguts pel pagès. Aquesta contribució tenia un caràcter anual i proporcional que consistia en recaptar la desena part dels productes del camp i dels ramats; normalment sense descomptar les llavors necessàries per garantir el cicle reproductiu.

En l'edat mitjana, els camperols, a part dels delmes, tenien un altre munt d'exaccions fiscals, com eren les càrregues de prestació personal, fent de mà d'obra en els conreus i altres tasques senyorials: la cavada consistia en l'obligació d'anar a cavar les vinyes, la jova que equivalia a un dia d'anar a llaurar, la femada era el deure d'anar a fertilitzar les vinyes. En la recol.lecció del cereal també tenien les obligacions de la segada i la batuda. Els pagesos que eren propietaris d'animals tenien la tragina, que consistia en transportar productes agraris o materials de construcció en profit del senyor. L'alberga era el dret que tenia el senyor feudal de fer-se hostatjar gratuïtament juntament amb acompanyants i cavalls per les cases dels pagesos.

El cup dels Delmes, encara avui els veïns de Masarbonès el mantenen present en la seva memòria històrica, ja que aquesta construcció tenia la funció de recaptar als pagesos el tribut corresponent. En el segle XI, aquests entorns estaven enclavats en la ratlla fronterera entre cristians i sarraïns. A mesura que la reconquesta militar cristiana va anar avançant, es van crear nous assentaments com masos, castells i monestirs, que van ajudar a impulsar les tasques de repoblació. En aquesta època els camperols tributaven els seus impostos a la senyoria de Puigtinyós, fins que aquests, a mitjans del segle XIII, van passar a dependre del monestir de Santes Creus. Els monjos de l'ordre dels Cisters vivien bàsicament de l'explotació i comercialització dels productes agropecuaris. Ells van ésser uns gran innovadors, ja que van introduir grans avenços en l'agricultura, van millorar les races dels animals i van introduir noves tècniques en el llaurat i en la fertilització del sòl.

Ja fa molt de temps, per sort de les delegacions d'hisenda, que els impostos no es paguen amb espècies, sinó que aquests estan adequats a una realitat monetària. Actualment, la pressió fiscal en els països desenvolupats, entre impostos directes i indirectes, ratlla el 50% de les nostres despeses; aquesta càrrega impositora en les societats democràtiques té un efecte benefactor ja que els impostos són un eficient mecanisme corrector de desequilibris socials.

Recorregut

 

El cup dels Delmes és una sitja rectangular coberta amb volta de canó que en la seva part superior té dues obertures. El seu estat és d'absolut abandonament, però a part aquest recorregut té altres aspectes significatius com és el de poder descobrir un paisatge humanitzat per l'activitat agrícola, mitjançant un laberint de passadissos entremig d'un munt de construccions de pedra seca.

Del poble de Masllorenç, sortirem pel carrer de Sant Miquel, per continuar pel camí enquitranat de Mas d'en Calaf. Uns metres abans del portal d'una empresa, trobarem la cruïlla esbiaixada del camí vell de Masarbonès a Montferri; lloc on trobarem les restes del "Cup dels Delmes".

Deixarem el camí asfaltat, continuant per la dreta, seguint el camí principal. Trobarem carrerades a dreta i a esquerra que anirem deixant (carrerades són el nom que reben en aquests indrets els camins que tenen amplada per passar un carro i que surt de la via principal per anar a morir a una peça de terra).

Creuarem la carretera TV-2042, seguirem per l'antic camí i al cap d'uns centenars de metres de traspassar el camí torrent de l'Escurrí, trobarem en el camí una evident enforcadura. Deixarem el camí principal per continuar a la dreta per una carrerada que guanya alçada suaument. En arribar a la part superior, continuarem per l'esquerra, per unes parades abandonades (marcat amb ratlles vermelles) fins a trobar una altra carrerada que fent giragonses i fregant interessants i esveltes barraques de vinyes ens portarà a empalmar el camí de la plana Morella. Aquest va planejant entremig de marges de pedra seca fins a trobar una cruïlla ben marcada amb un senyal vermell. Aquí girarem a la dreta, per baixar per un passadís mig embrossat que ens portarà a l'immens hort del Papiol; el voltarem per la seva esquerra fins a trobar el camí torrent de l'Escurrí, el seguirem per la dreta, passant per davant de l'hort del Mitjans i en trobar el tercer hort: el del Pié, girarem de sobta a l'esquerra per continuar sense pèrdua en direcció al punt de partida pel camí vell.

MUNICIPIS	Masllorenç, Montferri i Rodonyà
DIFICULTAT	Fàcil
HORARI	2:30 h aproximadament a peu
CARTOGRAFIA	Institut Cartogràfic de Catalunya. Baix Penedès 1:50.000
BIBLIOGRAFIA	"Masarbonès: dels orígens al segle XVIII", de Maria Montserrat Batallé
OBSERVACIONS	Es pot fer el recorregut amb bicicleta tot-terreny