17. EL MASOVER

El turó del Montcau per can Ginebreda

La família Bayot. Masovers de can Ginebreda als anys 1920 (Col·lecció Montserrat Bayot).

De la muntanya a la plana, el Penedès està ple de masos que urbanitzen el territori. El mas va ser originalment un petit assentament que va anar creixent a mesura que els seus estadants van anar transformant el medi per adequar-lo a les seves necessitats agrícoles i ramaderes; aquest domesticament de l'entorn, en el transcurs del temps, va comportar la humanització del nostre paisatge actual.

El masover és el personatge emblemàtic de l'agricultura catalana. Aquest va substituir els propietaris benestants que van canviar la residència del mas per anar a viure cap a les viles i ciutats. La seva figura està regulada pel contracte parciari de masoveria que defineix tant els seus drets com els seus deures. Pot habitar al mas juntament amb la seva família i els seus servents sense haver d'abonar cap quantitat econòmica en concepte de lloguer; però sí satisfer al propietari la part pactada dels fruits obtinguts. Pot fer servir totes les instal·lacions com corrals, quadres, patis..., i també conrear les terres que li pertoquin conforme ho manen els bons usos i costums.

A part, el masover fa les funcions de representant i home de confiança del propietari; vigilant els altres parcers de la finca de les possibles irregularitats que aquests poguessin fer. Àdhuc, era l'encarregat de recaptar-los les parts de la collita corresponents a l'amo.

El Dret Civil Català especifica que el contracte de masoveria "neix i s'extingeix en el període que dura un cicle, és a dir, un any agrícola"; però aquest pacte, si les dues parts hi estan d'acord, té un caràcter indefinit; excepte que aquest es trenqui pel motiu de frau per part del masover en la valoració o lliurament dels fruits; o l'incompliment de les obligacions que pertoquen al propietari.

Can Ginebreda és un esplendorós casal, a la vessant nord del turó del Montcau. La seva antigor –segons consta documentalment– se'n va més enllà dels cinc-cents anys. Aquest mas, fins no fa gaires dècades, era un petit món quasi del tot autosuficient. S'hi conreava vinya, hi havia camps d'oliveres, tenien ramat d'ovelles propi, a part d'una ramada transhumant que baixava anualment de Castellà de n'Hug a passar la hivernada, gràcies al qual s'obtenien fems complementaris per adobar els conreus. Estava ben equipat amb cellers per a l'elaboració del vi, com també de trull per a l'obtenció de l'oli.

Quan les tasques agrícoles afluixaven, feien altres feines complementàries, com era la neteja del bosc de la rodalia per a l'obtenció de carbó vegetal i la confecció de fogots per al seu posterior ús com a combustible als forns de pa i teuleries. Però el producte més conegut i apreciat de can Ginebreda era la seva calç, que es va produir fins a les primeries dels anys seixanta. En aquests forns, depenent de la demanda i de l'època de l'any, hi podien arribar a treballar fins a vuit persones de les poblacions veïnes. La importància d'aquesta activitat és prou palesa per les nombroses restes de forns que hi ha escampats per la contrada.

Els grans canvis demogràfics i econòmics soferts en el darrer mig segle van portar l'abandonament de moltes zones de muntanya per anar a cercar millors condicions de vida a la plana. Al Penedès, aquest fet va comportar que molts masos que estaven ubicats als costers de les seves serralades passessin a convertir-se en un munt de runes. Per sort, els masovers de can Ginebreda es van resistir a marxar i encara avui aquest mas conserva molta part d'aquella vitalitat del passat.

L'home és un actiu agent transformador del territori. Malauradament, el paisatge creat per ell si no es vetlla es perd irreversiblement, a diferència dels ecosistemes naturals que tenen la particularitat que es van regenerant espontàniament.

Recorregut

 

Aquest recorregut transcorre per la vessant nord del massís d'Ordal, en una de les zones millor conservades amb un gran valor paisatgístic i natural; a part, aquesta raconada ha tingut la sort de no ser degradada per cap pressió urbanística, com han patit altres indrets d'aquesta interessant muntanya.

A la carretera C-243 de Sant Sadurní a Gelida, passada la bonica masia de can Martí de Dalt ve el torrent de can Garró. Just passat el pont, surt una estreta pista, a mà dreta, que és per on seguirem. Al cap d'uns pocs metres trobarem una construcció que alberga un pou, lloc on aparcarem el vehicle. Continuarem a peu per l'evident camí de carro; deixarem una cruïlla, a la dreta, que ens portaria a can Garró. Seguirem, a l'esquerra, resseguint el camí que va guanyant alçada, fent alguna que altra giragonsa. En una d'aquestes, trobarem els forns de calç del Sergué.

En arribar a les proximitats de can Ginebreda, toparem amb la font del mateix nom. Indret d'ufanosa vegetació i lloc idoni per fer una mossada. Des de la font, continuarem per la dreta per un camí pista marcat amb ratlles blanques i vermelles que és el GR-5 "Sitges-Montserrat", que ens portarà sense pèrdua quasi a dalt del Montcau; però abans passarem per la font del Noguer i pel corral derruït de can Ginebreda. Ja a dalt la carena veurem el poble d'Ordal, deixarem el camí marcat per continuar, a l'esquerra, fins al Montcau (644 metres); aquest turó és una guaitanda excepcional que ens permetrà visualitzar una gran extensió de país.

Davallarem per la pista en sentit contrari i que va resseguint una carena fins arribar a un ampli coll, a l'esquerra del qual neix un corriol que descendeix pel fondo de les Comes. Molt aviat trobarem que el sender es bifurca, caldrà continuar per l'esquerra; i ja, sense cap més entrebanc, arribarem a la font del Noguer, on empalmarem amb el camí que hem fet servir de pujada, el qual desfarem per anar a buscar el vehicle al pont de cal Garró.