18. EN EL LÍMIT

Castellot de Castellví

Vessant nord del Castellot.

Ara fa alguns mesos que es va presentar a l'opinió pública l'informe de la comissió de la nova reordenació territorial i administrativa de Catalunya, o també conegut més popularment com "l'informe Roca", aixecant la polèmica i la disconformitat de la majoria dels municipis afectats.

Aquest document a grans trets preveu que la divisió de Catalunya passi de quatre províncies a 6 vegueries. Es crearien 6 noves comarques a les 41 ja existents i desapareixerien els municipis inferiors a 250 habitants. En les nostres comarques aquesta proposta provoca que el nostre paisatge municipal i comarcal quedi força afectat tant amb una pèrdua de població com territorial. Al Baix Penedès, un dels municipis que guanyaria territori seria Sant Jaume dels Domenys, que incorporaria les poblacions d'Aiguaviva, que pertany al Montmell, i el Pla del Manlleu, que és d'Aiguamúrcia; però Bonastre passaria a la comarca del Tarragonès i Masllorenç i el Montmell anirien a l'Alt Camp.

En l'Alt Penedès ens trobem que Sant Llorenç d'Hortons i Gelida s'incorporarien a la nova comarca de Llobregat Nord; Sant Quintí i Mediona passarien a l'Anoia; Santa Fe seria absorbit per la Granada, com també la barriada de la Garrofa, que actualment és d'Avinyonet del Penedès; i el petit municipi de Puigdàlber esgarraparia 140 hectàrees que pertanyen al Pla del Penedès. Però sens dubte el cas més paradoxal és el de Castellet i la Gornal, ja que l'any 1987, per tal d'adaptar-se a una nova realitat comarcal, va deixar el Garraf per passar a l'Alt Penedès. En aquest estudi el fan desaparèixer, quedant agregat la major part a l'Arboç, excepte la franja de les Casetes i Rocallisa que els annexionaria Bellvei. Com a conseqüència, els seus habitants tornarien a canviar de comarca anant al Baix Penedès i, a més a més, de província, passant a Tarragona.

Trobem que el Penedès, en el transcurs del temps i dels esdeveniments de la història, els seus límits s'han anat modificant i ha estat administrat per diferents institucions. Sense voler anar més lluny, a principis dels segle XIII, el rei Jaume II divideix el territori català tant política com administrativament en Vegueries. El Penedès va quedar enclavat en la vegueria de Vilafranca, aquest model va perdurar fins a principis del segle XVIII. Com a conseqüència de la Guerra de Successió, el Principat va perdre els seus drets i llibertats i l'any 1716 es promulga el Decret de Nova Planta; entre moltes coses, va dividir el territori en dotze Corregiments, a part de la Val d'Aran que tenia un règim especial. Durant la invasió napoleònica, Catalunya va ser administrada amb mentalitat francesa, repartint el nostre país en quatre Departaments. El Penedès quedà inclòs dins el Departament de Montserrat.

L'any 1833 neixen el que són actualment les províncies, amb una gran similitud als departaments francesos. L'any 1931, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, es crea la ponència de la divisió territorial, encapçalada pel geògraf Pau Vila, que a partir de les àrees d'influències dels mercats setmanals organitzà la divisió de la Catalunya comarcal actual. L'any 1987 hi va haver l'última reestructuració, creant-se tres noves comarques: la del Pla de l'Estany, Pla d'Urgell i Alta Ribagorça; com també el canvi de comarca per als municipis que ho van desitjar.

Ja fa més de 70 anys que es va dissenyar la distribució comarcal de Catalunya, però en aquest espai de temps per tota una sèrie de factors, com els grans canvis demogràfics soferts al país, les noves vies de comunicació, el sistema sanitari i la xarxa hospitalària ha fet que aquest model d'en Pau Vila en algun indret hagi quedat desfassat. En el futur, quan es decideixi retocar, posar al dia aquest delicat tema, seria bo que a part del criteri dels tècnics i del consens polític entre les diferents administracions, és del tot indispensable que es tingui en compte el parer dels ciutadans afectats.

Recorregut

 

La pujada del Castellot per aquest itinerari té l'interès en què, una part d'aquest, ressegueix el límit termenal entre els municipis de Sant Jaume dels Domenys i Castellví de la Marca. Però al mateix temps també llinden les comarques de l'Alt i Baix Penedès i les províncies de Barcelona i Tarragona. A més, el Castellot és un indret que està estretament relacionat amb els límits, ja que en un temps va ésser el confí de la Marca, fent de frontera entre sarraïns i cristians.

A l'església de Sant Sadurní s'hi arriba pels pobles de la Múnia i dels Masets dels Cosins, seguint la carretera BV-2176. La caminada comença davant d'aquesta històrica església. Continuarem per l'esquerra, per un camí pista que va planejant entre mig de les vinyes, en direcció sud. Passarem a fregar per la masia fortificada de la Torreta i seguint sempre recte arribarem a la cruïlla de cal Planas. Seguirem per la dreta i a mitja pujada, a l'alçada de cal Punxa al cantó esquerra, trobarem una fita termenera; des d'aquest lloc, fins a dalt de la pujada del Punyal, el camí va resseguint el límit termenal. En arribar a les Casetes d'en Gomila, deixarem l'ample camí a l'esquerra per continuar recte per una pista que s'enfila coster amunt; quan aquesta canvia de direcció cap a la dreta, trobarem marques vermelles que al cap d'uns cinquanta metres ens conduiran a trobar l'antic camí. Deixarem la pista per continuar per un senderó a l'esquerra que va vorejant tota la muntanya fins a empalmar amb la pista de la pujada del Punyal (senyalitzat amb ratlles vermelles). Continuarem seguint la pista a la dreta fins a arribar a una cruïlla on es divisa el Castellot; llavors, anirem per una pista a la dreta que suaument va guanyant alçada i que sense cap entrebanc ens guiarà fins al peu de la torre del Castellot.

Per retornar al punt de partida tenim diferents alternatives, la més interessant és descendir cap a la cova del Castellot, seguint el dretut camí que contorneja la paret nord. En arribar a un ressalt vertical de roca trobarem una ferma cadena que ens ajudarà a desgrimpar-lo. Després, continuant per l'esquerra, seguirem un camí que arran de cingle ens durà a trobar una pista. Aleshores la seguirem, a la dreta, en sentit descendent fins a l'església de Sant Sadurní.