19. Els Colls

Contraban a les cales del Garraf

Raconada de la cala Xica i al fons la punta Grossa.

Qui és el que anant a Andorra no s'ha trobat que a la tornada el seu vehicle ha estat regirat de dalt a baix pel funcionari duaner de torn, buscant aquells productes que per la seva quantitat o qualitat poden ser sospitosos de fer contraban. El contraban és una activitat comercial il·lícita que rau en la introducció de mercaderies, eludint els aranzels del país corresponent. Encara avui, en el gran espai econòmic i de lliure comerç de la Unitat Europea, hi ha productes de tercers països que entren a la Comunitat d'una manera il·legal; sobretot, articles gravats amb forts impostos ja que són els més cobejats pels contrabandistes, perquè generen molts guanys.

Sovint, el contraban es relaciona a una activitat transfronterera; encara que tradicionalment les dues vessants pirinenques eren un únic espai integrat, amb forts vincles humans i comercials. Però aquesta relació ancestral es comença a espatllar a partir del Tractat de Pau dels Pirineus (1659); quan França i Espanya comencen la lenta però efectiva delimitació territorial entre els dos estats. Però no va ésser fins a meitat del segle XIX que aquesta fictícia ratlla divisòria va començar a funcionar; en part, a causa del proteccionisme dels mercats interiors que van contribuir al fet que els passos fronterers s'impermeabilitzessin efectivament contra l'intrusisme de productes de l'altre cantó.

Per les poblacions de les valls, aquest nou fenomen que va ser la frontera va portar el trencament d'un comerç secular, privant-los d'una font de recursos important. Com a alternativa a aquesta crítica situació sorgeix el contraban, que comporta més riscos però al mateix temps uns beneficis més lucratius.

Antigament, l'activitat del contraban necessitava la implicació de molta gent i en molts casos la complicitat dels qui tenien la tasca de perseguir-lo. Tanmateix, aquest negoci no ha estat del tot negatiu; ja que a part d'escapolir-se de pagar els impostos, depenent del moment històric, va ésser un motor econòmic que va crear riquesa en apartades zones on no era possible altra ocupació. Quasi sempre el producte predilecte per fer contraban és el tabac, encara que depenent de la situació política i de la demanda del mercat es poden trobar els articles més inversemblants. A tall d'exemple, trobem que a principis del segle XX entraven a la península molts animals i bestiar d'estranquis procedents de França. En canvi, en la contesa de la segona Guerra Mundial, a Europa hi va haver una gran mancança de llana; a les comarques del sud dels Pirineus va néixer un important trànsit de paquetaires que, per esquerps camins de muntanya, entraven llana d'amagat a la neutral Andorra, lloc des d'on després es canalitzava aquest gènere. De tornada els contrabandistes aprofitaven per carregar cafè, sucre i medicaments.

Una altra modalitat de contraban és el costaner, la importància del qual en el passat es veu reflectida avui en dia en la xarxa de vigilància que eren els camins de ronda i casetes de carrabiners que encara queden escampats per tot el litoral. A la zona Penedès-Garraf també hi havia moviments de desembarcaments de mercaderies, quasi sempre en llocs abruptes, apartats i amagats i amb possibilitats d'esmunyir-se en cas d'ésser descobert. Els indrets més habituals eren les costes del Garraf, els Colls, el Roc de Sant Gaietà i el Francàs. Èpoques de molt contraban va ser abans i, sobretot, després de la Guerra Civil. Segons recorden algunes famílies amb avantpassats que es dedicaven esporàdicament a aquest menester, la feina consistia en anar a replegar el carregament a la platja per portar-lo a amagatalls predeterminats. Després uns altres agafaven el relleu i l'anaven a recollir; així, si algú era enxampat mai podia delatar la resta de l'engranatge ja que no es coneixien.

El contraban, com tota ocupació il·legal, és fosc i opac, però malgrat això és un món ric d'anècdotes plenes d'enginy i picaresca, que a més d'un li va reportar una quantiosa fortuna. Fins i tot interessants paratges com els Colls n'han estat un indispensable col·laborador, convertint així el paisatge en un còmplice involuntari d'aquesta activitat.

Recorregut

 

Els Colls és un espai costaner entre les poblacions de Vilanova i Sitges; amb ufanoses pinedes i petites cales entremig de penya-segats. És un dels pocs indrets de la marina que la golafre empenta urbanística no ha castigat gaire; en part gràcies a la mobilització ciutadana per tal d'evitar que aquesta contrada acabés com altres molts llocs del nostre litoral. Encara que la manca de control, la forta pressió humana que rep en determinades èpoques de l'any i, sobretot, la infraestructura i l'intens trànsit ferroviari devaluen una mica aquest interessant paratge.

Aquest recorregut és molt senzill de seguir, ja que molta part coincideix amb la ruta del les cales del Garraf que està perfectament indicada amb plafons informatius i senyalitzada amb ratlles horitzontals blanques i verdes.

Sortirem de Vilanova, des de la platja de la Farola, lloc amb molt d'espai per poder aparcar. Continuarem pel carrer de pujada que passa per davant de l'ermita de Sant Cristòfol, després salvarem la via del tren per un pont estret i aeri. Seguirem, per la dreta, ja per l'antic camí dels Colls; el camí carener arribarà a uns antics dipòsits d'aigua i seguidament trobarem una important cruïlla, que la seguirem a la dreta en direcció a la masia dels Colls, lloc on es va allotjar el dictador Franco en alguna de les seves estades a Catalunya. A continuació, anirem per l'esquerra, per un vial nou on estan construint una urbanització. En acabar aquest, ja sempre seguirem per camí de terra que va resseguint comes i fondalades d'abundosa vegetació.

Primer passarem per la coma de la Guineu, a continuació pel fondo de les Mesquites i quan el camí arriba al puig del Codolet, justament a l'alçada del tercer túnel del ferrocarril, deixarem la vessant de la muntanya per encarar-nos cap a mar, cap a la punta de les Coves. Si seguim en sentit a Sitges, trobarem a la seva part més baixa la boca del curiós avenc del Gegant. Per tornar a Vilanova ho tenim fàcil, només ens caldrà recórrer al nostre gust els corriols que van contornejant les puntes, cales i penya-segats d'aquesta part de la marina.