20. Camí de l'Hospitalitat

De l'Hospital de Vilafranca a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls

Hospital d'Olesa de Bonesvalls.

Hauríem de capbussar-nos mil anys enrere en la història per veure les precàries condicions de vida en què es trobava la majoria de la població, per entendre el per què del naixement de la institució dels hospitals; en aquell món medieval on l'assistència social i sanitària no era com ara, que recau en els poders públics, sinó que era impartida per l'Església i sufragada per l'almoina dels seus feligresos.

Aquests establiments varen sorgir en una societat extremadament religiosa, on l'Església es trobava present en tots els àmbits de la vida, controlant i tutelant fins l'últim ressort d'aquella col·lectivitat. En aquells temps, per tal que als creients se'ls perdonessin el seus pecats i tinguessin assegurada la vida eterna, era molt habitual practicar la caritat i sobretot llegar una part de les seves deixes testamentals a les institucions que s'encarregaven de vetllar pels pobres. Molt aviat, gràcies a aquestes donacions varen sorgir per tot el territori un gran nombre d'hospitals que donaven atenció i manutenció als malalts pobres, com també serveis metges, encara que aquesta ciència en aquella època tenia un coneixement prou migrat.

També hi havia hospitals que a part tenien altres funcions com era la de donar acolliment als vianants que per diferents raons es desplaçaven en un món on hi havia entrebancs de tota mena, amb una xarxa viària deficient, descuidada i exposada a greus perills per falta de seguretat; tant a causa de bandes de malfactors que es dedicaven a assetjar als transeünts com també el risc potencial d'acabar en la boca d'un animal salvatge.

Toponímicament i arquitectònicament, encara trobem en molts indrets la petjada d'aquests establiments. Uns casos prou singulars en són els topònims Hospitalets. Hospitalet del Llobregat, avui dia una gran ciutat dins el mosaic urbà de l'àrea metropolitana de Barcelona; li deu el seu nom a l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Provençana on hi havia l'Hospital de la Torre, que donava resguard als pelegrins que en arribar a Barcelona trobaven les portes de la muralla tancades.

D'hospitals també en trobem en els camins que trascollen les aspres muntanyes dels Pirineus, aquests estan estratègicament emplaçats en les dues vessants; donaven suport als agosarats vianants que s'atrevien a passar per aquells desolats paratges. En el cor dels Pirineus, on convergeixen les valls de Luchon, D'Aran i Maladeta trobem un tramat d'aquests llegendaris establiments com el Hospice de France, Hospital de Vielha i el de Benasc. La importància d'aquests hospitals va perdurar durant segles i van ser la clau perquè aquestes valls estiguessin comunicades entre elles, evitant-los d'un total aïllament ja que aquests passos per les seves característiques geogràfiques quedaven barrats per la neu com a mínim durant tota la hivernada.

També les grans rutes religioses que atreien a molts devots pelegrins van ser llocs on va florir aquest tipus d'acolliment. A l'Edat Mitjana un dels grans destins va ser Sant Jaume de Galícia i sobretot l'anomenat camí Francès que va canalitzar un gran corrent humà, comportant la construcció d'una fantàstica xarxa d'hospitals.

El Penedès no va ser aliè a aquest fenomen evolutiu amb la implantació d'hospitals, un bon exemple en són el munt d'hospitals que hi havia en l'antigor escampats per les nostres comarques; tant en la seva vessant assistencial com en la d'acolliment. Potser el que sobresurt pel seu valor històric i arquitectònic és el d'Olesa de Bonesvalls, que està estratègicament situat en l'antic camí de Barcelona a València. Aquest hospital va ser fundat l'any 1262, vint-i-tres anys més tard es creu que ja estava acabat, ja que s'hi va allotjar el rei Pere II abans de la seva mort. Aquest establiment va donar acolliment durant segles fins que la construcció de la nova carretera del port d'Ordal, a les acaballes del segle XVIII, li va treure protagonisme.

Aquest any és el 600 Aniversari de la Fundació de l'Hospital Vell de Vilafranca; per festejar aquest esdeveniment s'estan celebrant tot un seguit d'activitats, entre elles, una caminada popular entre l'Hospital de Vilafranca i el d'Olesa. Aquest recorregut vol rememorar el secular pas de vianants, ja que aquests en el transcurs del temps van ajudar a la difusió de coneixements i trànsit d'idees amb la conseqüent evolució de la nostra societat. Tanmateix, aquest itinerari vol recordar que en aquest món individualista i abocat a uns criteris econòmics i consumistes, el concepte d'hospitalitat és un valor tan vigent i necessari com ho era mil anys enrere.

Recorregut

 

Aquest recorregut arrenca des de l'antic hospital de Sant Pere, a partir d'aquí traspassarem tota Vilafranca en sentit nord, en direcció al pont del Carril. A l'alçada de les indústries Peyton ens decantarem a la dreta per anar a trobar el característic camí de Melió que està flanquejat per imponents plataners. A continuació traspassarem la nova variant N-340 per un pas soterrat i la A-7 per un pont. Seguirem per l'evident camí deixant alguna que altra cruïlla a cada cantó.

A l'entroncar amb el camí enquitranat Rossend Montané, continuarem per l'esquerre uns pocs metres. En arribar a la cruïlla de cal Colàstic, agafarem el camí de la dreta que ens portarà a l'església de Sant Pere Molanta. Traspassarem la carretera de Sant Pere de Ribes continuant per un camí asfaltat que ens portarà a cal Rei Sec; aquí caldrà seguir per la dreta, per un evident camí de terra, fent alguna que altra giragonsa, i ens deixarà a can Suriol de Dalt. Passada aquesta imponent masia, ens decantarem a l'esquerra fins arribar a la bonica masia de cal Grasses. D'aquí continuarem per la dreta i una mica abans de cal Ferret deixarem la pista principal per anar a l'esquerra, pel camí Ral, fins al poble de les Gunyoles. Caminarem tot el carrer del Calvari i un tros del camí de l'Arboçar, continuarem per sota la cinglera de la cova Gran, on hi ha les instal·lacions del pessebre vivent.

En trobar la carena descendent al Pujol, traspassarem la tanca i davallarem per un corriol que al cap d'uns 200 m es decanta a la dreta, per anar a trobar la pista del fondo dels Pedregàs que seguirem en sentit descendent fins a trobar un petit pont del torrent del fondo del Corral. Aquí traspassarem una pista, per anar pujant per un sender en diagonal que ens conduirà a la casa enrunada de ca l'Eixut. Davallarem per la dreta per l'obaga de la Cauma. En trobar una vinya, ens decantarem a l'esquerra per trobar la pista que ressegueix el torrent de la Passada que ens guiarà al pont de Garró. Pocs metres abans d'arribar a la carretera d'Olesa, continuarem per la dreta i en traspassar el torrent de la Gavarra, deixarem la pista principal i continuarem per l'esquerra. Amb un camí ascendent i ben marcat, ens durà a la bassa i casa de la Gabarra. Traspassarem la carretera, seguirem primer pel costat esquerre d'una vinya i després pel mig del bosc per tornar a creuar la carretera.

Davallarem tot d'un plegat cap al fondo de cal Malet, per després remuntar, amb una ziga-zaga cap al llom de la carena. A partir d'aquí, el camí continua contornejant per sota de la carretera. En arribar al restaurant de cal Joan, a l'alçada d'un pivet, la senda descendeix cap a cal Camat. El camí, en fregar un sobtat tomb de la carretera, es decanta a la dreta per anar a trobar el carrer del Fitó. I ja sense cap mena de pèrdua arribarem a l'Hospital d'Olesa.