21. El correu rural

De Pontons a can Soler d'en Roset

Can Soler d'en Roset.

Fer una ullada a la nostra bústia per si tenim correspondència és una de les rutinàries feines diàries que fem molts ciutadans. El que ja no és tan normal és pensar en tot l'engranatge que necessita una carta des que li posem el segell fins que arriba a la seva destinació. L'organisme encarregat d'aquesta tasca és "Correos y Telégrafos, S.A.", aquesta és una societat estatal que actualment depèn del Ministeri de Foment i que cada dia té la gegantina taleia de repartir correu a 19 milions d'adreces. Per fer-nos una idea d'aquest embalum, solament a l'any 2000 Correus va distribuir 5.127 milions d'enviaments postals.

Probablement, el primer servei de Correus el va crear el rei persa Alexandre el Gran, per tal de tenir contacte amb el seu vast imperi. Tanmateix, com altres molts avenços, la civilització romana va ser una pionera en perfeccionar aquest servei. L'emperador August va crear un cos que tenia com a funció la distribució dels missatges entre la classe dirigent; i sobretot l'estar comunicat constantment amb els comandaments de les seves legions.

A l'Europa de l'edat mitjana, a mesura que es va anar enfortint el poder de les monarquies, es va tenir la necessitat de crear institucions que s'encarreguessin de rebre i enviar informació amb rapidesa i diligència. Majoritàriament en aquesta època el transport del correu es feia a peu, a cavall o en vaixell, encara que també es feien servir coloms missatgers i senyals de foc i de fum.

La Corona Catalana Aragonesa no va ser una excepció a la posada en marxa d'aquests serveis. En el regnat de Jaume I ja existia la confraria dels correus o troters, que va perdurar fins al segle XVIII. Aquesta institució tenia la funció de portar missatges entre les ciutats més importants de la confederació, com València, Saragossa i Barcelona, on tenia la seva seu. Estava comandada per un mestre i diversos majorals, com també els oficials aposentadors que eren els encarregats de donar allotjament als emissaris.

A l'Espanya de Carles V, el correu es va convertir en un monopoli que dominaven unes poques famílies, els Tassi tenien el privilegi de controlar les comunicacions entre Espanya, França Alemanya i els Països Baixos. A l'any 1525, per tal de mantenir una constant comunicació amb Amèrica, es crea el Correus Major de las Índies, vinculada a la família Galíndez de Carvajal. El primer correu regular entre Madrid i Barcelona mitjançant el relleu de diversos missatgers no va ser fins a l'any 1610.

A casa nostra, el servei de correus, com l'entenem actualment, no va ésser fins a partir de 1706, quan Felip V va abolir tots els privilegis postals, tant a l'interior de la Península com el de les Índies. A l'any 1718, Correus es reorganitza com un servei estatal, encara que tot aquest procés d'implantació per tota la geografia de la Península no va quedar clos fins a l'any 1860, quan la correspondència arriba diàriament a tots els municipis.

Sens dubte, el gran repte històric d'aquesta institució ha estat portar el correu fins a les zones rurals més apartades. Un exemple prou il·lustratiu seria el cas de Pontons, que en el seu municipi té més de 50 masies escampades. En Modest Segura va ésser el carter que durant 26 anys (1950-1976) es va encarregar de repartir la correspondència, a peu, per tot el terme. Hi havia masies que per arribar-hi ja tardava més d'una hora, en Modest recorda que se'n va fer un tip de caminar. Els primers anys havia d'anar a peu a recollir i portar les saques de cartes a Torrelles de Foix. Més tard, a costa del seu magre sou, l'empresa d'autobusos "Hispano Igualadina" els hi pujava fins a Pontons. Amb els anys va aprendre que repartir cartes els dies festius li estalviava moltes passes, ja que la majoria dels veïns de les masies d'aquella època baixaven als Cafès de Pontons a fer vida social.

Avui dia, una llarga llista d'avenços tecnològics ha fet canviar l'hàbit de comunicar-se en carta, ja que hi ha sistemes que permeten comunicar-nos amb una altra persona instantàniament, però això no comporta que una part molt important del nostre correu encara ens arribi pel sistema tradicional. En aquestes ratlles, voldria aprofitar per agrair la feina del col·lectiu de carters que, moltes vegades amb medis precaris i posant-hi molta il·lusió per la seva part, ens fan arribar puntualment la nostra correspondència.

Recorregut

 

En aquest recorregut, a part de passar per paisatges interessants i d'admirar importants joies romàniques com l'ermita de Sant Joan de la Muntanya, també resseguirem els camins que en Modest Segura feia servir quan repartia les cartes a les masies de la contrada. A l'entrada del poble de Pontons anirem per la carretera en direcció a Vilafranca del Penedès. Al cap d'uns 300 m, a la dreta, veurem un rocallís esglaonat que és on comença el camí vell de Sant Joan (trobarem que està marcat fins a mas Fonoll amb uns punts de pintura verda). Aquest va guanyant alçada per una feixa mig penjada sobre la carretera.

Més endavant trobarem una pista que planerament ens portarà a la casa de Sant Joan. Passada aquesta, i abans de la font, surt un carrerany, a la dreta, que amb alguna que altra giragonsa ens portarà a l'encinglerada i bonica ermita de Sant Joan de la Muntanya. Després seguirem per un camí pista que puja suaument fins a trobar una cruïlla amb un pal indicador. Deixarem la pista que davalla a la dreta, per continuar, a l'esquerra, per la pista que va guanyant desnivell fins arribar a la casa aterrada de mas Fonoll. Seguirem per l'esquerra, travessant grans esplanades de vinya, al passar aquestes arribarem a una cruïlla anomenada la Collada. Continuarem recte per la pista fins arribar al conjunt de cases de cal Benet, cal Pigó i cal Sepró. Deixarem una pista a l'esquerra, per continuar per una pista a la dreta que ens durà a l'antiga i bonica masia de can Soler d'en Roset. Poc després de passar aquesta, deixarem la pista principal que ens portaria a la Plana Matània, per agafar un camí de carro a la dreta, que a poc a poc va desapareixent i que es transforma en un corriol mig perdut, entre la partió de camps conreats, que més o menys ressegueix la comesa que porta l'energia elèctrica a can Soler. En traspassar el torrent ras de la font de la Gatelleta, és on es torna a fer visible aquest antic camí. En arribar al coll d'Omet, deixarem la pista a la dreta per anar seguint la que davalla a l'esquerra per la costa de can Marçal i que sense cap mena d'entrebanc ens portarà fins a la urbanització de la Font de Sant Bernat, ja a les portes del poble de Pontons.