22. Un passeig per la història

La carrerada de la Cerdanya

Pi del Barba.

La carrerada és el nom que reben els camins que tenen dret de pas els ramats de bestiar en els seus desplaçaments, tant en la província de Barcelona com en les comarques de marina i zones interiors com la Segarra. També en els Països Catalans trobem altres designacions per a aquestes vies, com per exemple el Lluçanès els hi diuen camins ramaders, en la part de Ponent i la Franja s'anomenen cabanyeres, en les terres de l'Ebre Lligallos i en les demarcacions de Castelló Assagadors. Aquests camins acostumen a estar ubicats en la part més pobre del territori per tal de no treure espai a les activitats agrícoles. Solen passar per les carenes o per les fondalades de les valls, on habitualment hi ha les partions municipals.

Si miréssim atentament els antics eixos de desplaçament de bestiar transhumant a la Catalunya oriental i central veuríem que gràficament s'assemblen a un arbre. De les pastures estiuenques de l'alta muntanya surten importants branques que convergeixen en un robust llarg tronc que porta cap a les comarques marítimes, i a l'arribar aquí es divideix en una multitud de petits ramals imitant, figurativament, a les arrels d'aquest arbre gegantí. Els dos extrems de la figura reflecteixen que les característiques del clima i de l'aprofitament del territori són prou diferents; mentre a l'estiu a les extenses prades pirinenques hi ha espai per a grans ramades, a l'hivern a les comarques de la marina, forçament conreades i parcel·lades, fan que el nombre de bestiar hagi de ser molt més minso per tal de conduir-lo sense provocar malmeses als conreus.

Per trobar l'origen d'aquests camins, hauríem de remuntar-nos quinze mil anys enrere. A Extremadura, Andalusia i Castella on la relació entre la transhumància i les "cañadas" ha esta més estudiada. Tot sembla indicar que aquest fenomen va ésser provocat quan Europa va quedar envaïda pel gel, excepte la minsa franja del sud d'Andalusia i l'Algarve portuguès, convertint aquests territoris en un refugi d'una espessa amalgama d'espècies botàniques i faunagístiques que més tard serien les encarregades de tornar a colonitzar tot el continent. A l'anar-se retirant el glaç i ser més llarg els estiatges, els herbívors portats pel seu instint cada cop es desplaçaven a més distància per tal de trobar aquell herbatge original. L'home del neolític al fer-se sedentari i ramader, segurament també va tenir la necessitat de buscar pastura depenent de l'estació i molt probablement van seguir el rastre que van deixar durant mil·lenis els animals salvatges.

El Penedès, Garraf i Camp de Tarragona a causa de la seva privilegiada ubicació geogràfica és una zona que d'antuvi ha estat receptora d'una transhumància hivernal procedent majoritàriament del Pirineus Oriental. Diverses eren les carrerades que arribaven a les nostres contrades però la que destaca pel seu valor històric és la de la Cerdanya ja que aquesta es una de les primeres referenciades a Catalunya, surt esmentada l'any 1055, en una donació d'una propietat en les rodalies del nucli de l'Arboçar en un document, trobat en el diplomatari de Santa Maria de Poblet, en el qual especifica que aquesta finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, coneguda actualment com la carrerada de la Cerdanya. Aquesta ruta, en el seu pas per les nostres comarques, ressegueix majoritàriament la carena litoral, des d'on naixien altres ramals de menor importància i que portaven a les excel·lents pastures que originaven els aiguamolls litorals –avui dia desapareguts per l'activitat de l'home– i que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra.

Coincidint amb l'exposició "Pastors i Ramats", el Museu de Vilafranca juntament amb el Centre d'Estudis Penedesencs i Centre Excursionista del Penedès organitzen, pel dia 28 d'abril, una transhumància popular que resseguirà aquest camí mil·lenari d'una manera inèdita i diferent per tal de conèixer una altre cara d'aquest important llegat que ha deixat aquests desplaçament estacionals de bestiar, com és la seva vessant arqueològica, visitant el murs de la carena de la font del Coscó que segons sembla indicar, per excavacions d'urgència estarien relacionats a tancats per l'estabulació d'animals que seguramanet daten de la Primera Edat del Ferro, que cronològicament en el temps correspondrien al segle VII abans de Crist.

Recorregut

 

Començarem aquesta excursió davant de la Casa de la Vila de la Plana Rodona (St. Miquel d'Olèrdola), en direcció a Vilanova per l'antiga carretera. Travessarem per un pont l'actual nova via fins a arribar a la cruïlla del camí asfaltat que mena a Viladellops, on toparem amb el GR-92 (color blanc i vermell) que seguirem sense pèrdua amb tendència a l'esquerra, passant per l'era de cal Catantingas. Després, en forta pujada, anirem guanyant alçada fins al cim del Papiol (383 metres). Vèrtex de dilatada panoràmica que albira des del mar fins a Montserrat, passant per la plana penedesenca. Aquí entroncarem amb la mil·lenària carrerada de la Cerdanya (que arrencava des de Vilanova, passant pel Puig de l'Àliga, i que resseguint la carena Litoral portava cap a la important cruïlla de les Gunyoles). Per una ampla pista baixarem cap a cal Marc, passat aquesta masia continuarem cap a la dreta per travessar la carretera d'Olivella (aquí deixarem momentàniament la carrerada de la Cerdanya per seguir per la de la serra de la Llampa).

Passada la barriada de cal Segarra, veurem a la nostra dreta la inconfusible silueta del columbari de l'Arboçar; i per camins amb roderes ben marcades fregarem l'antiga masia encastellada de cal Milà de la Torre, ja en el barri de l'Arboçar de Baix. A l'Arboçar de Dalt, hi arribarem sense cap entrebanc per la carretera. A l'alçada de la Societat, arrenca un costerut carrerany que s'enfila a dalt de la carena on hi ha el pi del Barba, aquí seguirem a la dreta per una pista acabada d'obrir que ens guiarà a la carena de la font del Coscó on hi ha les restes arqueològiques. A la tornada, desfarem el tros de pujada fins al pi del Barba, continuant recte avall pel llom de la carena de la Coma, que és un veritable camí de cabres, fent honor a la carrerada de la Cerdanya (cal posar atenció en no perdre les fites). A l'arribar a la cruïlla de l'Arboçar, continuarem a l'esquerra per la carretera d'Olivella, passant per davant de cal Bertranet. Dalt del coll ens decantarem, un altre cop, cap a cal Marc i d'aquí girarem a la dreta, seguint una pista que ens adreçarà al corral de cal Jesús. A continuació el camí davalla sobtadament fins empalmar a l'esquerra amb el camí de carro que porta a la masia de la Barquera. Passada aquesta, el camí torna a descendir cap a la riera del Sepulcre. A l'arribar a uns grans plans de vinya, anirem seguint a prop de la riera fins a trobar el pas per agafar el camí asfaltat que ens retornarà a la Plana Rodona.