23. L'espeleologia i els carlins

L'avenc de Carles V

La boca de l'avenc des de l'exterior.

L'espeleologia és l'activitat que té com a finalitat l'exploració del món subterrani, però aquesta afecció va molt mes enllà de la simple vessant esportiva o de la recerca d'una dosi d'aventura, ja què també combina tot un conjunt de coneixements científics com la geologia, la biologia, la química, la hidrologia i la topografia, afegint-hi a més la necessitat de tenir una ferma formació tècnica per a la correcta utilització del complex material espeleològic, per tal de poder gaudir d'aquests desconeguts indrets amb tota seguretat.

Majoritàriament, el medi on es desenvolupa aquesta activitat és les coves i avencs. Aquests han estat excavats pel fenomen de la "carstificació ", és a dir, per la dissolució de les roques sedentàries ja que a causa de la seva composició química són atacades per l'acció de l'aigua. La diferència morfològica entre les coves i els avencs és que les primeres estan formades per galeries de desenvolupament horitzontal i els avencs són pous de recorregut vertical.

L'home prehistòric ja va tenir un estret lligam amb les cavitats, ja que en aquest indret va a buscar recer. L'aprofitament d'aquest aixopluc va ser unes de les claus per a la posterior evolució de la nostra espècie. Determinar el bressol de l'espeleologia és complex, però s'ha comprovat que 2.400 anys enrere els indis de Salts Cave a Kentucky (EUA) o la cultura maia de Guatemala i de Mèxic ja va tenir la inquietud o necessitat d'endinsar-se en el desconegut subsòl. Però no va ser fins al segle XVIII quan aquesta activitat va agafar empenta, sobretot per part dels nord-americans i els italians. Al segle XIX, com altres activitats relacionades amb la naturalesa, els francesos hi van contribuir d'una manera efectiva, tant en avenços tècnics com en nous conceptes exploratoris, creant les bases del que seria l'espeleologia moderna. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en aquesta activitat. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. Però el veritable pare de l'espeleologia catalana va ser Norbert Font i Segué (1873-1910), el qual, a l'any 1897, a resultes de la seva tasca investigadora, publicà el primer catàleg espeleològic de Catalunya, on esmentava 333 cavitats.

El carlisme va ser un moviment que va sorgir a la mort de Ferran VII, ja que aquest rei, pel fet de no tenir descendència masculina, va abolir la llei sàlica que impedia governar a les dones; i va nomenar com a hereva al tron a la seva filla Isabel. Però el germà de Ferran VII, Carles V, s'hi va oposar i es va convertir en pretendent a la Corona. Tanmateix, aquest conflicte no solament tenia un caire successori sinó que hi havia altres raons de fons, com la rivalitat entre dos models de societat antagònics: un el dels liberals o isabelins, que defensaven un estat modern nascut en la constitució de Cadis i que tenien com a referència les idees de la Revolució Francesa, i els altres els carlins o també anomenats reialistes o absolutistes, els ideals dels quals consistien en un estat tradicionalista, agafant com a valors Déu, pàtria i rei. Aquest bàndol va rebre sobretot el suport de les zones camperoles, ja que les reformes liberals van afavorir majorment a la burgesia urbana, condemnant a la misèria les zones rurals. Els principals focus d'influència carlina van ser dos: un al nord que comprenia Navarra i les províncies basques, i l'altre a l'est, País Valencià i Catalunya.

Aquestes ideologies es van enfrontar violentament durant una bona part del segle XIX, provocant tres guerres civils. La primera carlinada o Guerra dels Set Anys (1833-1840), la segona o Guerra dels Matiners (1846-1849) i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). D'aquestes batusses, les que van incidir més a les nostres comarques van ser les dues primeres. Una de les viles més actives de la facció absolutista va ser la Bisbal del Penedès, tant en l'aportació de caps dirigents com en el nombre de combatents. La relació entre els carlins i l'espeleologia és purament anecdòtica. En aquest conflicte una de les estratègies per aconseguir finançament econòmic per tal de pagar als components de les partides realistes era el segrest. L'avenc de Carles V (molt a prop de la Bisbal del Penedès) feia la funció de "zulo", és a dir era un dels llocs on encauaven a les seves víctimes fins que arribés el rescat demanat, ja que aquest indret per les seves característiques era de fàcil vigilància i no hi havia cap possibilitat de poder-se'n escapolir.

Recorregut

 

Aquest avenc porta el nom de Carles V en honor al que va ésser el pretendent de la corona per part de les forces reialistes. Per arribar-hi cal anar al poble de la Juncosa del Montmell i després agafar la carretera local que porta a Aiguaviva.

En arribar a coll d'Arca, deixarem el vehicle i seguirem a peu seguint la pista que està tancada al trànsit rodat amb una barrera de ferro. Resseguirem aquest ample camí sense pèrdua i quan s'hagi revoltat el primer llom carener de la serra de l'Arca (en el seu cim té una antena) la pista arriba a un coll característic. Deixarem aquesta i continuarem pel tallafocs en sentit ascendent i que va seguint per la clenxa de la serra (senyals vermells) fins arribar al punt més alt d'aquesta part del carener. A partir d'aquí hem de girar a l'esquerra, en sentit descendent, i en arribar a un petit collet farem una curta pujada, per continuar pel llom de l'esquerra. Al cap de pocs metres, a la banda dreta, quasi del tot inapreciable hi ha la boca de l'avenc (cal posar molta atenció a les fites i als senyals). Aquest bonic avenc té una petita boca per accedir-hi, però en l'interior es transforma en una gran cambra d'uns vint metres de llarg, té interessants formacions i la seva fondària és de quinze metres. Encara que espeleològicament tingui una dificultat fàcil, les persones que no estiguin avesades a aquest esport és aconsellable que vagin acompanyades per persones expertes en aquests tipus de pràctiques, com també cal portar el material adient.

De tornada, si volem allargar una mica més l'excursió, seguint el carener de la serra de l'Arca ens podem acostar fins al panoràmic cim del puig de la Cova que té una dilatada vista envers la marina.
.