25. La Costa

Punta de la Móra

Paisatgísticament, la costa catalana no és uniforme sinó més aviat tot el contrari, ja que té una acusada diversitat que dóna peu a un munt de singularitats naturals remarcables.
Geomorfològicament, presenta dues direccions prou diferenciades. Una és la costa de Ponent, que segueix aproximadament l'eix de sud-oest a nord-est i que va des de la desembocadura del riu Sènia fins al cap de Begur. I l'altra, la costa de Llevant que ressegueix la direcció de sud a nord i que va des de Begur a la ratlla amb França. Popularment aquestes designacions físiques o geològiques es desconeixen ja que es fan servir altres identificacions més imprecises, com són Costa Daurada i Costa Brava, que van néixer quaranta anys enrere com a reclam publicitari per a un incipient turisme. La Costa Daurada té anomenada per les seves extenses platges sorrenques amb aigües càlides. Aquesta denominació abastaria les províncies de Tarragona i Barcelona amb una longitud aproximada d'uns 330 km. En canvi la Costa Brava està tota inclosa dins la província de Girona. Majoritàriament és abrupta, amb nombroses cales i rompents de roca, i encara que en aparença sembla que sigui minsa, en la realitat la seva complicada sinuositat li dóna un perímetre de 220 km.
Però la costa és més que una fictícia línia topogràfica en un mapa, és el conjunt de diferents trets naturals que donen vida i personalitat a un paisatge, com poden ser les platges, les dunes, els penya-segats, les cales, els caps, els golfs, les badies, les illes, els deltes, els estanys i les maresmes litorals. La humanització d'aquests indrets ha tingut els seus alts i baixos ja que moltes zones, per les freqüents inundacions, no eren apreciades per a les activitats agrícoles, afegint-hi a més el problema de la insalubritat causada per la propagació de malalties com el paludisme. Malgrat aquests inconvenients, la nostra costa va atreure moltes civilitzacions. Encara avui podem trobar els seus rastres en un munt de llocs, com el poblat ibèric de Calafell. Els grecs també van triar el nostre litoral per bastir-hi les seves colònies al segle VI aC, bon exemple de les quals el tenim en les ruïnes d'Empúries. A més, als romans els va agradar la nostra marina i durant els seus segles d'estada ens van deixar un excepcional llegat arquitectònic que clarament es veu a la ciutat de Tarragona i els seus voltants. Però en canvi, a la baixa edat mitjana, entre els segles XVI i XVIII, la pirateria va provocar al litoral un reculament de població; un cas significatiu d'aquests estralls el trobem al Maresme, ja que aquest trasllat de població va donar lloc al fet que una vila tingués dos nuclis: el de "Mar" i l'altre, a l'interior, anomenat de "Munt" o de " Dalt".
Cap als volts de l'any 1930, a la costa va aparèixer un altre invasor; però aquesta vegada amb un caire ben diferent, ja que en determinats llocs van començar a arribar les primeres tongades de visitants interns, provinents de classes socials altes i benestants. Aviat hotels i mansions van urbanitzar tímidament els indrets més emblemàtics de la Costa Brava. L'acabament de la II Guerra Mundial i el posterior revifament econòmic mundial van portar a la popularització del turisme, essent durant dècades aquesta activitat un important motor de riquesa social. Malauradament, aquesta empenta econòmica unida a una descontrolada massificació turística van portar uns grans canvis al territori, ja que van afavorir una especulació urbanística sense límit que va malmetre molts dels encants de la nostra costa.
Sorprenentment, el fragment costaner comprès entre la punta de la Creueta i la punta de la Móra és un dels comptats indrets del litoral que no ha acabat capolat per aquesta insaciable activitat constructora, que té un model urbanístic molt allunyat de buscar un equilibri i un respecte amb el territori i l'entorn. Actualment, aquest bocí costenc està inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), essent una de les joies naturals més preuades de la nostra façana marítima catalana.

Recorregut

 

Encara que totes les èpoques de l'any són adients per conèixer aquests espais litorals, és a l'estiu, quan la calor pica de valent, el moment idoni per visitar-los, ja que podem combinar una magnífica caminada amb un bon bany en aquestes idíl·liques cales.
Per començar aquest recorregut ens caldrà anar cap a Tarragona ciutat i abans d'arribar-hi trobarem els indicadors per anar a la platja Llarga; d'aquí continuarem a peu per aquesta estreta platja quedant-nos a la nostra esquerra el càmping Les Palmeres. De sobte, passarem de la sorra a caminar per la roca, deixarem un camí ben fressat a l'esquerra que s'endinsa dins una ufanosa pineda, per continuar pel rocam arran de mar; a la mateixa punta de la Creueta veurem els perfectes solcs deixats en treure els blocs d'una pedrera romana (en aquesta zona n'hi ha unes quantes, la més impressionant és la del Mèdol). Abans d'arribar a la cala Fonda els penya-segats ens obligaran anar a buscar el camí que els voreja per la part superior.
El sender que davalla a la cala Fonda és evident però dretut, fa alguna que altra ziga-zaga. Aquesta platja és una preciositat ja que queda encaixonada entre mig de verticals parets terroses. Continuarem per l'esquerra resseguint els esculls on peten les onades, fins que la verticalitat del pendent ens obligarà a ascendir una altra vegada fins al cap del cingle, seguidament el camí passa a fregar la cala de la roca Plana, passada la qual continuarem resseguint el rocallós vora mar, fins que els cingles ens faran decantar a l'esquerra per uns senders ben marcats fins molt a prop de la característica torre de la Móra, que va ser bastida al segle XVI com a punt de guaita per controlar els possibles atacs dels pirates. En aquest lloc haurem de recular ja que las tanques a tort i a dret ens barren el pas. En el retorn podem buscar altres al·licients, com el de fruir d'un agraït bosc litoral amb una ufanosa màquia de garric i margalló. Però el veritable protagonista d'aquest racó és la pineda formada per clapes de pi blanc i pinyoner que arriben a arrelar fins a la mateixa vertical del penya-segat i que a causa del clima ventós de la marina s' han desenvolupat en sentit horitzontal. Encara que hi ha diversos camins que travessen aquest espai, el més recomanable és resseguir el sender que va per sobre dels espadats costaners on podrem admirar aquest paisatge tan peculiar, tenint sempre com a rerefons el blau intens del mar.
.

MUNICIPI	Tarragona
DIFICULTAT	Fàcil.
HORARI	A peu 2 hores.
CARTOGRAFIA	Aeroguia del litoral de Catalunya. Editorial Geoplaneta
OBSERVACIONS	Encara que aquest recorregut transcorri per cales i platges, cal anar ben calçat