26. 125 anys de la portada d'aigües a l'Arboç Seguint la canonada Caseta de l'aterrament de la font del Figuerot. Resclosa i caseta d'aterrament del pont de cal Ravella. Fites que assenyalen per on passa la canonada. Probablement la nostra existència no seria la mateixa si algun dia a les aixetes de les nostres cases deixes de rajar aigua potable i abundosa per solucionar les nombroses necessitats domèstiques. I és que aquesta aigua que arriba a les nostres llars és un dels avenços més importants que ha assolit la nostra societat del benestar. Malauradament, moltes persones ignoren aquesta categòrica i quotidiana realitat, i tenen l'equivocada idea que aquest element és una mercaderia més del nostre deliri consumista. A les nostres latituds l'aigua és un be escadusser, tant que el nostre deure com a ciutadans no s'acaba amb el fet tan senzill de pagar el corresponent rebut, sinó que pel bé de la col·lectivitat cal que tots agafem consciència que el seu ús ha de ser racional i responsable. L'aigua al llarg de la història ha estat una constant font de conflictes. I, segons els experts en geoestratègia, encara ho serà més en el futur, ja que té un paper important no tan sols en la part econòmica, sinó també en el benestar de la població. Només cal que veiem la polèmica i el debat social que ha generat el "Plan Hidrológico Nacional", més concretament les grans mobilitzacions de ciutadans a favor i en contra del transvasament de l'Ebre. Aquest any, justament, fa 125 anys de la portada d'aigües a l'Arboç. Aquest fet rellevant va ser promogut per Josep Gener i Batet, fill de la vila, que va fer fortuna en el negoci del tabac a l'illa de Cuba. Aquest indiano va oferir a fons perdut la respectable quantitat de cinquanta mil pessetes de l'època, si els vilatans posaven també de la seva part l'empenta econòmica necessària. Molt aviat la idea va agafar embranzida perquè es vivia una bonança econòmica, gràcies als bons preus del mercat del vi, ja que a la veïna França la fil·loxera havia aniquilat completament el conreu de la vinya. El 26 de novembre de 1876 quedà constituïda la societat de la portada d'aigües, amb 58 veïns que van subscriure 63 plomes d'aigua a 1.000 pessetes cada una (1 ploma = 2.000 litres diaris). L'aportació del senyor Gener va ser destinada a usos públics, com fonts, abeuradors i safareigs. La situació geogràfica de l'Arboç, a dalt d'un turó, no va facilitar les coses, ja que en una època en què no hi havia els avenços tècnics per elevar l'aigua, feia falta que l'indret de subministrament estigués suficientment enlairat perquè l'aigua arribés a la vila pel seu propi caient. Després d'estudiar les possibles ubicacions, es va decidir anar-la a buscar a la partida de Lligamosques. La complexitat de l'obra era evident, ja que havien de buscar una solució tècnica per superar tant els accidents geogràfics com el curt marge de desnivell disponible, solament quatre metres per salvar la distància de prop de 5 quilòmetres des de la sortida de la mina Vella fins a la part superior del dipòsit regulador. Aquestes obres van anar a càrrec de la casa Soujol i Cia. de Barcelona, i van comportar la construcció de mines, la instal·lació de canonades, la torre dipòsit i la posterior distribució als usuaris. Van començar el 16 de març de 1878 i el 13 de juliol del mateix any rajava a la vila el primer doll d'aigua. El pas dels temps i el conseqüent augment de la població i mes demanda d'aigua van fer que aquest subministrament fos del tot insuficient. Per solucionar-ho es van realitzar noves captacions per tal d'aportar més cabal la xarxa municipal d'aigües, fins al punt que l'abastament de Lligamosques va passar a tenir un paper testimonial. A més a més, amb el transcurs dels anys, la canonada havia quedat quasi obsoleta perquè la calç havia format concrecions de pedra tosca que limitava molt el pas de l'aigua. A meitats de la dècada 1980, la històrica canonada va deixar de fer el seu servei definitivament. Recorregut   Aquesta vegada us volem proposar un itinerari diferent i peculiar, ja que haureu de posar de la vostra part molta imaginació per tal de seguir, més o menys, el traçat de la canonada que està soterrada, gràcies a la qual a finals del segle XVIII es va facilitar la vida als vilatans de l'Arboç. A més, mentre camineu envoltats de vinyes tindreu l'oportunitat de reflexionar que l'aigua que arriba a les nostres cases no és un número de màgia o un fet paranormal, sinó més aviat que és possible gràcies a una complicada xarxa d'instal·lacions que van des de la captació fins a la més modesta canonada que arriba a la nostra llar. Per començar aquesta excursió, cal anar al pont sobre la riera de Marmellar, que es troba en la carretera de Vilafranca fins a Sant Jaume dels Domenys. Justament a sota del pont hi ha ben visibles la resclosa i la caseta d'aterrament que, juntament amb l'anomenada mina Nova, van ser construïdes, entre els any 1906 i 1908, per portar més cabal al pou de Lligamosques. Després de fer una ullada a aquestes instal·lacions, començarem a caminar, en direcció a mar, entre la riera i una vinya. Quan aquesta s'acaba, agafarem un corriol ascendent a la dreta que ens portarà a dalt d'una plana; continuarem rectes fins a un bosquet per anar a trobar un camí ample, que seguirem a l'esquerra. Molt a prop, trobarem una desalineada construcció, el pou de Lligamosques. En aquest punt s'ajunten la mina Nova amb la Vella. Si parem l'orella, encara podem escoltar la remor de l'aigua que hi circula. Uns tros més avall, en creuar el torrent del Figarot, deixarem el camí principal i seguirem per la vessant esquerra del torrent. En topar amb un petit gual encimentat, traspassarem a l'altre cantó; aquí el camí desapareix, però hi ha pas entre les voreres de la vinya i la timba del torrent. Una mica més enllà, hi ha la caseta d'aterrament, just abans que la canonada faci el sifó de la riera de Marmellar. Si ens hi fixem, en aquest lloc mig tapat pel canyar hi ha la font del Figarot. D'aquí davallarem a l'esquerra per anar a la llera de la riera, i al cap d'uns cinquanta metres de passar la característica cova Gran, surt a l'esquerra un senderó que ens portarà a l'altra costat del sifó. Continuarem rectes uns vint metres sense camí evident, entre la partió d'una vinya i unes oliveres. En arribar a un camí de carro, el seguirem a la dreta fins entroncar amb el camí enquitranat de Lletger a Sant Marçal. Ens decantarem a l'esquerra, i al cap d'uns 100 metres, tot just passat un camp d'ametllers, agafarem un camí a la dreta. Deixarem a la nostra esquerra cal Romagosa i un tros abans d'arribar a ca l'Andreva trobarem un camí a la dreta que davalla cap a la riera (en aquest indret hi ha un altre registre, essent aquest l'últim punt on encara avui dia arriba aigua). Després seguirem sempre a prop del llit de la riera, fins a traspassar el pont de l'autopista, continuarem pel seu lateral esquerra fins a una cruïlla on hi ha una torre elèctrica, aquí girarem a l'esquerra. Al cap de poc, veurem un altre creuament i el seguirem a la dreta (aquest camí sense deixar-lo talla de biaix tota la plana de cal Papiol). Si observem bé aquesta part, encara resten les fites que marcaven el pas i la direcció de la canonada. En arribar a unes naus industrials, ja a tocar el poble de l'Arboç, ens decantarem a l'esquerra per anar a buscar el pont per sobre la via del ferrocarril, d'aquí ja solament ens caldrà seguir pel carrer ascendent de Jacint Verdaguer i quan arribem a la plaça de la Badalota, agafarem el carrer de la dreta, Rafael de Casanova, per entroncar seguidament amb el Dr. Vives i Mañé, on encara resten la torre del dipòsit i el safareig municipal. .    MUNICIPIS Sant Jaume dels Domenys, Castellet i l'Arboç del Penedès. DIFICULTAT Fàcil. HORARI A peu, 2,30 hores. CARTOGRAFIA Baix Penedès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. BIBLIOGRAFIA Breu història de l'abastament d'aigua de l'Arboç, d'Esteve Cruañes Oliver.  OBSERVACIONS Una bona part d'aquest recorregut està marcada amb ratlles vermelles.   Editat a La Fura 1.111/1.112 del 19 de desembre del 2003 al 6 de gener del 2004.