27. Els corrals d'arnes El puig Francàs Corral d'arnes de cal Pau del Corral. La primavera és la millor època de l'any per poder gaudir de l'esclat de vida que moltes flors ens ofereixen. Però no us enganyeu, tota aquesta bellesa no és un tret evolutiu de les plantes per delectar la nostra sensibilitat humana, sinó que més aviat és una simple però eficient estratègia de supervivència, ja que la seva vistositat és un poderós reclam per cridar l'atenció dels insectes perquè les pol·linitzin. Un dels insectes més actius en aquestes tasques són les abelles. Elles d'aquesta simbiosi en treuen el seu profit, ja que de les flors s'enduen el nèctar i el pol·len per a l'obtenció de la mel i altres productes apícoles. Les abelles tenen un sentit de la col·lectivitat molt desenvolupat, en un eixam poden arribar a conviure entre trenta i quaranta mil individus. Perquè aquesta nombrosa comunitat pugui desenvolupar-se amb tota normalitat, té unes marcades pautes d'ordre, neteja, disciplina i, sobretot, una ferma convicció per fer feina. Però aquestes incansables treballadores tenen algunes limitacions: les seves clàusules laborals davant de les inclemències meteorològiques són molt estrictes i no els permeten treballar. A les abelles no els agrada el fred i a temperatures inferiors als deu graus deixen de ser actives laboralment. Tampoc surten a treballar si el vent supera els 20 km/h o en la foscor de la nit, i, així mateix, quan es troben amenaçades pels seus depredadors. La distància mitjana de desplaçament del seu habitacle per anar a cercar aliment oscil·la entre un i dos quilòmetres. Però, què és un corral d'arnes? Per què serveix? És una construcció que té la particularitat que té les arnes emparedades, essent la seva funció primordial la de fer d'aïllant tèrmic, és a dir, la d'arrecerar les arnes dels freds i de les ventades, creant un ambient més càlid a l'interior d'aquests recintes. L'altre factor important a tenir en compte en aquestes edificacions és el caire defensiu contra els seus depredadors naturals, com poden ser les rates, la geneta o el toixó. En altres latituds com el nord de la península protegien també de la intrusió de l'ós. La seva ubicació no es feia a la babalà, sinó que venia donada per unes característiques vegetals idònies en indrets amb abundant flora mel·lífera com el romaní, la farigola, el bufarell, el sapell... L'orientació d'aquests corrals sempre és cap al migdia i estan emplaçats intencionadament al pendent, per tal d'aprofitar tota una sèrie d'avantatges que aporta aquesta inclinació; aquest fet permet donar als corrals una estructura esglaonada, fent que totes les arnes es beneficiïn de la insolació i evitant mútuament de fer-se ombra. A més, aquesta distribució facilita les trajectòries de vols d'aquests insectes, evitant així equivocar-se d'arnera en les seves nombroses anades i tornades en busca d'aliment. Dins del món de les construccions tradicionals, aquestes són unes grans desconegudes, ja que tenen una gran similitud amb els corrals de bestiar. A la zona de la Bisbal del Penedès i la Joncosa del Montmell, indrets on històricament ha estat molt estès aquest tipus de ramaderia, encara podem trobar avui dia uns cinc corrals per a aquests menesters. N'hi ha que encara es conserven en bon estat, però altres estan mig derruïts. La tipologia constructiva del Baix Penedès, comparant-la amb altres models peninsulars, es diferencia per les dimensions més reduïdes i per la particularitat de tenir uns encastos a la paret posterior on també s'instal·laven arneres. Recorregut   A molta gent solament sentir el brogit de les abelles ja li provoca pànic, fins i tot a vegades per culpa d'alguna badada nostra podem patir la seva molesta fiblada. Si més no, a pesar d'aquests petits inconvenients, la realitat d'aquests insectes és un altre. Les abelles són unes grans benefactores de la nostra existència i la seva presencia és un important indicador de qualitat mediambiental, ja què són imprescindibles en les tasques de pol·linització, tant en el medi natural com en els conreus. En aquest itinerari us proposem visitar uns quants corrals d'arnes, a més de pujar el puig del Francàs (550 m), que és una excel·lent guaita de tota aquesta contrada. Del poble de la Joncosa de Montmell seguirem per la carretera que porta a Masllorenç. Al cap d'uns 400 m, a l'esquerra hi ha un camp d'oliveres on surt un camí de carro que entre camps de conreus, porta a la casa enrunada de cal Pau del Corral. Aquí ens decantarem a l'esquerra, i tot just en arribar a un camp d'arneres, continuarem per un senderó a la dreta que ens adreçarà a les mateixes parets del corral d'arnes (compte no perdre els senyals vermells). D'aquí sortirem en direcció al torrent del Pi de les tres Soques, per un corriol mig perdut. Seguirem per la vessant dreta d'aquest torrent, i al cap d'uns 200 m traspassarem a l'altre cantó. Aquí canviem de sentit i continuem per l'esquerra, per un camí avui dia condicionat per a les tasques silvícoles; en arribar a un tallafocs, deixarem el camí principal i seguirem pel camí vell a la dreta, que està marcat amb senyals vermells. Després de superar el fort pendent, arribarem a la carena de la Serreta, continuarem a la dreta sempre pel seu llom i en arribar al cim, davallarem una mica, per continuar ja sense cap mena de pèrdua fins al puig del Francàs, per una pista oberta molt recentment. Tot just en arribar a l'altre carener, trobarem al costat mateix de la pista la boca de l'avenc de la Figuera. A la davallada, desfarem el mateix camí fins haver passat l'avenc de la Figuera. En un sobtat tomb deixarem la pista, per continuar per un corriol que ressegueix la clenxa de la carena fins a tornar a retrobar la pista forestal. En arribar a la carretera que mena a la Joncosa, la travessarem i quan topem amb un gran pi, seguirem els senyals vermells en sentit descendent a l'esquerra, cap al torrent dels Prats, on ja molt a prop hi ha l'interessant corral d'arnes de cal Jaume Coix. Per retornar, només ens caldrà desfer el camí fins a la carretera i seguir-la fins al poble de la Joncosa de Montmell. .    MUNICIPIS La Joncosa de Montmell DIFICULTAT Baixa HORARI 3 hores, aproximadament CARTOGRAFIA Institut Cartogràfic de la Generalitat. Baix Penedès. 1:50.000 BIBLIOGRAFIA L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.  OBSERVACIONS Quan visitem els corrals d'arnes cal que posem molta cura per no causar desperfectes.   Editat a La Fura 1.137 del 18 al 24 de juny del 2004.