28. Els pirates De la cala de la Mora al cap Gros Vila de Tamarit. Encara avui dia, podem trobar en alguna raconada del nostre litoral un interessant i desconegut patrimoni arquitectònic com són les torres fortificades. Aquestes són el viu testimoni d'una llunyana època, en què la costa estava assolada per una de les pitjors xacres que hagi patit mai: la pirateria. Aquestes construccions tenien la funció de fer de guaita i estaven connectades visualment entre elles i amb les poblacions amb risc de ser atacades. La pirateria era una "feina" que consistia a abordar o capturar embarcacions i les seves mercaderies a l'alta mar, o també a saquejar les localitats costaneres per tal d'obtenir-ne un bon botí o alguns captius que, més tard, eren bescanviats per un fort rescat o venuts com a esclaus. Cal no confondre pirates amb corsaris, els quals eren fomentats i reglamentats per un estat contra el comerç i els béns d'un país enemic. Hi ha cròniques del segle IX que ens parlen que les costes de l'Empordà ja varen ser espoliades per pirates normands. Però a Catalunya, el veritable flagell de la pirateria no va començar fins a finals de l'edat mitjana a causa de l'expansió de l'imperi otomà. Els turcs van anant consolidant la seva supremacia sobre les altres potències mediterrànies, a mesura que anaven conquerint les places més importants. Però el fet que realment va afectar la seguretat de les costes del Principat va ser la conquesta d'Alger (1516), ja que aquesta ciutat es va convertir en una important base per a les incursions pirates. Tota aquesta inestabilitat no va començar a minvar fins a la batalla de Lepant (1571), en la qual la flota otomana va ser derrotada. La població de Tamarit està enclavada sobre un petit penya-segat que cau aplomat sobre el mar i molt a prop de la desembocadura del riu Gaià. La seva existència es remunta mil anys enrere. Aquesta vila estava emmurallada i tenia una ufanosa activitat comercial i al segle XVI es va convertir en un important centre marítim, ja que al seu port embarcaven mercaderies i productes agrícoles per abastar principalment la ciutat de Barcelona. La prosperitat de Tamarit va ser un sucós reclam per als pirates sarraïns i entre els segles XV i XVI va patir unes nou envestides, essent les de més envergadura les dels anys 1549 i 1559, ja que la vila va ser assetjada per vint-i-dues galeres. La forta guarnició de la plaça va evitar el pitjor i va poder esporuguir els assaltants. Dos anys més tard, al 1661, els pirates moros ho tornaren a intentar desembarcant en la cala de la Mora, sense aconseguir els seus propòsits. Com a conseqüència d'aquest ensurt, el jurats de la vila van decidir construir una torre per vigilar el flanc sud. El lloc elegit va ser la punta de la Mora, i encara avui aquesta construcció és ben visible. Per fer-nos una idea dels mitjans que hi van esmerçar, per tal d'evitar aquests perillosos atacs, dins el terme de Tamarit hi havia escampades onze torres de defensa i guaita. La pirateria va anar minvant a mesura que es va implantar el vapor en la navegació. Però, tampoc cal ser il·lusos, aquesta activitat mai ha desaparegut del tot, i és que la costa sempre ha estat un indret idoni per a les activitats lucratives. Si més no, en aquestes últimes dècades ha sorgit un nou tipus de pirateria; això sí, reconvertida i maquillada. Els pirates actuals acostumen anar ben arreglats i ja no es desplacen amb galeres sinó, més aviat, amb cotxes luxosos. Són uns experts a fer jocs de mans, sobretot amb les normes d'urbanisme i la gestió del territori, i el que són les paradoxes de la història, abans els pirates destruïen i els d'ara construeixen; això sí, sense mesura. Recorregut   Aquest itinerari és idoni per fer-lo en època estiuenca, ja que, a part de passejar-nos per un dels escenaris on els pirates van fer de les seves, també podem donar-nos un bon bany a les nombroses platges i cales d'aquest recorregut. Solament cal esmentar un inconvenient, la incomprensible dèria constructora sense límit que ha edificat en alguns trams quasi al límit del penya-segat, destruint per a tota la ciutadania uns dels paisatges costaners mes emblemàtics del nostre litoral. Començarem la sortida caminant des de la sorra de la cala de la Mora, agafant la direcció nord i anant cap al roquisser, tot pujant per uns graons excavats a la roca. Anirem vorejant tot el penya-segat amb bones vistes a la torre de la Punta de la Mora i després davallarem cap a una caleta. Al remuntar-la, les parets aplomades que cauen sobre el mar ens barraran el pas i ens faran anar a buscar un camí-passeig, on arriben a tocar els xalets d'una urbanització. Quan s'acaben les construccions (just en aquest lloc per sobre mateix del penya-segat, hi ha dos forats que comuniquen a una cova marina, lloc antigament utilitzat com a punt de descàrrega de contraban). A continuació, el sender davalla cap al fondo del Cabrit on ja molt a prop veiem la impressionant silueta de Tamarit. Fregant les parets de l'indret baixa un camí cap a la bucòlica cala Jovera amb la seva característica illeta. A principis del segle XX, Tamarit estava quasi deshabitat, les cantonades de la història la van convertir en una vila sense futur. Però l'any 1916 va passar per aquest indret el magnat nord-americà Charles Deering i va decidir comprar tota la vila closa per restaurar-la i convertir-la en la seva residència d'estiu. L'any 1950, el municipi de Tamarit deixava d'existir i per decret va quedar integrat al terme de Tarragona (una part d'aquest recinte, el diumenge al matí, es pot visitar, ja que hi ha culte a l'antiga església parroquial). Des de davant de l'entrada principal surt un camí que s'endinsa entre la pineda i que porta fins a la torre d'en Segur, una altra fortificació dins la xarxa defensiva de Tamarit. A causa de la seva deficient restauració i dels edificis que alberga, la seva visita té un interès relatiu. Continuarem l'excursió cantonejant la vila i seguint un camí que ens portarà a la platja de Tamarit, on molt prop desemboca el riu Gaià. Una mica més endavant trobem un búnquer republicà construït durant la Guerra Civil. Després, traspassarem la llarga platja d'Altafulla fins arribar al Roquer, lloc on tornen a començar els penya-segats. Si volem en aquest lloc podem allargar la sortida i fer una visita cultural; molt a prop hi ha la interessant vil·la romana dels Munts. El camí de l'excursió va passant pel lloc més adient fins a trobar la bonica cala de Canyadell. Seguidament, fins al port de Torredembarra, solament ens caldrà resseguir el fil de l'espadat costaner, passant per la punta Bramadora, la punta de la Galera on hi ha un far, i tot seguit el cap Gros que està a tocar les instal·lacions del port de Torredembarra. .    MUNICIPIS Tarragona, Altafulla i Torredembarra. DIFICULTAT Fàcil. HORARI A peu 2.30 hores. CARTOGRAFIA Tarragonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. BIBLIOGRAFIA La ruta de los corsarios. Volum I. Ramiro Feijoo. Ed. Laertes.   Editat a La Fura 1.149 del 10 al 16 de setembre del 2004.