Puzles per donar i per vendre
El puzle, un dels molts trencaclosques per entretenir i fer pensar que existeixen, va néixer al segle XVIII fortament vinculat al coneixement i la cultura populars del món occidental. L'invent ha estat atribuït a un mestre anglès, John Spilbury, que va utilitzar-lo per fer memoritzar els comtats d'Anglaterra al seu alumnat.
Fragment de l'escena del Judici Final de la capella Sixtina reproduït en puzle.
De què parlem quan parlem de puzles
Quan parlem de puzles, parlem del "joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc., en cadascun dels quals hi ha part de la figura total", també anomenat "trencaclosques", segons diu el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. En anglès, el verb "to puzzle" vol dir "confondre" o "deixar perplexa" una persona, i "puzzle", com el mot "trencaclosques", també significa "problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució". Allò que nosaltres entenem per puzle en el sentit més específic, en anglès es diu "jigsaw puzzle", i representa només un dels milers de trencaclosques diferents que existeixen.
Des de fa aproximadament 240 anys, l'afició a muntar puzles s'ha anat incrementant al món occidental fins al punt que a moltes ciutats existeixen diverses botigues que s'han especialitzat en la venda d'infinitat de models d'aquest tipus de trencaclosques.
Al Museu d'Història de la Joguina de Catalunya, ubicat a Figueres, hi ha guardats diversos puzles, alguns dels quals són fets de fusta, que formen part de la història del puzle català, diu el director del museu Josep Maria Joan Rosa. N'hi ha un, per exemple, que consisteix en una reproducció de la portada del setmanari satíric barceloní que va ser fundat al voltant de l'any 1902, El Cucut. Un altre consisteix en un mapa de les comarques catalanes, segurament fabricat abans de la Guerra Civil espanyola.
El Museu de la Joguina de Catalunya, obert l'any 1982 i reinaugurat l'any 1998, té exposades més de 4.000 peces provinents de les indústries joguinaires de Catalunya i el País Valencià, i té obertes al públic fins i tot col·leccions únicament de caganers, ocells, vaixells i cotxes.
El naixement dels puzles a Europa i els Estats Units d'Amèrica
A Holanda, existeixen puzles que podien haver estat fabricats per una empresa holandesa abans de l'any 1760, segons diuen Betsy i Geert Bekkering al seu llibre La història dels puzles a Holanda. La parella Bekkering confirma l'existència de diversos mapes d'abans de l'any 1760, fabricats per Covens i Mortier d'Àmsterdam, que més tard van ser convertits en puzles. Aquests mapes van ser impresos cap al 1720-30, però cap al 1760 van caducar perquè van començar a fer-se descobriments que van obligar a afegir-los noves línies. És possible, doncs, que la indústria de C&M fes servir mapes antics en la fabricació dels seus puzles. Tot i això, només s'ha pogut provar que Covens i Mortier fessin propaganda dels seus puzles a partir del 1779. Pel que fa a Alemanya, no hi ha proves que s'hi estiguessin fabricant puzles fins després del segle XVIII.
Molts documents diuen que el primer puzle de la història va aparèixer l'any 1762 a Anglaterra, quan a John Spilbury, professor de Geografia, davant la dificultat del seu alumnat per memoritzar els comtats, se li va ocórrer retallar la il·lustració d'un mapa polític en diversos trossos que corresponien a cada regió d'Anglaterra, i després enganxar-los en diverses peces de fusta. Allò que no és tan popular de la història d'Spilbury és que era el propietari d'una impremta a Londres, i que va morir als 29 anys sense haver vist la transcendència de la seva pensada.
Després que Spilbury comencés a vendre amb força èxit mapes pintats a mà enganxats a trossos de caoba, de seguida altres negociants van entrar al mercat venent mapes amb altres tipus de papers encolats per al jovent de les famílies burgeses més adinerades. En aquella època, saber llegir els mapes era senyal de prestigi social, i es va posar de moda, per exemple, un puzle per aprendre's la geografia sencera d'Europa amb països, regnats, ducats, comtats, ciutats lliures, pobles, rius i més.
La gent crítica de l'època va ironitzar sovint sobre la gran capacitat de la gent rica per no tenir res més a fer que dedicar-se a ajuntar peces de cartró sobre una taula. I en aquells temps, un puzle pintat, dibuixat i tallat a mà podia valer el sou mitjà que guanyava una persona treballadora en un mes.
Ràpidament, van fer-se famosos a Anglaterra els encolats amb temes populars com les granges, o amb dibuixos de llibres coneguts, tant entre la canalla com entre la gent adulta. Van començar a fabricar-se puzles per a gent adulta basats en poemes i històries dels diaris britànics. Alguns puzles van ser exportats a les colònies britàniques d'Amèrica del Nord i a altres llocs com l'Índia, tal com diu l'obra Lizpeth de Rudyard Kipling. Un segle més tard, cap a finals del segle XIX, el desenvolupament industrial i el creixement del negoci colonialista portarien els puzles arreu del món.
Altres documents expliquen que cap a l'any 1760 un francès anomenat Dumas va posar-se a vendre cartes geogràfiques tallades a trossos de tal manera que no poguessin fer-se avenir erròniament, i, per tant, la història del puzle va néixer simultàniament a França i Gran Bretanya.
Cap al 1840, tant a Alemanya com a França, els fabricants de puzles van començar a tallar les peces amb patrons, a la manera d'avui. A més, van rebaixar els costos fent servir fusta barata de pi o fusta tova o contraxapada amb llaunes velles i pasta de cartró, fent assequibles els puzles a altres classes socials.
L'any 1991, al Quebec (Canadà), un canadenc francès especialitzat en el desenvolupament de productes secundaris, promoció i màrqueting, Paul Gallant, i la marca Wrebbit van llençar al mercat el puzle tridimensional.
Catifa emprada per traslladar el puzle a mig fer.
El puzle propagandístic
Quan els puzles van esdevenir un divertiment per a gent gran i petita a nivell massiu, van començar a fer-se servir amb una finalitat propagandística, de la mateixa manera que els diaris i la nova ràdio. A la Primera Guerra Mundial, van ser venudes tones de puzles amb imatges idealitzades de soldats valents decidits a anar a lluitar pel seu país. Cada nou invent tenia el seu puzle promocional: el tren, l'avió, l'automòbil, el banyador per a dones, etc. Encara ara, els puzles reflecteixen sovint, a través d'una imatge, els diversos referents culturals que han estat de moda en un determinat moment.
Convida't a fer puzle
A l'hora de posar-se a fer un puzle, no només s'ha de buscar un bon racó de la casa, també s'ha de triar, com a mínim, la mida, el nombre de peces i la imatge de fons que s'hi vol. Encara que no ho sembli, els puzles ajuden molta gent a relaxar-se i oblidar-se dels maldecaps quotidians.
Hi ha puzles amb imatges d'animals, pintures clàssiques i modernes, mitjans de transport, mites o llegendes fantàstiques, paisatges amb muntanyes, de ciutats famoses, còmics, pel·lícules, anuncis publicitaris, etc.
Cal tenir en compte que, tot i ser els típics puzles de cartró, poden trobar-se en diversos formats: el puzle amb un bany metàl·lic, el puzle semimetàl·lic, el puzle panoràmic, el puzle fluorescent, el puzle fet artesanalment amb fusta, el puzle sense dibuix amb fons blanc, el puzle miniatura –amb les peces molt petites–, etc. També n'hi ha de tridimensionals o 3D –per obtenir figures d'edificis, escultures, etc., amb volum– o puzles amb relleu, amb gruixos irregulars del cartró. En els darrers anys, els puzles han començat a ser personalitzats. Les empreses que s'hi dediquen ofereixen, de moment per un preu força més elevat que els puzles convencionals, la conversió en puzle de qualsevol foto que hagi triat la clienta o el client.
Parlar d'una puzlera o un puzler "típic" és, segons Carlos Martínez, cap de màrqueting d'Educa, parlar de gent jove. El 60% i escaig de la gent afeccionada als puzles té entre 20 i 35 anys, diu Carlos Martínez. L'explicació d'aquest fet és que "el puzle és un hobbie que requereix temps i espai. Avui en dia, a partir dels 30 o 35 anys, la vida ens la compliquem, comences a estar a casa, tens nens, si hi ha nens per casa ja no tens temps, a més no tens ni espai" argumenta Martínez, per qui no hi ha més gent que faci puzles bàsicament per la falta de temps.
Per altra banda, Martínez ha observat que "és una activitat molt de parella". L'Anna Maria, venedora d'una botiga de modelisme del Vendrell, remarca que hi ha més noies que nois aficionades al puzle. Segons la Núria, venedora d'un estanc-llibreria-jogueteria de Vilafranca, l'edat mitjana de la persona aficionada al puzle és entre els 30 i els 40 anys.
Francesc Castanyer, col·leccionista de trencaclosques, va cedir la seva col·lecció de prop de 400 peces al Museu de la Joguina de Catalunya i ha donat diversos puzles a la residència de gent gran Augusta Park, situada al barri Sant Gervasi de Barcelona on ara viu. Diversos puzles tridimensionals donats per Castanyer –un rellotge de paret, de 0'5 metres d'alçada, una tomba de Tutankamon, una esfera terrestre i una pagoda – i altres de dimensions considerables decoren la residència Augusta Park.
Castanyer explica que a les persones que viuen a la residència els agrada força fer puzles. El mateix equip geriàtric anima la gent resident a puzlejar, per "fer treballar les neurones" diu Castanyer. El seu testimoni, doncs, confirma que no només a la gent jove li agrada el món del puzle, i que pot ser una bona activitat terapèutica per a les àvies i els avis.
On buscar el puzle
Per què no hi ha més gent adulta aficionada als puzles? Segons el cap de màrqueting d'Educa, Carlos Martínez, un problema amb què es troben les empreses fabricants per a gent adulta és que el puzle "malgrat ser un mercat de hobbie, cau dins de la distribució de la joguina", perquè es ven principalment a les botigues i basars de joguines, a les llibreries, o com a molt, a les botigues de modelisme-maquetisme. En el cas dels supermercats, els puzles s'inclouen dins la secció de les joguines, en lloc de la dels discos o els llibres. Això provoca, segons Martínez, que les vendes de puzles per a gent adulta es vegin arrossegades per l'estacionalitat de la venda de joguines. Si la venda de joguina és estacional al 80%, els puzles ho són, segons Martínez, al 60 o 65%. Emilio, venedor de puzles i modelisme-maquetisme de vaixells del Vendrell, en canvi, ven força puzles cada vegada que hi ha uns dies seguits de festa. Cal distingir, en qualsevol cas, la gent que fa puzles de tant en tant, com un passatemps, i la gent que veritablement hi està aficionada, sigui l'època que sigui.
Sovint les petites botigues, llibreries o jogueteries, recorren al subministrament a través de majoristes de determinades marques. Les botigues que han de tenir un ventall més ampli de puzles i més avesades a tractar amb gent puzlera, com una botiga especialitzada en la venda de modelisme de cotxes de Vilafranca, també opten per vendre a través de la consulta als catàlegs de les marques més reconegudes, tot i que exhibeixen força models als prestatges.
Per la seva banda, les botigues associades al col·lectiu Joguiners Associats de Catalunya (JAC), explica la responsable d'una botiga de joguines, la Núria, acorden quines joguines i puzles compraran a l'engròs directament importades a les fàbriques –sovint ubicades a Taiwan– per competir amb els preus de les grans superfícies comercials. L'Associació elabora un catàleg conjunt per a les quasi seixanta botigues associades.
Una puzlera de veritat
Carolina Obiols és una apassionada dels puzles. Des de fa anys li agrada fer puzles perquè l'ajuden a relaxar-se. Segons Obiols, la gràcia del puzle és posar-se a fer-lo "no com per acabar-lo", sinó "fer-lo per fer". Segons aquesta aficionada al puzle, allò que no s'ha de fer és pensar: "A veure, vull acabar-lo", perquè "llavors costa molt acabar un puzle. Si en canvi es pensa 'va, avui potser poso tres o quatre peces'", llavors, segons Obiols, fer puzles és maco. "Vaig mirant les formes, els dibuixos A vegades el puzle és tot blau, si per exemple és un tros de cel, llavors només miro la forma de la peça, i això em relaxa, el fet d'estar allà mirant, un ratet tranquil·la, en silenci" diu la Carolina. La gent realment aficionada als puzles busca sempre el més difícil: el puzle amb les peces iguals, les peces reversibles, imatges amb molt de blau del cel o del mar, etc.
La Carolina normalment s'hi posa al vespre, quan ja han anat a dormir els seus fills, que encara són petits. Quan ja hi ha estat prou estona, cargola el puzle en una tela especial com la de jugar a cartes, que permet desar-lo en un tub sense que les peces es moguin. A més, l'invent li permet estalviar-se d'haver de tenir una gran taula, amb tot el parament, prenent-li espai. Una tela per a un puzle de 10.000 peces pot valer unes 25.000 pessetes, per tant, només les persones amb una afició duradora la compren.
Cada vegada que Obiols comença un puzle nou, la primera cosa que fa és separar les peces per colors, i després les posa en fila segons cada to de color, per poder-s'hi fixar millor. Ha estat en aquests darrers tres anys que la Carolina n'ha fet moltíssims, i fa força temps que només en fa de 3.000 peces, perquè sinó no li surt a compte. En un mes en pot arribar a acabar un. Un cop s'acaba un puzle, existeix l'opció d'emmarcar-lo com si fos un quadre, aplicant-hi un producte conservador que és com una cola o una pols, per fixar les peces. Algunes botigues de puzles ofereixen el servei de tallar la fusta per fer-la servir com a base per construir el puzle o per emmarcar-lo i penjar-lo a la paret.
El trepatge del puzle
Al segle XVIII, els puzles encara es feien a mà. A Nord-amèrica, però els fabricants van començar a utilitzar una tècnica que venia d'Europa per poder rebaixar els costos de producció, i per tant el preu de venda, i perquè els puzles no tinguessin les peces irregulars. La tècnica consistia a tallar un quadre en faixes horitzontals iguals. A Nova York, l'empresa Lyman i Curtis va comercialitzar un puzle anomenat "Puzle de tires educacional" (Educational Sliced Puzle). Els temes dels puzles, com ja sabem, solien ser força recurrents. La indústria dels germans McLoughlin va fabricar durant molt anys diversos models de locomotores a vapor, vaixells, alguns cotxes i cavalls.
Va ser al segle XIX quan la fabricació de puzles va començar a canviar. En el mètode tradicional, s'encolava un dibuix en una fusta i es tallava amb una serreta vertical cada peça, seguint una línia marcada a mà sobre el dibuix. Quan va començar a utilitzar-se el cartró, en canvi, va ser possible utilitzar un tallador de mà en lloc d'una serra, i el procés va fer-se molt més senzill.
A partir de l'any 1890, els puzles van començar a fabricar-se utilitzant talladors d'acer clavats en un motlle fet a partir de les línies de les peces: era la màquina trepadora. Per fi fou possible tallar les peces d'un mateix puzle d'una sola vegada. Quan s'acabava el treball artístic del dibuix, es col·locaven tants puzles com era possible en una mateixa làmina litogràfica. Llavors es dibuixaven les línies del patró que tallaria les peces, sense que n'hi hagués d'iguals. Es doblegaven les guies d'acer afilades de la trepadora seguint la forma de les peces, i es muntaven tres o quatre talladors per puzles de la mateixa mida i forma. Un cop trepats, s'enviaven a tallar, i després a una màquina trencadora que abocava les peces en una capsa. Aquest i altres mètodes van obrir el camí a la producció en massa dels puzles del segle XX.
Segons explica Anne D. Williams, una experta en puzles, als segles XVIII i XIX els puzles eren força difícils. "Molts tenien les peces tallades justament on s'acabava un color i en començava un altre". Com que les peces no casaven del tot, un ventet o un moviment brusc podien fer perdre la feina de tot un vespre. Els puzles per a gent adulta no tenien dibuix a la capsa. "Si el títol de la capsa era vague o ambigu, el tema de veritat deuria ser un misteri fins que l'última peça es posava a lloc" diu Williams.
Avui, gràcies als nous mètodes basats en el disseny del trepatge a través d'ordinador, hi ha marques que fabriquen puzles de fins a 6.000 peces amb totes les peces diferents les unes de les altres, amb la qual cosa s'evita qualsevol error a l'hora de col·locar les peces.
En el procés de fabricació dels puzles, "s'encola el paper sobre un cartronet, i llavors passa per una trepadora. La trepadora fa un tall i llavors les peces cauen en unes bosses. A vegades, allò que es fa és trepar-ho tot, però deixant a dins la caixa el puzle muntat" explica Toni Oliart, cap de màrqueting de l'empresa catalana de joguines Diset S.A., una de les poques empreses que fabriquen puzles a Catalunya.
Si mentre es fa el puzle es perd alguna peça, algunes empreses fabricants ofereixen a la persona aficionada el servei de reposició de peces perdudes. En alguns casos, un cop l'aficionada o aficionat ha indicat quina peça exactament s'ha perdut, a partir de les coordenades verticals i horitzontals, l'empresa opta per fer arribar una còpia de la peça perduda a la clienta. En altres casos, s'envia el mateix puzle, sencer, a la persona aficionada quan la botiga on va comprar-lo fa una comanda a fàbrica, tot i que això suposa per a l'aficionada tornar-lo a fer de nou. Aquest servei sol ser gratuït.
Si el model s'ha descatalogat, s'envia un puzle el més semblant possible. Segons Carlos Martínez, cap de màrqueting d'Educa, del gener a l'abril, les peces ja no poden substituir-se perquè les trepadores es van desgastant. Un cop s'han canviat les màquines trepadores, encara menys, perquè tot i que es fa servir la mateixa matriu, les peces ja no coincideixen exactament. Per últim, la tintada també pot canviar d'una remesa a una altra.
 
Dos puzles del fons del Museu del Joguet de Catalunya, amb la imatge del Patufet, molt famosa als anys vint.
El puzle infantil
Dins de l'apartat dels puzles infantils, poden trobar-se els fets de fusta, destinats a la canalla de menys edat. El Josep, venedor de joguines del Vendrell, explica que a la seva botiga "hi ha molt puzle educatiu amb temes com el cos, l'abecedari, les lletres, les hores, els mesos de l'any, els dies de la setmana". Un altre tipus de puzle són els puzles estores, fets d'un material anomenat "eva" –una mena d'espuma gruixuda i dura–, que van aparèixer fa tres o quatre anys. Les nenes i els nens, d'entre 3 i 4 anys, poden muntar el puzle i després utilitzar-lo com a superfície per a jugar-hi o bé escriure-hi.
Per a edats més avançades, ja hi ha els puzles infantils de 25, 50 i 100 peces fets de cartró. Per aquest tipus de puzle explica el cap de màrqueting de Diset Toni Oliart, l'empresa té llicències contractades per comercialitzar puzles o jocs sobre determinats personatges, a més dels puzles de producció pròpia. Concretament, Diset té llicència de personatges com Manuelita, una tortugueta que va sortir en una pel·lícula estrenada el Nadal passat, o la Maisy, una ratolina treta d'una col·lecció de contes infantils, etc.
Aproximadament el 50% dels puzles de l'empresa Educa són per al públic infantil. "En infantil, allò que funciona són les llicències i els personatges. Tu has de tenir els Disneys, les pel·lícules de torn, el Winnie the Pooh, els Teletubbies, en el seu moment, els Twinies, els Barri Sèsam, i totes les que vagin sortint" explica Carlos Martínez.
El cap de màrqueting creu que "el sector de la joguina és un sector molt difícil i molt complicat perquè cada vegada hi ha més oferta i menys demanda" i que això és a causa dl fet que cada vegada hi ha menys nenes i nens, i que la canalla deixa de jugar abans. "Si a un nen de 8 anys li regales una joguina quasi l'ofens", diu Martínez, "perquè allò que es porta ara és regalar un joc electrònic, un disc, colònia, unes bambes, etc." Segons la Núria, venedora d'un estanc-llibreria de Vilafranca, a partir dels 12 anys és quan la canalla deixa de fer puzles, per no tornar-ne a fer fins que ja han passat l'adolescència.
El puzle però, pot ajudar la canalla a desenvolupar capacitats com l'agudesa i l'atenció visuals, i fer créixer la capacitat de concentració i la paciència, és a dir la capacitat de fer, intensament i sostinguda, un esforç d'atenció i reflexió en una tasca que exigeix temps i minuciositat. Altres capacitats que el puzle pot desenvolupar són la precisió dels moviments de la mà, el criteri d'elecció de formes i colors, l'evocació simbòlica, és a dir, la capacitat d'imitar o recordar situacions, persones o objectes absents, i la memòria visual.
Maite Romero, psicòloga i pedagoga del Departament de Psicologia de l'Asociación para la Investigación del Juguete (AIJU), reconeix que existeix una normativa pel que fa a la seguretat de la joguina, però que no hi ha cap normativa referent al sentit pedagògic dels puzles existents al mercat. És cada empresa, segons l'èxit de vendes de cada producte, qui va afinant-ne els continguts, o contracta una persona professional, psicòloga o pedagoga, per definir-ne la base pedagògica en un informe.
Concurs de puzles a Sant Esteve Sesrovires
Avui, 27 de juliol, a partir de les 11 del matí, té lloc el 6è Concurs de Puzles a Sant Esteve Sesrovires, dins el programa d'actes de la Festa Major. Ferran Bernades, del Patronat Municipal, explica que l'Ajuntament facilitarà els puzles, una superfície de fusta i el cronometratge. Hi haurà dues categories: la infantil, fins als 12 anys, i l'adulta, a partir dels 13 anys, i cada categoria tindrà un màxim de vint equips. Els equips de la categoria infantil competiran amb un mateix puzle de 100 peces. La categoria de gent gran concursarà amb un de 500 peces. Els equips seran de tres persones que s'aniran rellevant perquè durant la competició hi juguin només dues al mateix temps. El concurs es fa perquè, segons Bernades, "algú ho devia suggerir, vam fer un primer any de prova, i com que va tenir èxit, ho hem anat mantenint". Altres concursos que tindran lloc durant el mes d'agost són a Sant Feliu de Guíxols, Llançà i el Catllar.
De puzles, n'hi ha de totes les mides. El puzle més petit que hem trobat, per exemple, fa 6 centímetres i mig per 5 centímetres i mig, i té 99 peces. El puzle més gran mesura 2'91 metres per 1'34 metres i té 13.200 peces. Mirant-los només per peces, hi ha des de puzles de 25 peces, fins als que en tenen 13.200, passant pels de 100, 500, 1.000, 3.000, 6.000, 10.000 o 12.000 peces. Sense oblidar-nos que fins i tot hi ha puzles de només 2 peces, per a canalla petita. Les mides més venudes són els puzles de 1.000 a 2.000 peces. La gent aficionada sol optar per puzles de més de 3.000 peces. A partir de les 2.000 peces, però, hi ha molts menys dissenys disponibles al mercat. A partir de les 10.000 peces, només n'hi ha un o dos per cada marca.
|
