Scalextric no és només competició

---

Poques joguines tenen la popularitat de l'Scalextric. Fins i tot el mateix nom, Scalextric, s'ha convertit en una paraula genèrica per anomenar l'eslot, independentment de la firma que el fabrica. Eslot són curses de cotxes elèctrics petits guiats mitjançant trams de pistes. Actualment hi ha moltes marques que es dediquen a l'eslot: Fly, Ninco, Bum Slot, SuperSlot, Carrera i, evidentment, Scalextric.

---

CONCEPTES CLAU

El nom d'Scalextric prové de la contracció entre Scala X (o escala variable) i Electric.

Des dels amants de les joguines fins als col·leccionistes, passant pels qui necessiten una pujada d'adrenalina competitiva, tenen en l'eslot tot un món.

A finals dels anys vuitanta, quan ja feia gairebé trenta anys que rodaven per les pistes, els cotxes d'Scalextric comencen a col·leccionar-se.

L'origen d'aquesta marca el trobem al 1952, a Anglaterra. Aleshores una petita firma, la Minimodels, es dedicava a reproduir objectes quotidians a escala. Ben aviat els cotxes en miniatura entraren al seu catàleg de productes. Els primers models eren Masseratis, Autounión que aleshores competien a les curses. Per poder vendre més bé el producte, Minimodels decidí crear una marca per a aquesta gamma de cotxes. Scalex fou el nom escollit ja que, al principi, l'escala dels models era molt variable: Scale X (Escala X, que ve a significar "Escala variable").

Però l'amo de Minimodels, Fred Francis, era un home emprenedor. I tingué la idea de "motoritzar" alguns dels seus models. Aquest primer, diguem-ne "motor", era força curiós: un mecanisme de corda que es carregava donant tombs a les rodes de darrere i que avui dia encara podem trobar en els cotxes de joguina (ep! no pas de la marca Scalextric). L'èxit fou immediat. Així que Francis decidí passar a un nivell superior i provar els seus models amb motors elèctrics. A partir d'aquell moment, Scalex es convertí en Scalextric, una contracció de les paraules Scalex i Electric.

Però Fred Francis no deixà de donar voltes al tema. I decidí incorporar una guia amb contacte als cotxets i dissenyar una pista amb contactes a cada cantó. Nasqué així la primera pista d'Scalextric.

Poc temps després, s'adonaren que la goma amb què estaven fabricades les pistes es deformava amb el temps. L'aparició del plàstic, però, féu que Minimodels passés ràpidament a fabricar-les amb aquest material. Aparegué el sistema de pistes new track, amb uns resultats tan bons que encara avui dia és el sistema que se segueix utilitzant, sense variació respecte a l'original. Al mateix temps, també canviaren els cotxes. I en lloc de ser de metall, les carrosseries passaren a ser de plàstic. Com avui dia.

Minimodels, però, travessà una crisi. La fabricació gairebé artesanal de l'Scalextric feia que el preu final fos elevat. Incapaç de tirar endavant, la patent i la marca foren venudes a Tri-Ang (qui, des del principi fabricava i subministrava a Minimodels els motors d'aquests cotxes) ja que, al fabricar trens elèctrics a nivell industrial, tenia la infraestructura per fer el mateix amb aquests petits cotxes. Així, el 1960 Tri-Ang es féu càrrec de la marca i li donà l'impuls definitiu arribant a acords amb empreses de diferents països per a la fabricació i/o distribució del producte: Meccano a França, Exin a l'Estat espanyol, Mrrc per la zona del Pacífic...

Durant la dècada dels seixanta, Scalextric comercialitzà un gran nombre d'accessoris per fer la joguina encara més atractiva: comptavoltes elèctrics, canvis de pista, diferents tipus de corbes, ponts... Als vuitanta aparegueren els Super Racing System, en què l'estètica del cotxe fou sacrificada en nom de la lleugeresa i la velocitat. També a la dècada dels vuitanta, seguint la moda del moment en els vehicles grans, aparegueren els Super Traction: autèntics 4x4 en miniatura.

Quan començaven els noranta, Scalextric començà a veure un important descens en les seves vendes. Fins que la marca Scalextric fou venuda a la firma catalana TecniToys que, amb una important millora tecnològica dels cotxes i accessoris, aconseguí augmentar notablement les vendes d'aquesta petita però emblemàtica joguina.

Cotxes de col·lecció

A finals dels anys vuitanta, quan ja feia gairebé trenta anys que voltaven per les pistes, els cotxes d'Scalextric començaren a col·leccionar-se. El col·leccionisme comportà ràpidament l'aparició de llibres, clubs, mercats de compra-venda i moltíssims fenòmens més associats al món d'aquests mini-cotxes.

Hi ha qui dissenya les pistes amb tot luxe de detall.

Els errors es paguen... cars

No és tracta pas d'un anunci de la Direcció General de Trànsit, sinó d'una realitat dins el món del col·leccionisme d'eslots. Un dels moltíssims motius per crear una col·lecció, per exemple, és el de les tirades errònies. És a dir que una pintura equivocada, un error en la carrosseria són suficients perquè aquell petit cotxe es converteixi en una peça única. Una peça cobejada pels col·leccionistes. Vet aquí un parell d'anècdotes per il·lustrar el tema:

Al 1970, a Molins de Rei, la casa Exin (aleshores la fabricant d'Scalextric a l'Estat) es dedicà a fabricar el Mini groc (o Movie). Un cop fets tots els cotxes que es tenien previstos per a aquest color, Exin decidí fabricar-los en color vermell. Però l'encarregat de les cubes de pintura per a la carrosseria no avisà que a les cubes encara quedaven uns quants centímetres cúbics de pintura groga. El resultat? Una tirada d'uns cinquanta Minis d'un color entre el vermell i el taronja. Una tirada que avui dia està buscadíssima pels col·leccionistes. Ja ho dèiem, els errors es paguen cars.

Una altra mostra molt, molt més recent és la del model Sigma de la sèrie Vintage de la casa Scalextric. I és que al 2002 va sortir al mercat, fabricat, en sèrie limitada, a la Xina (país que gairebé tots els esloteros coincideixen a titllar de poca-traça i maldestre a l'hora de fabricar els cotxes). Es veu que des de la unitat 250 fins a la 260 (deu!, només deu unitats!) tenen un error a l'aleró que van tapar amb una pinzellada mal feta. Doncs bé, a hores d'ara aquestes deu unitats ja estan revaloritzades i s'espera que d'aquí a pocs anys els col·leccionistes en paguin les ganes. I més.

Aquest, però, no és l'únic motiu per col·leccionar. Evidentment, com en totes les col·leccions, cadascú la fa i se l'adapta als seus gustos i aficions. O a la butxaca. Heus aquí alguns exemples:

- Tots els cotxes de Carlos Sainz.

- Cotxes amb firma: Hi ha qui busca cotxes de competició i intenta que els pilots que els condueixen en la realitat els els signin.

- Personalització dels models a partir de clàssics i carrosseries de resina.

- Col·leccions per tipus de cotxe. Hi ha qui prefereix tenir únicament turismes o cotxes esportius o només cotxes de fórmula 1.

El món de l'eslot

T'agraden les joguines? I la competició? I el col·leccionisme? Sí? Doncs... el món de l'eslot reuneix aquestes tres característiques. Des dels amants de les joguines fins als col·leccionistes, passant pels qui necessiten una pujada d'adrenalina, tenen en l'eslot tot un món. Només cal entrar a qualsevol cercador d'internet i teclejar la paraula "slot" o "scalextric" per adonar-se que aquesta afició és molt més que això. Tota una passió. Sigui quina sigui la teva variant preferida: els jocs, la competició o la col·lecció. O simplement l'Scalextric, que d'aquests també n'hi ha uns quants.

[¿Sabies que...]

[Tot el món de l'eslot]