Ser pares avui

---

La incorporació de la dona al món laboral i les necessitats econòmiques han afavorit un desequilibri a l'hora de compaginar vida familiar i laboral. Un fet que porta molts maldecaps als pares i mares que veuen com de dilluns a divendres a penes tenen cap vincle amb el seu fill, i si el tenen és a corre-cuita i a dormir. Sortosament queda el cap de setmana i encara que siguin poques hores es procura gaudir al màxim de la companyia dels fills d'una forma més relaxada si les circumstàncies ho permeten (neteja de la llar, compres), però no és suficient.

---

CONCEPTES CLAU

Existeix la necessitat urgent de protegir la família com a base que fonamenta el nostre sistema social, per tant l'Estat i les empreses han d'aportar solucions per conciliar vida laboral i familiar.

L'angoixa de la dona a l'hora de deixar el seu fill a càrrec d'altres persones per incorporar-se a la vida laboral pot comportar sentiments de culpabilitat a causa del curt temps de què disposa de baixa per maternitat si no vol perdre la feina.

Davant d'aquesta incompatibilitat horària, que repercuteix en la relació-comunicació familiar, els pares fan veritables travesses per poder tenir atesa la canalla, ja sigui amb la cooperació "obligada" dels avis o un altre familiar, pagant un cangur o matriculant-lo a la llar d'infants, i fins i tot fen ús de més d'una alternativa durant el curs escolar i en època de vacances. I tot això a canvi d'un lloc de treball, d'uns ingressos suficients per arribar a fi de mes.

Feina i maternitat

L'angoixa de la dona a l'hora de deixar el seu fill a càrrec d'altres persones per incorporar-se a la vida laboral, pot comportar sentiments de culpabilitat a causa del curt temps de què disposa de baixa per maternitat si no vol perdre la feina i, per tant, uns ingressos necessaris.

La llei estableix la baixa maternal de 16 setmanes, tant per a les mares biològiques com per a les adoptives. Prorrogable a dues setmanes més per cada fill, a partir del segon, si el part és múltiple i cobrant el cent per cent de la base reguladora que figuri al contracte laboral. El que fins fa poc només estava reservat exclusivament a la dona va canviar a l'any 1999 amb la següent modificació: les sis primeres setmanes seran obligatòries per a la mare, mentre que les deu setmanes restants es podran repartir entre els progenitors com estimin convenient. Dret al que abans només podien accedir a partir de la dotzena setmana. És a dir, des de fa escassament quatre anys, el pare pot afrontar la mateixa responsabilitat i gaudir dels drets laborals que fins ara només gaudia la mare.

Segons dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, a l'any 2000 un total de 1.764 homes van optar per la baixa de paternitat dels 180.723 permisos laborals concedits per naixements, una xifra que va augmentar molt poc a l'any 2001 si tenim en compte els 1.877 pares que es van acollir a aquest dret davant dels 192.614 permisos restants.

En opinió de Pilar Dávila, directora general de l'Instituto de la Mujer, "la baixa xifra dels permisos per paternitat és a causa que la societat penalitza els homes. L'home que demana una baixa per paternitat queda en entredit entre els seus propis companys i aquí és on hem de fer la tasca més important per canviar aquestes mentalitats".

Potser la solució estaria en donar una assignació econòmica extra per tal d'estimular al pare a gaudir de la baixa de paternitat i així el problema quedaria resolt.

Una altra qüestió és les excedències. En el cas d'Alemanya, existeixen compensacions econòmiques per als pares que decideixen cuidar el nen (el que ells anomenen vacances per a l'educació) i les prestacions d'ajuda a les famílies (tant si treballen com si no) des del moment del naixement oscil·len en 307 euros al mes fins als dos anys de la criatura. Avantatges dels quals també gaudeixen a Suècia on cada progenitor té dret a 180 dies d'excedència retribuïda (360 dies en total) i la prestació és del 85% del salari els primers 60 dies i del 75% els 300 dies restants; o en el cas de Noruega, amb 52 setmanes d'excedència cobrant el 80% amb garantia de reserva del lloc de treball i drets de seguretat social. En canvi, a Espanya l'excedència, si s'arriba a donar, no està retribuïda.

Compatibilitzar horaris

Superada la barrera de la baixa maternal, comença el més difícil: com organitzar el dia a dia sense morir en l'intent. Qui cuidarà el nen o la nena? I quines despeses suposarà? Presa la decisió, els pares s'acaben fent la següent pregunta: es treballa per viure o es viu per treballar?

Solucionat el problema de qui atendrà a la criatura, ja sigui amb la col·laboració d'un familiar o la contractació d'una mainadera, una de les opcions més generalitzades és la matriculació del nen o la nena a les llars d'infants amb un horari de 9 a 1 del migdia, i de 3 a 5 de la tarda, amb la possibilitat d'ampliar-lo de 8 a 9 del matí i de 5 a 6 de la tarda o fins i tot fins a dos quarts de vuit, més l'horari de menjador d'1 a 3, i amb una quota mensual que pot anar, segons el municipi, dels 100 euros als 153 euros mensuals en horari normal.

Una jornada "extensible" que dependrà de la demanda que facin els pares i de la disponibilitat del centre (si és privat), o de l'Ajuntament en el cas de les guarderies públiques, però que en cap moment coincidirà amb l'horari laboral dels pares.

Una "possible" solució és la que ha posat en pràctica de forma experimental l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès oferint el servei de mainaderes per tal de donar suport a les necessitats familiars. Complint els requisits legals i fiscals pertinents, dues dones de la vila s'encarreguen de l'atenció d'un màxim de quatre nens al seu propi domicili. Segons Lourdes Sanchez, regidora d'Educació d'aquest municipi, "aquest model alternatiu servirà per a aquelles famílies que busquin un ambient més tranquil, més íntim per al seu fill o per acompanyar els nens més grans a l'escola".

Ajudes econòmiques i fiscals

Si l'any passat, la Generalitat va concedir 480.81 euros a les unitats familiars amb fills menors de tres anys, amb una renda no superior als 36.060 euros (sis milions de pessetes), aquest any no es tindran en compte els ingressos per acollir-se a aquesta subvenció. Així doncs, per al 2003, totes les famílies amb infants menors de tres anys rebran 525 euros i 600 euros en el cas de famílies nombroses, independentment de la renda que percebin.

Ajuts que també es donen a altres països ja sigui com a subsidis familiars, complements familiars, subsidi per fill petit o ajuts per a l'educació amb la intenció de cobrir al màxim de les despeses que ocasiona l'escolarització o la contractació d'una mainadera, o simplement per suplir la falta d'ingressos davant una reducció de jornada. En el cas de França, per exemple, una parella que espera el seu primer fill rep un ajut de 159 euros al mes a partir del cinquè mes d'embaràs fins als tres anys de la criatura, en funció dels recursos econòmics de la unitat familiar: no superar els 17.300 euros anuals (2.878.000 pessetes) si treballa només un o els 22.886 euros anuals (3.808.000 pessetes) si tenen dos sous. A més, combina el sistema de guarderies amb la contractació de mainaderes, per mitjà del servei d'Assistència Maternal ("nounou") o al domicili mateix, amb desgravacions importants. Així les famílies franceses cobreixen, entre els ajuts econòmics per fill i els fiscals, el 75% del cost brut de les despeses que comporta l'educació d' un fill. Subvencions que continuen fins als 21 anys del nen/nena.

Per posar un altre cas, a Alemanya les assignacions oscil·len entre els 151 euros mensuals per cada un dels dos primers fills fins als 211 euros del quart i següents, independentment dels ingressos familiars i fins que el fill compleixi 18 anys o 27 en alguns casos. És a dir, una família alemanya amb quatre fills pot percebre mensualment més de 600 euros. I a Bèlgica l'import augmenta amb l'edat del menor, a l'igual que a Luxemburg, Àustria i Holanda. Mentre que a Suècia existeix una assignació anual de 900 euros i l'Estat subvenciona pràcticament el 80% de les despeses de l'escolarització. Un altre cas és l'assignació per fill que reben els pares britànics, una contribució econòmica lliure d'impostos que equival a 100 euros mensuals pel primer fill i 68 euros a partir del segon fins als 16 anys o fins als 19, si estudien a temps complet.

A Espanya, però, arriba una subvenció de recent adquisició, inclosa al projecte de llei de reforma de l'IRPF per a aquest any: la nova deducció per fills menors de tres anys. Segons aquesta, la deducció de fins a 1.200 euros (199.663 pessetes) anuals per fill menor de tres anys es podrà aplicar a la quota de l'impost quan es presenti la declaració, o fer-se efectiva per endavant, amb caràcter mensual, a raó de 100 euros (16.639 pessetes) al mes i amb la condició que la mare treballadora amb fills petits ha d'estar donada d'alta a la seguretat social un mínim de 15 dies, o deu si pertany al règim especial agrari. Deducció a la qual també podran accedir les mares amb fills adoptats i els pares vidus.

Un altre aspecte a destacar són les mesures incloses al projecte de llei de suport a les famílies presentat per Artur Mas, candidat a la presidència de la Generalitat per CiU, que fan referència als ajuts que rebran les empreses per a la creació i l'establiment de serveis de guarderia al mateix lloc de treball o propers al centre. I l'aprovació de la llei que permet als treballadors de l'empresa pública reduir la jornada en un terç durant el primer any del nen cobrant el 100% del sou.

La conclusió de tot plegat és la necessitat urgent de protegir la família com a base que fonamenta el nostre sistema social. I aquí és on l'Estat i les empreses han d'aportar solucions per conciliar vida laboral i familiar, fet que comportarà, sense cap mena de dubte, un augment de la natalitat com a garantia de futur i una millor qualitat de vida de la qual en sortirem beneficiats tots, sobretot els nostres fills, ja que no es tracta de mantenir-los ocupats més hores al dia, sinó que puguin gaudir de la relació familiar els 365 dies de l'any.