Nova del Vendrell
L'aparició d'una segona colla castellera al Vendrell, el 8 de maig de 1993, ha estat cabdal per al manteniment dels castells en aquesta plaça històrica. La base de la Colla Nova del Vendrell la formaven persones que anys enrera havien estat membres dels Nens del Vendrell, per tant, coneixedors de la tècnica castellera. Això va fer possible que al cap de poc temps de la seva fundació, per Santa Anna, descarreguessin els primers tres i quatre de set, i que per la Fira de Santa Teresa (cinc mesos després de la creació) completessin el cinc i el quatre de set amb agulla. Cal dir també que l'aparició d'una segona colla al Vendrell, després de més de 50 anys d'exclusivitat dels Nens, va ser decisiva perquè els Nens del Vendrell s'esperonessin i sortissin del pou en què havien entrat l'any anterior, en una mostra de rivalitat sana per no quedar enrera.

Un any després de la seva creació, el maig del 1994, la Nova del Vendrell va fer dos precipitats intents de quatre de vuit que van quedar molt lluny d'assolir-se. Durant tot aquell any repetiren amb relativa facilitat els mateixos castells de set de l'any anterior, però erraren en els successius intents de torre de set i de tres de set aixecat per sota. El 1995 es va produir un fet cabdal: van deixar la colla per discrepàncies internes una bona part dels castellers experimentats de la Nova. A partir d'aquí la colla de la camisa blava va fer un pas enrera i les seves actuacions es van començar a caracteritzar per l'escàs nombre de castellers. Un fet que els abocà en diverses ocasions a convocar assemblees (una el juliol del 1996, una altra el febrer 1997) on es va qüestionar la continuïtat o desaparició d'una colla que va sobreviure durant deu anys tot i tenir l'afecció vendrellenca totalment volcada amb els Nens del Vendrell.

Tot i així, any rera any han anat repetint els castells de set (encara que menys sovint), i el 1997, amb la tornada del primer cap de colla, Joan Borne, recuperen el nivell assolit en els seus dos primers anys d'existència i descarreguen un castell inèdit per a ells, el tres de set amb agulla; amb aquest castell, el cinc de set i el quatre de set amb agulla, guanyen el primer Concurs de Castells Vila de Torredembarra, cosa que dóna molta moral a la colla. Al anys següents van anar mantenint aquest nivell i en la darrera actuació de 1999 van descarregar la seva primera torre de set, a Sant Andreu de la Barca. L'any 2000 la Nova va passar el seu any més dolç. Ja per la festa major del Vendrell va coronar una nova torre de set, i a partir del mes d'agost, en va encadenar nou de descarregades consecutivament. Unes torres de set sovint bastides amb molt poques mans, amb un tronc molt sòlid que li donà una gran seguretat. La millor actuació de la colla va arribar en la seva segona i última participació al Concurs de Castells de Tarragona, l'any 2000, en què van descarregar el quatre de set amb agulla, la torre de set i el cinc de set, a més de fer el seu primer intent de pilar de sis, que van desmuntar. Per la Fira de Santa Teresa van provar el quatre de vuit.

A partir d'aquí, el desencís. Després de la gran campanya del 2000, problemes interns per qüestions econòmiques poc clares van fer que molta gent de tronc abandonés la colla, i fins i tot van haver de renunciar a actuacions per manca de prou castellers de pinya. Tot i que per festa major del 2001 van intentar la torre de set, el cert és que van fer molt poques sortides i van bastir castells de set bàsics en comptades ocasions. Al 2002, ni això. Al 2003, la colla va estar a un pas de desaparèixer, i fins i tot va celebrar l'assemblea dissolutòria, fet que es va produir durant la primera meitat del 2004.

Al llarg de la seva història, n'han estat cap de colla Joan Borne (dues vegades), Demetrio Contreras i José Antonio González, entre d'altres.