Nens del Vendrell
Els Nens del Vendrell és la primera colla castellera apareguda al Penedès, va ser fundada el 1926. La seva trajectòria ha tingut certs alts i baixos, però sens dubte el seu paper ha estat cabdal en la història del fet casteller.

El 16 d'octubre de 1926, per la Fira de Santa Teresa del Vendrell, els Nens es donen a conèixer amb el quatre de sis, el tres de sis, la torre de cinc i el pilar de quatre. Un any després, els Nens originals se separen en dues colles, els Mirons (amb camisa rosada) i els Caneles (amb camisa vermella), i al 1932 encara n'apareix una tercera, que recupera el nom orginal, Nens del Vendrell (abillats de blau). El 20 de setembre del 1933 els Mirons descarreguen a Creixell la primera torre de set; i l'any següent, ja només queden dues colles a la capital del Baix Penedès (els Mirons i els Nens). Al 1935 el Mirons passen a dir-se Xiquets i carreguen els seus dos primers quatres de vuit (a Vilafranca i a Sant Salvador). Els primers anys dels Nens són, doncs, un continu de fusions, separacions, canvis de noms, desaparicions, reaparicions, etc., que no s'interromprien fins a la Guerra Civil.

Durant la Guerra desapareixen totes les colles, però en acabar l'enfrontament, la colla vendrellenca ressorgeix reunificada, amb camisa vermella i el nom de Nens del Vendrell. Una figura mítica de la colla és Jan Julivert, un casteller que va portar els Nens a la consecució de les seves fites més altes. Julivert torna a la colla el 1944 i dos anys més tard, els Nens descarreguen per primer cop el quatre de vuit, per Sant Fèlix a Vilafranca. És també a Vilafranca, el 30 d'agost del 1947, que els Nens fan el seu primer intent de tres de vuit. Van ser els Nens els únics que al llarg d'aquestes dues dècades van plantar cara als Xiquets de Valls: qui sap si sense ells s'haguessin mantingut els castells com es van mantenir, si avui dia es farien els castells que es fan, si ara hi hauria el nombre de colles que hi ha.

El primer fet pel qual destacaquen els Nens és perquè va ser precisament la colla que va descarregar el primer tres de vuit del segle; va ser el 15 d'octubre de 1951 i té una importància fonamental perquè d'aquesta manera començava la desmitificació del tres i els Nens despuntaven de manera clara de les colles vallenques. Tot i així, no el tornarien a descarregar fins el 1969, el ple èxtasi pilarer. Durant tots aquests anys els Nens havien estat aconseguint el quatre de vuit gairebé cada any i, de tant en tant, carregaven el tres de vuit.

Però pel que tothom coneix els Nens és pels pilars. Al novembre de 1967 carreguen un polèmic pilar de sis, el primer que es veia en aquest segle, castell que repeteixen l'any següent i que completen el 21 de setembre de 1969, diada de Sant Zacaries. Dos mesos i dos dies més tard, una nova proesa: descarreguen a la plaça Vella del Vendrell el pilar de set amb folre. Per aconseguir-lo, el seu cap de colla, Jan Julivert, va haver d'inventar el folre, ja que no quedava cap constància escrita de com es construïen els castells folrats al segle passat, i d'aquesta manera s'obria una nova etapa en l'activitat castellera, amb noves possibilitats. Era el primer castell folrat de la centúria. La torre de vuit amb folre no la completarien fins a la temporada següent, el 27 de setembre del 1970, a Tarragona, el mateix dia que la carregava la Vella de Valls, essent les dues primeres colles que la feien al segle XX.

En aquest període de temps que va des finals dels anys seixanta i primers dels setanta, els Nens del Vendrell són indiscutiblement la primera colla castellera del país. Quan van perdre els pilars que els distingien respecte la colla Vella de Valls, els Nens van quedar a nivell de les altres colles fins a perdre la condició de colla de vuit: el 30 d'agost de 1984 completen a Vilafranca el seu darrer quatre de vuit. La seva regressió és imparable fins el 1992, quan al Concurs de Castells de Tarragona queden en última posició en no poder assolir cap castell, ni tan sols el pilar de cinc. Hom patia per la desaparició de la històrica colla, fet que podria haver succeït si pocs dies després, per la Fira de Santa Teresa, els Nens no haguessin aconseguit descarregar quatre de set, tres de set i torre de sis.

La ràpida entrada de gent nova a la colla, per por que desaparegués, i la creació d'una segona colla a la vila l'any següent, els va esperonar i el 1993 van recuperar el cinc de set i el quatre de set amb agulla. El 1995 completaren la torre de set i un any després recuperaren la condició de colla de vuit, en carregar un cop i descarregar un altre el carro gros. Els Nens van començar a intentar el quatre de vuit al Concurs de Castells del 1994 i fins aconseguir carregar-lo, al Concurs del 1996, havien fet fins a dotze desafortunats intents. Una setmana després, per la Fira de Santa Teresa, la colla de la camisa vermella assolia plenament el seu objectiu: descarregava el quatre de vuit. L'any 1997 van mantenir aquest castell (en van descarregar un i en van carregar dos) i fins i tot van arribar a intentar el tres de vuit per la Festa Major (la primera vegada que l'intenten per la Festa Major), però quedà lluny de coronar-se. A partir d'aquell intent de tres de vuit, la colla ha patit un nou retrocés. Va carregar el quatre de vuit per la Fira del mateix any, però a partir d'aquí el tornarien a perdre durant uns quants anys. El nombre de castellers a assaig i a les actuacions va davallar molt, fins al punt de no poder bastir castells de set en solitari. Tanmateix, han anat mantenint la torre de set i tota la gamma de castells de set, encara que esporàdicament. Els últims anys han renovat a fons la Junta directiva en diverses ocasions, i també han canviat sovint de cap de colla.

Al 2001, els Nens van fer una recuperació notable. Era l'any del 75è aniversari, que es va celebrar tot l'any amb actes molt variats i de tota mena. Era l'any del tot o res, i al final totes les il·lusions i esforços van tenir el seu fruit. Primerament, la inauguració del nou local a la riera de la Bisbal, arranjat pels mateixos membres de la colla, i que és infinitament més espaiós que l'anterior; en segon lloc, la concessió de la Creu Sant Jordi de la Generalitat per la seva trajectòria; en tercer lloc, els mateixos actes d'aniversari; i en darrer terme, la recuperació del quatre de vuit, que van descarregar al Vendrell a principis de novembre, després de cinc anys de no aconseguir-lo. Per Sant Jordi del 2002 publicarien un llibre sobre els 75 anys de vida de la colla.

Fins al moment els Nens han descarregat nou pilars de sis i n'han carregat 10 més; han completat un pilar de set amb folre i n'han carregat dos més; han descarregat quatre torres de vuit amb folre i n'han carregat dues; i han descarregat sis tresos de vuit. N'han estat cap de colla Jan Julivert, Òscar Garcia, Jaume Fortuny, Marcel.lí Güixens, Joe Pérez, Xavier Inglés, Antonio Conde, entre d'altres.