El so de la gralla
Les gralles són un element bàsic dins el món casteller. Tot castell és bastit amb el so de la gralla de fons. La gralla és un instrument de vent que amplifica el so produït per una inxa; el seu so és estrident, ideal per ser tocat al carrer. No per això, però, és més fàcil de tocar. Un grup de gralles sol constar de tres grallers i un tabal, que toquen a dues veus. Si es fa un castell de set, les gralles comencen a tocar quan estan pujant els terços; en un castell de vuit, comencen quan pugen els quarts, i en un de nou, quan pugen els quints. Un castell no es considera com a intent vàlid fins que la gralla no comença a sonar.



La tonada del Toc de castell té diverses parts ben diferenciades: comença amb un avís que el castell comença; tot seguit fa una altra tonada mentre que puja el castell; quan és a punt de carregar-se les gralles toquen unes notes de suspens, fins que és carregat i un so alegre n'anuncia el descens. D'aquesta manera tots els que integren el castell saben en quin punt estan, encara que no el vegin. Si el castell fa llenya, automàticament les gralles i el tabal deixen de tocar. A més del toc de castells, també hi ha una cançó d'entrada a plaça (que anuncia que l'actuació és a punt de començar) i una tonada per acostar el pilar al balcó.

La versió del toc de castell que podeu escoltar, interpretada per l'Escola de Grallers de Sitges, ha estat triada en record de la colla "Els Romeas" del Vendrell, els quals assoliren gran fama en la seva època i que van ser els primers que la van gravar en un disc de pedra a l'any 1930.