La Marimar com es desperta, amb despertador o amb ràdio-despertador per sentir les notícies?

Despertador. Sóc massa gandula per posar una ràdio.

Un cop desperta, dutxa o banyera?

Dutxa.

Cafè amb llet i pasta o suc de taronja i cafè?

Primer el suc de taronja i després el cafè.

Quin dia prefereix despertar-se, el dilluns o el divendres?

Divendres. Però des d’aquest any, com que el dilluns no he d’anar al despatx, faig a casa tota la feina que m’havia emportat i habitualment no acostumava a fer. Dilluns a la nit em vénen les ansietats.

Del dia, que t’agrada més, el matí o el vespre?

El matí.

Quan t’has de comunicar, telèfon, carta o e-mail?

Telèfon, fax o carta. L’e-mail l’odio, és tan impersonal, no es pot arxivar correctament perquè no saps ni qui és. Em posa negra.

Quan fa calor, ventilador o aire condicionat?

Aire condicionat.

Ordinador o paper?

Ara m’he comprat un ordinador súper car i fantàstic per no tenir cap excusa i dir avui vaig a treballar a l’ordinador. El problema és que t’acostumes malament quan tens una persona al costat que en sap més.

Mcintosh o Windows?

Windows. Fins ara tenia Apple però ho he canviat tot. Per coordinar amb aquí. Tinc una persona que hi fa disseny artístic i la meva il·lusió quan ve a l’oficina és treballar amb ella i aprendre. Un somni irrealitzable. La gent que és bona amb els ordinadors no fa res més. Amb la vinya, no pot ser.

Quan la Cristina estrena un cavall i el munta per primera vegada, fotografia o vídeo?

Fotografia, hem perdut una meravellosa videocàmera que vam comprar.

Quan la Marimar s’enfada, crida o fa morros?

Crida.

Té mal geni?

Sí, però se’m passa. Tinc una personalitat llatina, apassionada. Ho trec a fora però després ja està.

Vitalment què prefereixes, una pujada o una baixada?

Una pujada, baixar és dolent per als genolls.

Vent o pluja?

No me n’agrada cap dels dos. Però si he de triar, potser el vent.

París o Nova York?

Tots dos.

I a Europa, França o Alemanya?

(Li pren la paraula la Cristina) Alemanya pels cavalls i França per la resta.

Mar o muntanya?

A l’estiu el mar i a l’hivern la muntanya, per l’esquí.

I com a concepte?

(Responen a duet, però discrepant) Mar (per la Cristina). Muntanya (per la Marimar).

Sal o pebre?

Pebre.

Els ous, ferrats o en truita?

Truita.

Gat o gos?

Gos.

Parxís o pòquer?

No jugo.

Quan estàs malalta, xarop o injeccions?

No estic mai malalta.

Charles Aznavour o Bruce Springsteen?

Cap.

Charlot o Buster Keaton?

Charlot!

Andy Warhol o Velázquez?

Velázquez.

Georges W. Bush o Clinton?

Clinton.

Com et definiries per a una enciclopèdia?

La mare de la Cristina.

Un color?

Groc.

Una aroma?

La del vi.

Un metall?

Cap.

Un nom?

Cristina. (Ho diem nosaltres. Ella assenteix amb el cap i riu.)

Un numero?

El 7.

Un país?

Els Estats Units.

Una flor?

La margarida. Per la meva mare.

Un plat?

Paella a la Marimar. (Ho diem en veure-la dubtar. Torna a assentir amb el cap.)

Quin és el plat que recordes de petita?

Canelons d’espinacs.

Un dia per recordar?

Uns quants: la meva boda, el naixement de la Cristina, la mort del meu pare...

Un dia per oblidar?

Més que dies són èpoques: la de l’internat, per exemple.

Un esport que recomanes?

L’esquí!

Un esport que prohibiries?

Les curses de cotxes.

Un defecte que perdones?

Qualsevol mentre la persona sigui sincera.

Un que no perdones?

La gent avorrida.

Un personatge de ficció?

Cap.

Un personatge històric que admiris?

Lincoln.

A un amic, què li regalaries?

Vi, segur.

I a un enemic?

Un vi... dolent.

Una mania?

El perfeccionisme.

Una última voluntat?

Anar a esquiar.

Un missatge per als fills de la Cristina?

Feu allò amb el que de veritat disfruteu i tracteu de ser el millor que pugueu en el que sigui, però sempre en una cosa que us ompli.